CAPÍTOL SISÈ: ELS APÈNDIXS SIL·LÀBICS 1. INTRODUCCIÓ L'objectiu d'aquest capítol és analitzar el comportament dels grups de consonants en posició final de mot. La presència d'un grup de consonants en aquesta posició pot desencadenar tres alternatives: la inserció d'una vocal per sil·labificar el grup, l'eliminació d'una de les consonants o la incorporació de totes dues com una coda complexa. La inserció d'una vocal de suport per sil·labificar un grup de consonants és exigida pel principi SONICITAT. Aquesta qüestió ja ha estat tractada en apartats anteriors (cfr. cap. 2, § 3.2, i cap. 4, § 2.2); en aquest capítol, per tant, ens centrarem en l'anàlisi de les altres dues opcions. En primer lloc, estudiarem la sil·labificació de les seqüències de consonants tautomorfèmiques amb un perfil de sonicitat relativa decreixent (§ 2). La sil·labificació d'aquestes seqüències es realitza o bé elidint una de les consonants o bé incorporant-les totes dues a una coda complexa. En segon lloc, analitzarem el comportament dels únics grups de consonants que, tot i no tenir un perfil de sonicitat relativa creixent, es poden incorporar a una coda complexa: es tracta de les seqüències que contenen com a últim membre el morfema /z/ —verbal o nominal (§ 3). La nostra intenció és deduir el conjunt de principis que regulen l'elecció de les diferents opcions disponibles per a aquestes seqüències. 2. GRUPS FINALS DE CONSONANTS TAUTOMORFÈMIQUES 2.1. PRESENTACIÓ En aquesta secció, tractarem de descriure la sil·labificació dels grups de consonants de sonicitat relativa decreixent en posició final de mot. Aquestes seqüències mostren un comportament molt variat, que depèn del fet que les consonants siguin heterorgàniques o homorgàniques. Si el grup de consonants és heterorgànic, com en els mots de (1a), la seqüència es manté en posició final d'enunciat tant en català central com en valencià. Si és homorgànic, com en (1b), la segona consonant del grup s'elideix regularment en el català del Principat; en valencià, se solen conservar les dues consonants, excepte en alacantí i en algunes varietats puntuals. 1 1Entre aquestes darreres s'inclou la varietat de la Safor, que ens ha servit de referència en altres capítols del treball. Per als grups de consonants finals, agafem les dades de Canals (la Costera) com a 244 (1) a. arc serp golf b. pont camp alt Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] Quan a aquests mots se'ls afegeix la marca de plural, el català i el valencià presenten resultats idèntics: mantenen les tres consonants dels grups heterorgànics (2a), però eliminen la segona consonant dels grups homorgànics (2b): 2 (2) a. arcs serps golfs b. ponts camps alts Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] Sembla que l'elisió de les consonants homorgàniques en els exemples anteriors s'ha de relacionar amb l'estructura sil·làbica resultant, més que no pas amb la combinació de trets de la seqüència. Com a prova d'aquesta suposició es pot adduir el fet que tots els aplecs consonàntics es mantenen quan precedeixen un sufix començat per vocal i la segona consonant pot ocupar l'obertura d'una síl·laba (3): representants de la pronúncia valenciana estàndard. Les dades del català oriental corresponen al barceloní. 2En alguns parlars del centre del País Valencià es mantenen les tres consonants fins i tot en els grups homorgànics (cfr. Colomina 1996, i l'apartat 2.3.5). 245 (3) a. arquet serpota golfada b. pontet campet altot Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] En posició interior de seqüència, els grups de dues consonants que es conservaven en (1) se segueixen mantenint quan la paraula següent comença per vocal, com es pot comprovar en (4). (4) a. arc ampli serp àgil golf ampli b. pont ampli camp ampli alt i gran Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] És a dir, el valencià conserva en aquest context tots els grups, mentre que el català només manté els grups heterorgànics. Per contra, tots els grups de dues consonants de (1) eliminen la segona consonant quan precedeixen un mot començat per consonant, tant en català com en valencià (5): (5) a. arc baix serp gran golf gran b. pont baix camp nou alt càrrec Català [] [] [] [] [] [] 246 Valencià [] [] [] [] [] [] Finalment, tots els mots acabats en tres consonants de (2) —homorgànics o no— elideixen la segona consonant en interior de seqüència, tant si precedeixen una vocal (6) 3 com si precedeixen una consonant (7): (6) a. arcs amplis serps àgils golfs amplis b. ponts amplis camps amplis alts i grans Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] a. arcs baixos serps grans golfs grans b. ponts baixos camps nous alts càrrecs Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] (7) Així doncs, el català central i el valencià només presenten diferències en el tractament dels grups homorgànics finals, i únicament quan aquests grups es troben en posició final d'enunciat (1b) i quan precedeixen un mot començat per vocal (4b). En la resta de contextos, tots dos dialectes coincideixen, o bé a mantenir totes les consonants que conformen el grup —cfr. (1a), (2a), (3) i (4a)—, o bé a eliminar la segona consonant de l'aplec —cfr. (2b), (6) i (7). El nostre objectiu consistirà a elaborar un sistema de principis que permeti descriure tant les coincidències com les discrepàncies que s'observen entre tots dos dialectes. Aquest apartat s'estructura en dues seccions. En la primera secció, analitzem els principis que promouen la incorporació a la coda dels grups heterorgànics, i les diferències existents entre els grups que permeten aquesta possibilitat i els grups que 3La resil·labificació de la /z/ com a obertura del segon mot converteix aquest context en un equivalent perfecte de (5). Compareu, per exemple, (ia) i (ib). (i) a. arc baix [<>] serp gran [<>] b. arcs amplis [<>] serps àgils [<>] 247 exigeixen l'afegitó d'una vocal de suport per ser sil·labificats (§ 2.2). En la segona secció, analitzem el comportament dels grups heterorgànics i homorgànics que poden ocupar una mateixa rima sil·làbica —els que conformen una seqüència de sonicitat relativa decreixent (§ 2.3). 