Camilo Pérez Laporta: apunt biogràfic Jaume Jordi Ferrando Morales Resumen Autor de una vasta producción musical Camilo Pérez Laporta (Alcoi, 1852 – 1917) encabeza una saga familiar de notables compositores y directores. Referencia obligada en la música para la fiesta de moros y cristianos, sus marchas, con frecuencia inspiradas en hechos históricos, superaron el ámbito valenciano para figurar en los programas de bandas civiles y militares españolas desde fines del siglo XIX hasta nuestros dias. Abstract Author of a vast musical production Camilo Pérez Laporta (Alcoi, 1852 – 1917) leads a family line of notable composers and directors. A compulsory reference in the music for the Moors and Christians festivity. His marches, often inspired by historical facts, exceeded the Valencian framework to be performed in the programs of Spanish civil and military bands, from the late nineteenth century to the present day. Un 13 de febrer de 1852, en la casa núm. 121 del carrer de Sant Nicolau d'Alcoi, venia al món Camilo Pérez Laporta. Fill primogènit de Camilo Pérez Llácer, fuster d'ofici, i Camila Laporta Llopis, d'una coneguda família de paperers. La seua infantessa degué passar-la per la part alta del carrer Sant Nicolau,1 veient néixer als seus germans Juan, Maria i Enrique –tots tres morts de petits– i als que van arribar a majors: Consuelo, Pilar i un segon Enrique, aquest també músic. Altres músics de la nissaga seràn els seus dos fills, Camilo i Evaristo Pérez Monllor, el seu cosí germà Julio Laporta Hellín, sovint confós pel nebot, fill d'aquest;2 tots tres compositors. Tanmateix, tot i que no s'hi coneix el parentesc, hi ha un altre músic, Francisco Laporta Valls, que amb l'esmentat Enrique Pérez Laporta formaven part de la plantilla de La Primitiva a les darreries del segle XIX. 3 Posteriorment, ja al segle XX, també formaran part d'aquesta entitat els nebots, Julio i Francisco Laporta Doménech, tots dos deixebles d'ell. (Valor, 1988: 182-3) Pérez Laporta va estudiar amb Rafael Miralles i Francisco Cantó Botella (Valor, 1988: 239). Aquests noms apareixen com tambor i corneta respectivament de la Banda de la Milícia Nacional en la dècada dels 30, i per tant vinclats a l'aparició i desenvolupament de les bandes de música a Alcoi (Ferrando, 2011). Molt temps després, sol·licitant a l'Ajuntament de Villena la plaça de director de la banda municipal – al febrer de 1892 –, ell mateix declararà: ... haber estudiado armonía y composición bajo la dirección del maestro Pedrell director del Conservatorio de Barcelona y luego para completar mis estudios con D. Juan Cantó, maestro del de Madrid. [AMV sign. 277/5] Per la informació dels padrons municipals, s'hi pot deduir que son pare, Camilo Pérez Llàcer, degué quedar cec entre 1869 i 1872. Així que Camilo al·legarà tenir al pare impedit 1 Als padrons municipals, apareixen domiciliats al carrer Sant Nicolau núm. 122 (1854), núm. 153 (1860) i núm. 96 (1875) 2 Julio Laporta Hellín (Alcoi, 1870 – 1928) compositor, va estar director de la Música Nova (1900 – 1909) i de La Primitiva (1917 – 1928). Fill d'un germà de Camila, Francisco Laporta Llopis i de Dolores Hellín Gimeno, és, lògicament, cosí germà de Pérez Laporta. 