Artur Mas

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Artur Mas i Gavarró
O politico catalán Artur Mas i Gavarró, en una imachen de 2010.
129eno President d'a Cheneralidat de Catalunya
23 d'aviento de 2010 – 10 de chinero de 2016
Precediu por	José Montilla Aguilera
Succediu por	Carles Puigdemont
Consellero de Politica Territorial y Obras Publicas d'a Cheneralidat de Catalunya
15 de chunio de 1995 – 30 de chulio de 1997
President	Jordi Pujol
Precediu por	Jaume Roma i Rodríguez
Succediu por	Pere Macias
Consellero d'Economía y Finanzas y Obras Publicas d'a Cheneralidat de Catalunya
30 de chulio de 1997 – 17 de chinero de 2001
President	Jordi Pujol
Precediu por	Macià Alavedra i Moner
Succediu por	Francesc Homs i Ferret
Consellero en Cabo d'a Cheneralidat de Catalunya
2001 – 2003
President	Jordi Pujol
Precediu por	Creyación d'o cargo
Succediu por	Josep Lluís Carod Rovira
Secretario Cheneral de Convergència Democràtica de Catalunya
2000 – 2012
Precediu por	Pere Esteve i Abad
Succediu por	Oriol Pujol
President de Convergència i Unió
27 de noviembre de 2004 – 18 de chunio de 2015
Precediu por	Jordi Pujol
Succediu por	Jacint Borràs
Naiximiento	31 de chinero de 1956 Barcelona, (Barcelonés, Catalunya)
Partiu	Convergència Democràtica de Catalunya Convergència i Unió
Conchuche	Helena Rakosnik
Profesión	Economista y politico
Alma Máter	Universidat de Barcelona
Sinyal
Pachina web	www.ArturMas.cat

Artur Mas i Gavarró (arˈtur ˈmas), naixito de Barcelona (Barcelonés) o 31 de chinero de 1956, ye un economista y politico catalán, militant d'o partiu Convergència Democràtica de Catalunya y de Convergència i Unió, a coalición electoral formata por ixe partiu con Unió Democràtica de Catalunya.

Artir Mas dentró en a escena politica catalana en zaguerías d'os anyos 1980 como rechidor en l'Achuntamiento de Barcelona por o suyo partiu, convertindo-se en deputato en o Parlamento de Catalunya en 1995 y fendo parte dimpués de cuantos Gubiernos d'a Cheneralidat de Catalunya presiditos por Jordi Pujol. En as eleccions a o Parlamento de Catalunya de 2003, Artur Mas estió o candidato d'o suyo partiu a la Presidencia d'a Cheneralidat; encara que o suyo partido estió o vencedor d'as eleccions en numero de votos y de deputatos, Pasqual Maragall formó Gubierno en un pacto tripartiu entre o suyo partiu (o Partit dels Socialistes de Catalunya), Esquerra Republicana de Catalunya y Iniciativa per Catalunya, situación que tornó a repetir-se en as eleccions a o Parlamento de Catalunya de 2006. Sindembargo, en as eleccions a o Parlamento de Catalunya de 2010, o 28 de noviembre de 2010, o suyo partiu no nomás venció en as eleccions, sino que amás logró un numero de deputatos suficient ta formar un Gubierno y esvedenir asinas President d'a Cheneralidat de Catalunya.^[1]

O 23 d'aviento de 2010 fue esleito nuevo President d'a Cheneralidat de Catalunya, con l'abstención d'o Partit dels Socialistes de Catalunya.^[2]

En as eleccions a o Parlamento de Catalunya de 2012, o 25 de noviembre de 2012, o suyo partiu ganó as eleccions, encara que, con 50 deputatos, tenió una perduga de 12 escanyos sobre as eleccions anteriors.^[3] O 27 d'aviento formó o suyo nuevo Gubierno, monocolor, encara que con o refirme d' Esquerra Republicana de Catalunya.^[4]

En as eleccions a o Parlamento de Catalunya de 2016 yera o primer en a lista d'a coalicción de partius, Junts pel Si, que ganó as elección pero sin de mayoria absoluta. As negociaciacions con a CUP ta formar un gubierno facioron que Carles Puigdemont se convertiera en o president en cuentas d'Artur Mas, que renunció a la suya acta de deputato en o Parlament.

• Se veigan as imáchens de Commons sobre Artur Mas.