2.2. GRUPS CONSONÀNTICS: COMPLEXITAT DE LES CODES I EPÈNTESI En aquesta secció volem donar compte del comportament general dels grups de dues consonants heterorgàniques a final de mot en català. 4 En moltes llengües, existeixen fortes restriccions contra la incorporació de més d'una consonant a una coda final de mot. Quan es troben en aquesta situació, o bé eliminen una de les consonants — i violen INTEGREU en alguna de les seves modalitats—, com fa el lardil (8a); 5 o bé afegeixen una vocal epentètica —i violen OMPLIU—, com fa l'espanyol (8b). 6 (8) a. Lardil Tantyirk  yukarpa kantukantu wulunka wuTaltyi b. Espanyol parte desarme peralte filme embalse → Tantyir →  → → → → yukarp kantukant wulunk wuTalty → → → → /part/ /des+arm/ // /film/ /embals/ ‘maluc’ ‘bumerang’ yukar kantukan wulun wuTal ‘marit’ ‘roig’ ‘fruita’ ‘carn’ [] [] [] [] [] El comportament dels grups de consonants heterogàniques en català és bastant complex, com havíem advertit a la presentació. La segona de dues consonants finals es pot incorporar amb algunes condicions a la jerarquia prosòdica —i, consegüentment, a la realització fonètica— sense afegir ni elidir cap segment. La condició fonamental que 4Els aplecs heterorgànics manifesten el meteix comportament en català oriental i en valencià. Tanmateix, per mantenir el paral·lelisme amb seccions posteriors, als quadres (11)-(12) i (15)-(16) avaluem els candidats respecte de la jerarquia pertinent en cada dialecte. 5El lardil és una llengua australiana, parlada a l'illa de Mornington, al golf de Carpentària. Els exemples són d'Itô (1986: 84-85). 6Per a una anàlisi de l'epèntesi en aquests mots, veg. Colina (1994, 1995). 248 actua sobre la incorporació de les seqüències de consonants a la jerarquia prosòdica es relaciona amb el grau de sonicitat d’aquestes consonants (cfr. Clements 1990, Prince & Smolensky 1993, entre d'altres). Al capítol segon vam mostrar que la jerarquia de sonicitat rellevant per al català és la que reproduïm a (9), proposada inicialment per Mascaró (1989): 7 (9) Escala de sonicitat per al català: Oclusives < Fricatives < Nasals < Líquides < Aproximants < Vocals El català només permet llicenciar dins de la mateixa rima sil·làbica seqüències de consonants amb valors decreixents en aquesta escala (cfr. cap. 2, § 3.2, i cap. 4, § 2.2). Si es tracta de dues obstruents amb un grau de sonicitat igual (//) o de dues consonants amb valors decreixents en l’escala de sonicitat (//, //), s'opta per afegir una vocal epentètica ([]/[], []/[], []/[]). Aquest comportament ha estat descrit diverses vegades en estudis anteriors (cfr. Wheeler 1987, Mascaró 1989). Colina (1994, 1995) n’ofereix una explicació satisfactòria des del marc teòric de la Teoria de l’Optimitat. En català, les restriccions de la família INTEGREU no poden dominar globalment OMPLIU, perquè aleshores en tots els casos en què de vegades es perd un element (per exemple, en els grups de nasal més consonant oclusiva de (2b)), hom hauria d'inserir una vocal epentètica. La inserció d'una vocal pot ésser provocada també per l'acció del principi SONICITAT, que exigeix que la sonicitat dels segments decreixi a partir del nucli sil·làbic: (10) PRINCIPI DE SEQÜENCIACIÓ DE LA SONICITAT (SONICITAT): Entre qualsevol membre d'una síl·laba i el nucli sil·làbic, només són permesos sons de major sonicitat relativa. Aquesta restricció domina OMPLIU, i és responsable de l’epèntesi en mots com apte o setze. L’ordenació que Colina proposa per al català oriental és INTEGREUPA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX. 8 Amb l’ordenació proposada, Colina (1994, 7Veg. també Colina (1995), Colomina (1996) i Serra (1996b). Wheeler (1987: 97) postula una escala diferent, en la qual les semivocals es troben per damunt de les líquides. 8L’ordenació entre els dos principis de la família INTEGREU es basa en el comportament dels grups de nasal més oclusiva, que comentarem posteriorment (§ 2.3.2). La subjerarquia del català oriental OMPLIU >> INTEGREUX preveu que, en aquells casos en què una unitat de l'esquelet no afegeixi informació nova, l'epèntesi no serà una estratègia disponible per incorporar-la. Així, en mots com ara camp /kamp/, en què la /p/ no afegeix informació nova i, a més, no pot ser sil·labificada com un apèndix, aquest segment serà 249 1995) deriva els resultats adients per a un mot com ara /apt/. El candidat (11a) és seleccionat, tot i afegir una vocal epentètica, perquè satisfà principis superiors que violen els resultats alternatius: el candidat (11b) viola la condició sobre la sonicitat dels segments presents a les codes, i el candidat (11c), en eliminar la /t/, deixa sense integrar els trets que corresponen a aquest segment. La mateixa jerarquia permet obtenir els resultats adients en valencià per a les seqüències que no segueixen els requeriments de la restricció SONICITAT (12). 