segle

Etymology 1

From Latin saeculum.

Etymology 2

Further reading

• “segle” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “segle”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “segle” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “segle” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Pronunciation

• Audio:

  (file)

Verb

segle

1. inflection of segeln:
   1. first-person singular present
   2. singular imperative
   3. first/third-person singular subjunctive I

Etymology

From Old Norse sigla.

Verb

segle

1. (nautical) alternative form of seile

References

• “segle” in The Bokmål Dictionary.

Verb

segle (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)

1. Alternative form of sigla (“to sail”)

Pronunciation

• IPA^(key): /ˈsej.le/

Noun

seġle

1. dative singular of seġl

Etymology

From Latin saeculum. Gallo-Romance cognate with Old French siecle.

Noun

segle m (oblique plural segles, nominative singular segles, nominative plural segle)

1. worldly existence (as opposed to heavenly existence)

References

• Walther von Wartburg (1928–2002) “saeculum”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch, volumes 11: S–Si, page 44

Participle

sẹ́gle

1. feminine plural l-participle of sẹ́či (“to reach”)