3 ACA Llibre del comptador Evaristo Candela (1890 – 1899) per a treballar quan s'alliste al servei militar, la qual cosa devia haver fet en 1872, però l'expedient d'allistament del 72 es va perdre a l'any següent, en El Petrolio.4 De tota manera, Camilo Pérez Laporta serà cridat a la Reserva de 1874, any en que –de nou– al·legarà ... ser hijo único en concepto legal de padre pobre e impedido para trabajar al que para su manutención le entrega cuanto gana en su oficio de carpintero, sin cuyo auxilio no podrá subsistir ya que otro hijo que tiene en nada le auxiliaría por ser menor de diez y siete años. [AMA sign. 2143/2] Segons consta al Registre Civil d'Alcoi5 és fuster d'ofici, quan contrau matrimoni canònic amb Daniela Monllor Ferrando el 25 de juliol de 1876. Exactament un any després 6, naixerà el primer fill del matrimoni, Camilo Pérez Monllor, al domicili familiar del carrer Sant Bonaventura núm.4, a qui seguiran Evaristo i Araceli. Al 1880 – ja músic d'ofici al Padró d'aquell any–, Camilo Pérez apareix entre els fundadors de la corporació «Música Novísima»7 i, al 1881 entre els directius de la secció d'orquestra de la «Música Primitiva» (Faus, 1900: 252). La manca del segon cognom en ambdós documents –com en la majoria dels de l'època–, no permet afirmar categòricament que es tracte de la mateixa persona; tot i això, la relació musical que va mantenir amb les dos entitats ho fan palès. Ocuparà el primer faristol de La Novísima, entre 1890-92, entitat que afavoriria la seua tasca compositiva front a les figures consolidades: Jordà 8 en la Vella i Espí9 en la Nova. Tanmateix, al 1882 s'adhereix a la iniciativa de crear a Alcoi una Sociedad de Conciertos junt a altres músics locals.10 Quan sota la batuta de Juan Cantó11, La Primitiva participe al certamen de la Fira de Juliol de València, en 1893, Camilo Pérez Laporta –que ja estava en plantilla des de l'any anterior–,12 figurarà com a instrumentista de baix (en mib) mentre que el seu germà Enrique tocaria el trombó (en do) i Laporta Valls també el baix (en sib grave). A l'any següent, marxarà a Villena per a dirigir la Juventud Musical Villenense, fins a l'agost de 1899, en que presenta la dimissió degut a la «indisciplina y alejamiento de los músicos que constituyen la banda». [AMV sign. 331/5] Amb el canvi de segle passarà per San Fernando (Cadis) on el seu fill Camilo, aleshores ja músic major de infanteria de marina, residia (Valor, 1988: 247). A Alcoi es domiciliarà al carrer Sant Llorenç núm. 8, casa on acollirà a la seua germana Consuelo –que fadrina havia estat cuidant del pare fins la mort d'aquest al 1901– i on obrirà acadèmia de música. Per la premsa se sap que va estar bibliotecari, 13 en la directiva de la Sociedad El Norte, i degué participar en diverses formacions amb artistes del moment, és el cas del 4 La Revolució del Petroli, popularment coneguda com El Petrolio, fou una revolta que succeí a Alcoi, al juliol de 1873, durant la Primera República. 5 RCA t.11, f.215v, sec.2ª 6 El 25 de juliol de 1877 RCA t.22 p.97 sec.1ª 7 Segons l'acta de 4-6-1880 per la qual es forma La Novísima. Vegeu Sociedad filarmónica Música Novísima : formación y reglamento en AMA sign. 5361/11. Cortesia de José Mª Valls. 8 José Jordá Valor (Alcoi, 1839 – 1918) deixeble de Pasqual Pérez, compositor i organista. 9 José Espí Ulrich (Alcoi, 1849 - València, 1905) deixeble de Jordá a Alcoi i Salvador Giner a València. Cèlebre compositor de lieds i òpera espanyola. 