9 (11) Varietat: Català oriental Entrada: /apt/ Jerarquia: INTEGREUPA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX Candidats a.  INTEGREUPA SONICITAT INTEGREUX * b.  c.  OMPLIU *! *! * (12) Varietat: Valencià Entrada: /apt/ Jerarquia: INTEGREUPA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX Candidats a.  INTEGREUPA SONICITAT INTEGREUX * b.  c.  OMPLIU *! *! * Considerem ara què s’esdevé amb un morfema com /park/ parc. A diferència de /apt/, la seqüència /rk/ respecta la condició sobre la sonicitat de les codes. Per aquesta raó, existeixen dues opcions alternatives —a banda de l'epèntesi— que garanteixen que tots els punts d’articulació s’integrin a la jerarquia prosòdica. La primera possibilitat consisteix a incorporar l'aplec a la coda, tot formant una coda complexa (13a), i la segona, a integrar C2 com un apèndix (13b). elidit, i no serà possible salvar-lo introduint-hi una vocal de suport. La posició d'INTEGREUX a la jerarquia provoca que INTEGREU es vegi reduït sovint al principi més específic INTEGREUTrets. 9En valencià, la subjerarquia OMPLIU >> INTEGREU es justifica també per l'existència de casos en què X l'epèntesi no és una estratègia disponible per salvar segments que no afegeixen informació: per exemple, camps /kampz/ []. El diferent comportament de les seqüències homorgàniques i heterogàniques en aquest context ens servirà per refermar la jerarquia INTEGREUPA, INTEGREUManera >> INTEGREUX a l'apartat 2.3.3. 250 (13) a. σ ฀ Obertura Nucli Coda p b. a r k σ ฀ Obertura Nucli Coda Apèndix p a r k En la representació de (13a), el principi NO-CODA COMPLEXA (cfr. la restricció *COMPLEX a Prince & Smolensky 1993, i també Colina 1994, 1995; Serra 1996b, i Bonet & Lloret 1997) seria violat un cop, mentre que en la representació de (13b) el principi violat seria NO-APÈNDIX (cfr. Rubach & Booij 1990, McCarthy & Prince 1993b, Sherer 1994). (14) a. NO-CODA COMPLEXA: Una coda no pot llicenciar dos segments. b. NO-APÈNDIX: No és possible adjuntar una consonant com un apèndix a l'estructura prosòdica. 10 En aquesta secció no discutirem quina de les dues representacions de (13) és millor, i, en conseqüència, quin dels dos principis de (14) es troba en una posició més baixa de la jerarquia. Assumim, de moment, que (14b) és el principi violat i que la representació (13b) és més harmònica que no pas (13a). Posteriorment, mostrarem que sembla convenient situar la restricció NO-CODA COMPLEXA al capdamunt de la jerarquia i la restricció NO-APÈNDIX a sota d'OMPLIU. Així, la representació amb una coda complexa seria descartada de bon començament; per aquesta raó, no la incloem entre les representacions avaluades a (15) i a (16). 11 10Prescindim en aquesta definició general d'especificar a quin nivell prosòdic s'adjuntaria aquesta consonant (la síl·laba, la paraula fonològica, el grup clític, el sintagma fonològic, etc.). 11Existeix un aspecte relacionat amb l'extrasil·labicitat dels apèndixs a (13b) que resulta problemàtic: si acceptem que els apèndixs són extrasil·làbics, estarien fora de l'abast de SONICITAT, i, per tant, satisfarien vàcuament aquesta restricció. Caldria definir aquest principi de manera que inclogués aquests elements sota el seu abast. En aquest treball, deixem pendent aquesta qüestió. Assumim, doncs, que els apèndixs s'integren a la jerarquia amb un estatus prosòdic especial, però que, tot i amb això, han de satisfer els requeriments de la restricció SONICITAT. 251 En l'avaluació dels candidats per a arc /ark/ en català oriental (15) i en valencià (16), els candidats que no integren tots els trets subjacents, (15b,c,d) i (16b,c,d), són rebutjats en favor dels candidats que integren totalment els trets, (15a) i (16a), igual que passava a (11) i a (12). En aquest cas, no cal afegir una vocal epentètica —cfr. (15e) i (16e)—, perquè la seqüència Coda-Apèndix dels candidats (15a) i (16a) respecta el principi SONICITAT. En conseqüència, serà preferible violar el principi NO-APÈNDIX que no pas violar el principi superior OMPLIU. 12 (15) Varietat: Català oriental Entrada: /ark/ Jerarquia: INTEGREUPA, SONICITAT >> OMPLIU >> NO-APÈNDIX >> INTEGREUX Candidats INTPA SONICITA OMPLIU T a.  NO- INTX APÈND * b.  *!* ** c.  *! * d.  *! * e.  *! 12La diferent ordenació entre INTEGREUX i NO-APÈNDIX en català i en valencià serà demostrada a l'apartat 2.3.2. 252 (16) Varietat: Valencià Entrada: /ark/ Jerarquia: INTEGREUPA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX >> NOAPÈNDIX Candidats INTPA SONICITA OMPLIU INTX NO-APÈND T a.  * b.  *!* ** c.  *! * d.  *! * e.  *! Així doncs, la presència del principi SONICITAT a la jerarquia explica per què s'opta per introduir una vocal de suport en morfemes com ara /apt/: la seqüència /pt/ no es pot incloure en una mateixa síl·laba perquè no té un perfil de sonicitat relativa decreixent. En canvi, en morfemes com ara /ark/, la restricció SONICITAT és satisfeta en la representació isosil·làbica, puix que /r/ i /k/ corresponen a esglaons decreixents en l'escala de sonicitat. 