Noruega

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nu.ɾuˈɛ.ɣə/
	balear /no.ɾuˈɛ.ɣə/, /nu.ɾuˈɛ.ɣə/
Occidental:	/no.ɾuˈe.ɣa/ⓘ

• Rimes: -ɛɡa
• Etimologia: Del castellà Noruega, del llatí Norvegia, del nòrdic antic Norðvegr ‎(literalment «camí del nord»), segle XVI.

Noruega f.

1. País escandinau fronterer amb Suècia, Finlàndia i Rússia. El nom oficial és Regne de Noruega.

• noruec, norvegià

• Síl·labes: No·ru·e·ga (4)
• Heterograma de 7 lletres (aegnoru)
• Anagrames: noguera, òrguena

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC, ésAdir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \noˈɾwe.ɣa\

Americà: alt /noˈɾwe.ɡa/, baix \noˈɾwe.ɣa\

• Rimes: -eɡa
• Etimologia: Del llatí Norvegia, del nòrdic antic Norðvegr ‎(literalment «camí del nord»).

Noruega f.

1. Noruega

• noruego

• Síl·labes: No·rue·ga (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegnoru)

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Noruega

1. Noruega (estat independent)