10 Lorenzo Moya, Francisco Laporta, Francisco Aznar, Mariano Monllor, Rafael Llácer, Miguel Santonja, ... [El Serpis, 18-2-1882] 11 Juan Cantó Francès (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903), fill de Francisco Cantó Botella. Compositor i professor al Reial Conservatori de Madrid 12 Apareix en la plantilla de la Capella Primitiva des del quart trimestre de 1892. [ACA Llibre del comptador Evaristo Candela] 13 Heraldo de Alcoy, 7-1-1908 quartet format per acompanyar a la cupletista «La Aretina» al Café del Comercio.14 En 1913 és nomenat director de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, càrrec que ocuparà fins la seua mort, el cinc de febrer de 1917. A l'arxiu de La Primitiva deixarà el gros de la seua obra en el temps que hi va ser director, peces d'aquells anys i d'altres que ell guardava d'abans: en total unes dos-centes obres originals. L'observació de les partitures permet conèixer l'evolució del nom artístic de l'autor: des d'un tímid «C.P.» en obres primerenques, fins a l'imprecís 15 «maestro Laporta» utilitzat en còpies de terceres persones i pel seus deixebles, passant pel més habitual, i potser també més comercial, de «Camilo P. Laporta». Fins i tot, de vegades signarà amb l'acrònim «Taorplac», a més del nom sencer en altres ocasions, clar està. La música religiosa és part important de la producció de Pérez Laporta, s'hi conserven algunes peces de gran format: dos misses, un ofici de difunts, alguns salms –miserere, credidi, amavit, justus– i d'altres més curtes com ara goigs, himnes, trisagis, rosaris i motets, que constitueixen un significatiu repertori de pietat popular. A més, amb el Himno a la Santa Faz, a hores d'ara perdut,16 s'aixecarà amb el primer guardó de la seua carrera en el concurs convocat a Alacant en 1889 pel IV Centenari de la Santa Faç. També l'orquestra simfònica li mereixerà atenció, així tenim Alicante –polonesa premiada als Jocs Florals organitzats per la Societat Literària d'Alacant al 1890– 17 junt a altres, com l'obra en quatre temps El A.B.C.D. de 1899 o la serenata andalusa Rivalidad, de 1911, publicada en rotlle de pianola, en el que potser el primer enregistrament de l'autor. 18 També a l'arxiu alcoià s'hi troba música per a formacions "de saló" com la serenata espanyola per a piano i violí titulada Arrullo (1900) o la Sinfonía en Fa (1907) per a piano i quartet de corda. Manté relació amb escriptors contemporanis, és el cas de Carmelo Calvo, 19 autor de la lletra del lied per a veu i piano Petición a la Virgen (1890). Al mateix any degué aparaular amb el poeta i metge de Beneixama, Juan B. Pastor Aicart, la música per a una sarsuela que estava escrivint: «Mireya, un drama líric amb música de Camilo Pérez Laporta, que es troba incomplet i que està ambientat a Provença, segurament en homenatge a l'obra Mireio, del poeta provençal Frederic Mistral» (Martínez, 2010: 187). Obra de la que no s'ha trobat la partitura, només una anotació a l'original del llibret conservat al Museu Poeta Pastor de Beneixama i que constitueix l'única noticia sobre música escènica de l'autor. Entre l'extensa producció per a banda militar cal citar els poemes simfònics La Nochebuena en Alcoy (1886) que inclou un passatge amb dolçaina, i Lo Crit del Palleter premiat als Jocs Florals de Lo Rat Penat a la València de 1908. Polques, masurques, pasdobles i marxes... moltes dedicades a familiars o amics, i també moltes inspirades en fets històrics. Dos aspectes que s'entrellacen en El Capitán, pasdoble que dedica a 14 Heraldo de Alcoy, 27-2-1908 15 Imprecís perquè podria fer referència al seu cosí, el també alcoià Julio Laporta Hellín (1870 – 1928) o al barceloní Francisco de Paula Laporta Mercader (1857 – 1899) , tots dos compositors i coneguts igualment com «maestro Laporta». 