2.3. GRUPS FINALS: COMPLEXITAT DE LES CODES I ELISIÓ En aquest apartat, compararem el comportament dels grups de consonants — heterorgànics i homorgànics— que respecten la condició de sonicitat de (10). Com a representants d'aquests dos grups prendrem les seqüències finals /rk/ i /nt/, respectivament. En el cas de la seqüència /rk/, tots els dialectes coincideixen a mantenir-la en posició final de mot, com hem observat en la presentació d'aquesta secció (§ 2.1). El comportament dels grups finals de nasal més una altra consonant és més difícil de sistematitzar. El valencià sol permetre les seqüències del tipus NC quan es troben a final d’enunciat (Vaig al punt []) o quan la segona consonant pot resil·labificar-se com a obertura de la següent paraula (Punt alt []). Per contra, el català del Principat elimina la segona consonant en tots dos casos (Vaig al punt [], Punt alt []), excepte si la segona consonant està especificada com a contínua (fons [] triomf []). 13 13Quan la darrera consonant és una velar, sol conservar-se més freqüentment que no pas si és una labial o una coronal; Mascaró (1989) atribueix aquest comportament a l'actuació d'un Principi de Preservació 253 En la resta de contextos, el comportament dels dos dialectes és idèntic. Si la segona consonant —oclusiva— és seguida per la marca de plural, el valencià i el català eliminen la segona consonant dels grups homorgànics (punts [], camps []) i mantenen la seqüència de tres consonants en els grups heterorgànics (arcs [], serps []). Els dos dialectes coincideixen també en el resultat que s'obté quan els grups de dues consonants —heterogànics o no— precedeixen una paraula que comenci per consonant: s'elimina la segona consonant de la seqüència (punt clau [], arc gran []). 14 Finalment, els dos dialectes elideixen la segona consonant dels grups quan els segueix la marca de plural a l'interior del Sintagma Fonològic, tant si la paraula següent comença per vocal (punts alts [], arcs amplis []) com si comença per consonant (punts claus [], arcs grans [])). Tot seguit repassem els problemes que plantegen aquests fenòmens. En la primera secció, presentem les propostes anteriors que explicaven el diferent comportament d'aquests grups (§ 2.3.1). En la segona secció, assagem una anàlisi optimal dels resultats per a aquests grups en posició final de mot (§ 2.3.2). En la tercera secció, estudiem els resultats per als grups de dues consonants —heterorgànics i homorgànics— quan els segueix la marca de plural (§ 2.3.3). En la quarta secció, analitzem el comportament dels grups que es conserven en el nivell lèxic a l'interior d'un domini més ampli com ara el Sintagma Fonològic (§ 2.3.4). Finalment, en la darrera secció d'aquest apartat, examinarem les possibles d'extensions de l'elisió cap a seqüències que no són estrictament homorgàniques (§ 2.3.5). d'Estructura contra la representació // (cfr. també Kiparsky 1985). Prescindim del grup /nk/ en la resta del capítol, perquè difereix molt dels altres grups homorgànics. De fet, el comportament d'aquest grup s'assembla bastant al dels grups de consonants heterorgànics. En determinades varietats del valencià, que redueixen regularment els grups homorgànics, una restricció de preservació d'estructura contra //, semblant la proposada per a //, impediria que la /j/ s'elidís en la seqüència [j] final de mot (veg. Jiménez 1996a). 14Crucialment, la segona de dues consonants d'aquells grups que es conserven en tots els dialectes del català (per ex., /ark/ [], /forn/ [], etc.) s'elideix regularment quan la paraula següent comença per consonant (cf. ar<k> poderós, for<n> tancat). Això indica que el responsable de l'elisió d'aquestes consonants ha de ser diferent del principi responsable de l'elisió de la segona consonant dels grups -NC del català central. Com veurem posteriorment, es tracta d'un principi que requereix l'adjacència entre les síl·labes, és a dir, d'un principi que impedeix l'existència d'apèndixs a l'interior d'un domini fonològic. 254 2.3.1. Tractaments anteriors El comportament dels grups consonàntics finals ha estat molt debatut dins dels estudis de gramàtica generativa referits al català, arran del treball pioner de Lleó (1970). Posteriorment, diversos estudis s'han ocupat d'aquests grups, entre d'altres, Mascaró (1976, 1989), Kiparsky (1985), Gonzàlez (1989), Palmada (1991, 1994a), Morales (1992), Iverson (1993), Colina (1994, 1995), Colomina (1996) i Jiménez (1996b, c). Tots aquests estudis tracten d'esbrinar quines són les causes que permeten que certes consonants es mantinguin a final de mot mentre que d'altres es perden. En la major part dels casos, la pèrdua de la consonant final s'atribueix a l'homorganicitat amb el segment anterior. Tanmateix, aquesta possibilitat planteja problemes, perquè l’elisió de consonants finals no sembla obeir a un únic factor, sinó que més aviat es deu, com tractarem de demostrar en els següents apartats, a la pressió de diverses causes. Mascaró (1989) proposa un tractament de la pèrdua d’oclusives finals basat en una sèrie de regles i principis. Segons aquest autor, la clau es troba a establir una representació subespecificada dels grups NC, amb una nasal no especificada quant a Punt d’Articulació i amb una unitat de l’esquelet buida de trets al lloc de l’oclusiva: els trets melòdics del grup es trobarien sense associar a cap dels dos segments. (17) N X [PA] A partir d'aquesta representació, que presentem a (18a), una regla lligarà els trets melòdics amb la nasal (18b). Per eliminar les consonants homorgàniques en posició final, Mascaró (1989) situa la sil·labificació primera i l'adjunció de C a la coda (18c), abans de les regles Inseriu C i Elidiu X de (18d). Un cop aplicada la sil·labificació primera, la regla Inseriu C substitueix els segments sense especificacions —els segments X— per C només en cas que estiguin incorporats a l'estructura prosòdica; els segments que no compleixen aquest requisit són eliminats per Elidiu X (18d). Finalment, la consonant buida de trets de l'obertura rep els trets de PA de la nasal de la rima anterior (18e). 255 (18) a. Entrades: [LAB]PL CVC X  [LAB]PL CVC [+NAS] N X VC [+ NAS] N  b. Convenció d'associació: [LAB]PL CVC X N [LAB]PL CVC N X VC  c. Sil·labificació: [LAB]PL [LAB]PL CVC X CVC X VC σ m σ m σ  d. Inseriu C, Elidiu X: [LAB]PL [LAB]PL CVC CVC CVC σ m σ m σ  e. Propagació de PA: [LAB]PL f. [LAB]PL CVC CVC CVC σ m σ m Resultats: [] σ p  [] 256 Com es pot comprovar, l'ordenació de regles proposada per Mascaró (1989) produeix els efectes desitjats. Entre els avantatges d'aquesta proposta, cal assenyalar la circumscripció de l'elisió als segments X, és a dir, als segments l'elisió dels quals no elimina informació subjacent. A més, l'anàlisi de Mascaró té l'avantatge de relacionar l'elisió amb la presència de seqüències homorgàniques en les rimes, d'acord amb la hipòtesi descriptiva que guia el seu treball (Mascaró 1989: 34): (19) Les consonants d'una rima no poden ser homorgàniques. Tanmateix, aquesta anàlisi planteja alguns inconvenients que aconsellen buscar propostes alternatives. En primer lloc, es basa en una representació molt abstracta i en una ordenació de regles difícil de justificar al marge del cas que ara ens ocupa. En concret, l'ordenació entre les regles d'associació de PA a la nasal i al segment sense trets resulta bastant problemàtica, puix que obliga a postular un escampament de PA des de la consonant de la coda cap a la consonant de l'obertura (18e), un procés que contrasta amb el comportament habitual del català en aquests casos (cfr. capítol 5, § 2). En segon lloc, aquesta anàlisi, com indica Morales (1992), no explica per què el procés de reducció de grups consonàntics es troba restringit als casos de nasal més oclusiva, mentre que no afecta altres seqüències homorgàniques (20). (20) triomf fons forn pols curs [] [] [] [] [] Es podria argumentar, com Morales (1992) suggereix, que la simplificació afecta en tots els casos seqüències de consonants que tenen com a segon element una oclusiva. Però, en aquest cas, no seria clara la relació que hi pot haver entre l'homorganicitat i el fet que únicament les oclusives puguin ser elidides (Morales 1992: 10). Per solucionar aquest problema, Morales proposa que la simplificació és una conseqüència de l’aplicació de l’Obligatory Contour Principle (OCP), que requereix que els autosegments idèntics en una mateixa tira siguin fusionats (en anglès, merged). En (21a), únicament la primera de les consonants té especificacions per a nasal; com que els autosegments corresponents a /n/ i a /t/ en la tira de nasalitat no són distints, es fusionen. El mateix s'esdevindria amb l'autosegment de Punt d'Articulació: com que els 257 dos segments manquen d'especificació —o, en el pitjor dels casos, tenen la mateixa especificació— es fusionen també. En canvi, en (21b) el segon segment inclòs en la coda conté informació inexistent en la consonant precedent. Per tant, en ser considerats distints, els segments no es poden fusionar: (21) a. /n/ + /t/ [nas] PA PA /r/ /k/ b. + [son] PA → /n/ (v.g. punt ['pun]) [nas] PA → [rk] (v.g. arc ['ark]) PA Velar Les seqüències que se simplifiquen són únicament aquelles en les quals els autosegments de les dues consonants han estat lligats per l’OCP. En tal cas, la segona consonant no afegeix informació nova (és a dir, tots els seus trets melòdics són recuperables), i es pot eliminar. L’elisió de consonants finals seria, doncs, una conseqüència de l’actuació de l’OCP. Aquesta mateixa idea és adoptada per Colina (1994; 1995: 214), que atribueix l’elisió de consonants a l’actuació d’un principi que prohibeix que una oclusiva comparteixi l'especificació per a Punt d’Articulació amb un segment pertanyent a la mateixa coda (22a), una restricció que declara malformada l'estructura de (22b), però no la de (22c): (22) a. NO-PA COMPARTIT: Les oclusives pertanyents a una coda han de tenir el seu propi Punt d'Articulació, que no pot ser compartit per cap altre segment. b. * Coda X Oclusiva PA 258 c. Coda X PA Oclusiva PA La restricció anterior, combinada amb el principi INTEGREUTrets, produeix els resultats correctes: en els grups homorgànics de nasal més oclusiva, el principi INTEGREUTRETS s'inhibeix, perquè, malgrat l'elisió del segon segment, tots els trets subjacents són incorporats. En el cas de seqüències heterorgàniques com ara /rk/, el principi NO-PA COMPARTIT és irrellevant. A més, fins i tot en cas que existís un principi amb efectes semblants sobre els grups heterorgànics —cfr. més endavant la CONDICIÓ DELS GRUPS a (25)—, INTEGREUTrets neutralitzaria l'efecte d'aquest principi, i evitaria l'elisió de /k/ en el nivell lèxic. Tot i amb això, una anàlisi basada en la prohibició que una oclusiva en una coda comparteixi PA planteja diferents problemes. En primer lloc, la formulació d'una restricció contra les seqüències homorgàniques a les codes contrasta amb la tendència general d'altres llengües, que toleren les seqüències homorgàniques —estructuralment més simples—, però no permeten seqüències amb diferents punts d'articulació. Per exemple, en diola Fogny, les seqüències de consonants són permeses únicament en cas que siguin homorgàniques: 15 (23) a. ekumbay jensu  b. famb bunt  mañj ‘el porc’ ‘samarreta’ ‘fet’ ‘fastidiar’ ‘mentira’ ‘ser molt lluny’ ‘conèixer’ En canvi, quan un grup heterorgànic apareix per la concatenació de morfemes, o bé s'elimina una de les dues consonants (24a), o bé s'assimila la primera consonant al Punt d'Articulació de la segona, tot constituint d'aquesta manera un grup homorgànic (24b): 15Com hem indicat al capítol anterior, el diola és una llengua de l'oest d'Àfrica, estudiada per Sapir (1965). Els exemples de (23) estan extrets de Yip (1991: 66); els de (24), d'Itô (1986: 55-56). 