16 L'obra premiada quedava en propietat del cabildo de Sant Nicolau. A hores d'ara l'arxiu musical s'hi troba al Bisbat d'Alacant inventariat per Juan Flores Fuentes, qui confirma que l'esmentat himne no hi esta. 17 El Liberal (Alacant), 10-08-1890 18 España Musical. Catálogo general, marzo 1913 p. 28 (Rivalidad, serenata andaluza; Laporta, C.P.) Vegeu: Catàleg d'autoritats de la Biblioteca Nacional d'Espanya 19 Calvo Rodriguez, Carmelo (València, 1835 – Alacant, 1905). Advocat, en 1873 va estar nomenat secretari de la Diputació Provincial d'Alacant. En 1883 escriurà «La Rosa» amb música de Joan Cantó. Participarà en Jocs Florals i publicarà assajos i teatre. Al 1901 recollirà la seua producció relacionada amb Alcoi incloent la Plegaria, puesta en música por el maestro Laporta al llibret Ecos de Alcoy. Francisco Reig Cantó20 qui participa al gener del 1896 en l'acomiadament musical del batalló que marxava a Cuba; darrera actuació del Reig pel que quedava de segle, ja que, podem deduir, ell també marxaria. Al Nadal d'aquell any, des de Villena, escriu Peleant en Cuba y pensant en Alcoy21 tàcitament dedicat al "capità". Aquest pasdoble serà l'inici d'una llarga serie inspirada en fets històrics –que no conclourà fins A la Guerra al 1914– i en la qual s'hi troben algunes de les peces més cèlebres del mestre, com Krouger, que –amb la grafia afrancesada corrent a la premsa de l'època– fa referència al primer president de la república bóer del Transvaal, Paul Kruger; o Abd el Azis, sultà del Marroc en el temps que s'establiria el protectorat franco-espanyol. Destaca la música festera relacionada amb la burgesia 22 alcoiana com Micalet Sou23 o Benixerraix (1904) «una de les primeres composicions amb voluntat de servir com a suport de l'entrada de moros» (Ferrando, 2003). També escriurà per a les músiques de Cocentaina o Bocairent entre d'altres; és el cas de Fontinens, la marxa que dedicarà a La Lira del Clariano en 1909 i de la que s'hi té noticia d'una primerenca interpretació en el Col·legi Franciscà «La Concepción» d'Ontinyent amb ocasió de la visita de l'arquebisbe de Puebla (Mèxic), Ramón Ibarra González.24 Però serà La Canción del Harem la peça que més fama li donarà al mestre i la que li obrirà les portes de les impremtes i de les bandes més prestigioses. Estrenada al 1907, en l'entrà de moros de les festes de Sant Jordi a Alcoi, per la «Santa Cecilia» o «Primitiva» d'Albaida, aleshores dirigida per José Mª Bellver, 25també la faria servir per a entrar a la plaça de bous en el certamen de València, al juliol d'aquell any. Serà incorporada ràpidament al repertori de la Banda Municipal de València on Emilio Vega 26 la programarà en nou ocasions fins a 1910 (Astruells, 2003:144). Tanmateix, la «Santa Cecilia» de Tortosa, en setembre de 1908, la inclourà en un concert, junt al pasdoble Músico y Pintor.27 Aquestes primeres noticies constitueixen l'inici d'un llarg seguici, de programacions primer, edicions i gravacions després, d'obres de Pérez Laporta, per bandes civils i militars arreu tota Espanya, fins als nostres dies. Agraïments A Juan Flores Fuentes i Manuel J. Amorós Silvestre, organista de la Cocatedral de Sant Nicolau d’Alacant i ex-President de la Societat Musical «La Pau» de Beneixama, per les dades facilitades. A Ernesto Valor Calatayud i José María Valls Satorres, pel seu incondicional suport. Al personal de l'Arxiu Municipal d'Alcoi. Fonts i Bibliografia Arxiu de la Corporació Musical Primitiva [AMP] 20 Reig Cantó