259 (24) a. /let-ku-jaw/ /ujuk-ja/ /-kob-kob-en/ b. /ni-gam-gam/ /ku-boñ-boñ/ /na--/ → → → → → → lekujaw ujuja kokoben  ‘no se n'aniran’ ‘si veus’ ‘enyorar’ ‘jo jutjo’ kubomboñ  ‘ells van enviar’ ‘ell s'obre camí’ Yip (1991) atribueix el comportament del diola a la CONDICIÓ DELS GRUPS (Cluster Condition, en anglès), que estableix que, en cas que dues consonants siguin adjacents, han de tenir un únic Punt d'Articulació: (25) CONDICIÓ DELS GRUPS: Les consonants adjacents han de contenir, com a molt, una especificació per a Punt d'Articulació. D'acord amb (25), una seqüència de consonants heterorgàniques seria més complexa —i, per tant, menys harmònica— que no pas una seqüència de consonants homorgàniques. Aquesta diferencia explicaria per què en el patró canònic —el corresponent al diola — únicament es redueixen els grups de consonants amb diferents especificacions per a Punt d'Articulació. Inversament, el comportament del català resulta anòmal —si s'atribueix únicament a la coaparició de trets segmentals—, com ja va assenyalar Iverson (1993: 258-259) [...] First, if removal of the constituent-final stop is accomplished through stray erasure of a consonant not having satisfied the template for syllabification, as deletion phenomena in general are characterized under the prosodic theory of the syllable (Itô, 1986, 1989), then Catalan emerges as just the reverse of other languages with place of articulation constraints on the syllabic incorporation of consonants clusters. For example, in Diola Fogny (Sapir, 1965), clusters may occur at the end of the word just in case they are homorganic, but in heterorganic clusters the second consonant is deleted. [...] If Itô (cf. also Goldsmith, 1990) is right that the relevant place of articulation constraint on consonant clusters has to do with the licensing of appropiate phonological features in the syllable coda, then any language which permits word-final heterorganic clusters (two place specifications) should also allow homorganic clusters (one place specification). The fact that Catalan contradicts this implication 260 suggests that other factors are in play in the determination of its surface syllabification. 16 Malgrat tot, la Teoria de l'Optimitat permet solucionar aquesta mena de contradiccions, com remarca —encertadament— Colina (1995: 216): la ubicació de NOPA COMPARTIT al dessota d'INTEGREUTrets explicaria per què es mantenen únicament els grups de consonants heterorgànics. Fins i tot en cas que afegíssim la CONDICIÓ DELS a la jerarquia —en el mateix esglaó que NO-PA COMPARTIT o en un esglaó superior 17—, aquest principi resultaria irrellevant, perquè, com hem advertit abans, els seus efectes serien anul·lats pel principi superior INTEGREUTrets. GRUPS Així doncs, el primer inconvenient pot ser subsanat per la teoria. El segon inconvenient rau en el fet que l'anàlisi de Colina (1994, 1995) es basa necessàriament en la circumscripció de NO-PA COMPARTIT a la posició de coda sil·làbica. No sembla clara, però, quina pot ser la connexió entre la vessant de la restricció referida als trets i la vessant referida a la posició de coda, és a dir, l'explicació proposada en Morales (1992) i en Colina (1994, 1995) no justifica per què la restricció contra les seqüències homorgàniques actua només sobre les seqüències de consonants quan es troben a la coda de la mateixa síl·laba, i no actua quan es troben en síl·labes diferents (cfr. campet, puntet). 16Iverson, seguint Gonzàlez (1989), assenyala com a responsable de l'elisió de les consonants la fortalesa del lligam sintàctic entre la paraula que conté el grup final i la paraula següent: At a major syntactic constituent break, as between NP and VP in el camp ([kám]) és '...the field is...', cluster simplification indeed is essentially obligatory. But it is optional when the association between constituents is tighter, as within NPs like el camp ([kámp]/[kám]) espanyol 'the Spanish field', el pont ([pó]/[pon]) alt 'the tall bridge', and so on. Word-final prevocalic clusters syllabify entirely within the coda at the end of a major syntactic phrase, in other words, but optionally split between the coda of one syllable and the onset of another when they are internal to the phrase. This syllabification must be potlexical because it is sensitive to constituent categories larger than the word, the maximum domain of the purely lexical component (Iverson 1993: 259). Aquesta interpretació potser serveix per a les dades estudiades per Gonzàlez (1989), que Iverson (1993) recull, però no serveix per a les varietats que estem estudiant. En barceloní, l'elisió de consonants ha d’actuar en el nivell lèxic —o, més aviat, en el nivell del Grup Clític—, perquè la segona consonant es perd independentment que sigui al final del Sintagma Fonològic o que hi hagi una vocal a l’obertura de la següent paraula del Sintagma Fonològic. Així doncs, en elidir-se al nivell lèxic, la pèrdua de consonants no pot atribuir-se de cap manera al lligam existent entre la paraula que conté el grup de consonants i la paraula següent. En valencià —no cal dir-ho— aquest lligam no influeix tampoc en el comportament de la segona consonant, que es conserva en tots dos casos. A més, la qüestió de fons, per què es redueixen els grups homorgànics però no els heterorgànics, romandria encara sense contestar. 17L'opció contrària, que NO-PA COMPARTIT dominés la CONDICIÓ DELS GRUPS, implicaria que els aplecs més complexos estructuralment —els heterorgànics— són més harmònics que els més simples — els homorgànics— i, per tant, és descartada. 261 A més, en centrar l'anàlisi en els trets —i no directament en la posició sil·làbica— , la proposta de Colina (1994, 1995) no pot explicar el comportament de varietats com el valencià general, que eliminen les consonants homorgàniques únicament quan van seguides del morfema /z/ (26a), ni el comportament de varietats com la de la Marina Alta, que elideixen la consonant no marcada /t/ fins i tot en contextos on els trets que li corresponen no semblen ser estrictament recuperables (26b): (26) a. vent camp b. buit beneit [] [] [] [] vents camps buits beneits [] [] [] [] Una anàlisi basada en la doble dependència dels trets no permet, doncs, establir cap connexió entre el comportament del valencià general, el comportament dels català oriental i el comportament de la varietat de (26b), uns comportaments que constitueixen, com tractarem de mostrar a l'apartat 2.3.5, tres estadis d'un mateix procés: l'eliminació dels grups de consonants finals (cfr. Colomina 1996). El problema de fons de l'anàlisi es troba en la combinació de dues restriccions — una restricció contra els trets idèntics i una altra contra les seqüències de consonants a les codes—, cap de les quals no sembla capaç de justificar independentment l'elisió de la segona consonant: la primera, perquè les seqüències homorgàniques no es redueixen quan es distribueixen entre dues síl·labes; la segona, perquè les seqüències heterorgàniques no es redueixen ni tan sols quan ocupen la posició de coda. Ara bé, que aquestes restriccions no es manifestin en alguns casos no vol dir que no siguin presents en la gramàtica del català. Precisament una de les virtuts de la Teoria de l'Optimitat és que permet resoldre casos com aquest, en què un principi de vegades es fa palès i d'altres s'inhibeix (veg. cap. primer, § 2.2.2). Haurem d'escatir, doncs, en quins subprincipis s'ha de desglossar el principi contra els trets idèntics a les codes (NO-PA COMPARTIT) perquè sigui més efectiu i menys marcat alhora. Suposem, doncs, que en català, com en altres llengües, actua un principi contra la incorporació de dues consonants a les codes. L'existència d'un principi d'aquesta mena explicaria per què es redueixen els grups homorgànics. Que aquest principi s'inhibeixi quan es tracta d'un grup heterorgànic, palesa segurament que un principi superior exigeix la seva violació. Com assenyala Colina (1994, 1995), la responsabilitat de la conservació de les consonants heterorgàniques recau sobre el principi INTEGREU o, més 262 concretament, sobre els principis INTEGREUPA i INTEGREUManera. Aquests dos darrers principis dominen el principi que prohibeix que hi hagi dues consonants a la coda, cosa que explica que es conservin les seqüències amb diferents especificacions per a Manera (cfr. triomf, fons) o per a Punt d'Articulació (cfr. arc, serp), però no les seqüències amb especificacions idèntiques (cfr. camp, punt). Amb aquests principis establim els resultats adients en seqüències homorgàniques i heterorgàniques. La següent pregunta que ens hem de formular és si necessitem un principi addicional contra les seqüències idèntiques a les codes. La resposta és, òbviament, no. En primer lloc, perquè un principi que combina dues restriccions resulta força complex. En segon lloc, perquè, com que aquest principi actua sobre els trets segmentals, sembla difícil trobar una raó que motivi el fet que només afecti les seqüències de les codes. I, finalment, perquè l'única prova empírica que hom podria adduir en favor d'aquesta opció —que les codes heterorgàniques s'han de conservar— es justifica per l'actuació dels principis de la família INTEGREU. En definitiva, prescindirem de la restricció contra les seqüències homorgàniques a les codes, perquè resulta marcada i és fins i tot redundant amb els principis independentment motivats de la família INTEGREU. Recapitulant el que hem discutit fins ara, sembla clar que la conservació i l’elisió de la segona consonant es deu a alguna restricció contra l’eliminació de trets no recuperables. Aquesta restricció pot ser, igual que hem vist a la introducció del capítol anterior amb les codes simples, INTEGREU, en les seves diferents modalitats. L'elisió de consonants, tanmateix, no és provocada per la simple existència de dues consonants idèntiques, comportament que resultaria excessivament marcat, sinó per l’actuació d’alguna restricció prosòdica, segurament de la mena de NO-CODA. Tot seguit, tractarem d'escatir quin principi és el responsable de la pèrdua de consonants a les codes. 