és instrumentista de trombó en la plantilla de La Primitiva al certamen de 1893. Nascut ca.1863, és fill de José Reig Barrachina i Leonor Cantó Payá, net per tant de Francisco Cantó Botella. La darrera actuació de que s'hi té constància en el segle XIX va estar la «Despedida del Batallón [2on de la Princesa] para Cuba» el 25-1-1896 [ACA Llibre del Comptador Evaristo Candela (1890 –1899)] 21 «A la Música Primitiva de Alcoy. Dedicat als alcoyans que se encontren en la Gran Antilla defenent el honor nasional» 26-12-1896. [AMP sign. 2993] 22 Vegeu El paper de la burgesia industrial alcoiana en l'aparició del nou repertori musical per a la festa de moros i cristians. 23 «Pas-doble para l' Música Vella de Alcoy per Camilo el Roch» (sic) [AMP sign. 712] 24 «Desde Onteniente» La Defensa, 13-4-1910 25 José María Bellver Martí (Albaida, 1872 - Alfafar, 1961) Compositor i director, amb la Banda d'Albaida obtendria el màxim guardó al primer Certamen de València en 1887. 26 Luis Emilio Vega Manzano (Madrid, 1877 – 1943) director de les bandes municipals de Ciudad Real i València, al 1911 va guanyar per oposició la plaça de director de la Música de Alabarderos. 27 Los Debates, 5-9-1908 Arxiu del Centro Instructivo Musical Apolo [ACA] Arxiu i Hemeroteca Municipals d'Alcoi [AMA] Arxiu Històric Municipal de València Arxiu Municipal de Villena [AMV] Biblioteca Gabriel Miró. Hemeroteca Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Ministeri de Cultura. <http://prensahistorica.mcu.es> Registre Civil d'Alcoi (Alacant) [RCA] Arxiu Municipal de Múrcia: Hemeroteca digital. <http://www.archivodemurcia.es/> Biblioteca Nacional d'Espanya. Catàleg d'autoritats. <http://www.bne.es> ASTRUELLS MORENO, Salvador (2003): La banda municipal de valencia y su aportación a la historia de la música valenciana. Universitat de València. <http://hdl.handle.net/10803/9846> AYLLÓN PORTILLO, Bernardo (1917): «Don Camilo Pérez Laporta», Heraldo de Alcoy, 7-2-1917 CALVO RODRIGUEZ, Carmelo (1901): Ecos de Alcoy : Notas sueltas en prosa y verso. Alicante, Imprenta de Moscat y Oñate FAUS GARCIA, GONZALO (1901): «Las Bandas de Música» dins Composiciones premiadas en el Certamen Científico-Literario iniciado por el Excmo. Ayuntamiento de la ciudad de Alcoy con motivo de la fiestas al patrono San Jorge Mártir y en conmemoración de la entrada del siglo XX Alcoy. Imprenta de El Serpis. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís (2003): «A propòsit de “Benixerraix” (1904) de Camilo Pérez Laporta (I)», Alcoy: revista de la fiesta de moros y cristianos, Asociación de San Jorge, p. 180. FERRANDO MORALES, Àngel Lluís (2010): «El paper de la burgesia industrial en l’aparició del nou repertori musical per a la festa» dins La Societat Industrial Valenciana Alcoi. Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), Ajuntament d'Alcoi, pp. 201-221. FERRANDO MORALES, Jaume Jordi (2011): «Apunts sobre la Banda de Música de la Milícia Nacional (II)», Ciudad, 19-11-2011, p.6 MARTINEZ SANCHIS, Josep (2010): Joan B. Pastor Aicart : Més enllà de la poesia. Universitat de València VALOR CALATAYUD, Ernesto (1988): Diccionario Alcoyano de Música y Músicos. Alcoy, Lloréns Libros. VALLS SATORRES, José María (2008): «La Vella y La Nova en Alicante: Recuerdo de un viaje en 1858», Ciudad, 9-12-2008, pp. 18-19 VALLS SATORRES, José María (2009): «Fontinens: Una marcha-pasodoble de 1909» ProgramaRevista de Festes. Ontinyent. Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, pp. 266-7