263 2.3.2. L'elisió en els grups finals des de la Teoria de l'Optimitat L’efecte principal de l’eliminació de la segona consonant a les codes és, o bé evitar la formació d’una coda complexa, o bé evitar la incorporació de la segona consonant com un apèndix. Com hem mostrat anteriorment a (14), podem formular el principi responsable d'aquest comportament de dues maneres diferents: com un principi que actuï contra la formació de codes complexes (27a, 28a), o com un principi que actuï contra l'adjunció d'una segona consonant com un apèndix, sense discutir de moment el constituent al qual s'adjunta (27b, 28b). (27) a. NO-CODA COMPLEXA: Una coda no pot llicenciar dos segments. b. NO-APÈNDIX: No és possible adjuntar una consonant com un apèndix a l'estructura prosòdica. (28) a. σ ฀ Obertura Nucli Coda p b. a r k σ ฀ Obertura Nucli Coda Apèndix p a r k Com s'ha assenyalat més amunt, les restriccions (27a) i (27b) produeixen, en general, els mateixos resultats. Examinades detingudament, però, arribem a la conclusió que només amb la segona obtenim els resultats adients. Començarem mostrant que el principi NO-CODA COMPLEXA, malgrat preveure el comportament dels grups de consonants en valencià i en català en alguns casos, prediu resultats incorrectes en uns altres casos. Per donar els resultats desitjats, NO-CODA COMPLEXA hauria de ser dominat en el català del Principat per INTEGREUPA i per INTEGREUManera, però hauria de dominar al seu torn INTEGREUX. El resultat d’aquesta escala de dominàncies seria que els grups 264 heterorgànics serien integrats a l’estructura prosòdica (violant el principi inferior NOCODA COMPLEXA). Les possibles alternatives relacionades amb l'elisió d’alguna de les consonants comporten la pèrdua dels trets segmentals que s’hi associaven (29b). Aquesta pèrdua viola un principi superior en l’escala de principis —INTEGREUPA i, de vegades, també INTEGREUManera— i ha de ser bandejada en favor de la conservació de totes dues consonants (29a). En el cas d’un grup homorgànic del tipus NC amb idèntiques especificacions per a Manera, l'elisió de la segona consonant es pot realitzar sense violar INTEGREUPA i INTEGREUManera, perquè el segment que queda reté aquestes especificacions. 18 Aleshores, entre integrar els dos segments (29c), i elidir el segon (29d), es prefereix aquesta darrera alternativa, tot i que violi el principi INTEGREUX (crucialment dominat per NO-CODA COMPLEXA). Finalment, en una seqüència homorgànica amb diferents especificacions per a Manera com ara /fonz/, el principi INTEGREUManera exigirà que s'integrin els dos segments (29e). 19 (29) Entrades: //, //, // Jerarquia per al cat. or.: INTEGREUPA, INTEGREUManera >> NO-CODA COMPLEXA >> INTEGREUX Candidats INTPA INTManera INTX COMPLEXA a.  b.  NO-CODA * *! * c.  * *! d.  * e.  * f.  *! * Les dades del valencià s’explicarien pel fet que en aquest dialecte INTEGREUX dominaria NO-CODA COMPLEXA. Aleshores, en el cas de /punt/, tot i que els trets 18Colina (1995: 217) indica que la representació guanyadora per a /punt/ eliminaria el tret [-nasal] de la /t/ i, per tant, no satisfaria INTEGREUMANERA. En cas que fos així, caldria desglossar el principi INTEGREUMANERA en subprincipis (INTEGREUNASAL >> INTEGREUORAL), de manera que permetés únicament l'elisió de les oclusives orals homorgàniques. 19La asimetria entre els grups de nasal + oclusiva i nasals + fricativa es documenta en altres llengües diferents del català. Per exemple, Pater (1995: § 3.3) presenta diversos exemples de llengües africanes en què una seqüència /nt/ es fusiona com a [n] —igual que en català—, mentre que una seqüència com /ns/ es resol elidint la nasal [n]. En el primer cas, la fusió permet la incorporació dels trets subjacents dels dos segments, mentre que en el segon la fusió és inviable perquè el segment resultant no mantindria les especificacions de les dues consonants. 265 melòdics de la /t/ ja siguin integrats per la nasal, el node Arrel de la consonant ha de ser incorporat també, violant d'aquesta manera el principi de rang inferior NO-CODA COMPLEXA (30c): 20 (30) Entrades: //, //, // Jerarquia per al val.: INTEGREUPA, INTEGREUManera >> INTEGREUX >> NOCODA COMPLEXA Candidats INTPA INTManera INTX COMPLEXA a.  b.  c.  NO-CODA * *! * * * d.  *! e.  * f.  *! * Aparentment, doncs, la inclusió del principi NO-CODA COMPLEXA a la jerarquia produeix els resultats desitjats. De tota manera, hi ha una sèrie de dades que aconsellen fer responsable de l’elisió NO-APÈNDIX, un principi menys potent que NO-CODA COMPLEXA. Les dades a què ens referim obliguen a ordenar NO-CODA COMPLEXA per damunt i per sota d'INTEGREUX, una paradoxa que indica que hi actuen dos principis de diferent abast. Com hem assenyalat a l'apartat 2.1, la segona consonant d’un grup homorgànic no sempre es manté en valencià: quan aquesta consonant és seguida per una paraula que també comença per consonant, és elidida regularment (31b). 21 Aquesta situació es documenta també en els grups heterorgànics, que es redueixen a la primera de les dues consonants quan precedeixen una consonant, tant en català oriental com en valencià (31a). 20L'ordenació entre els principis INTEGREUPA i INTEGREUMANERA i el principi INTEGREUX en valencià serà demostrada més endavant. 21En català oriental també s'elideixen, però en el nivell lèxic. 266 (31) a. arc baix serp gran golf gran b. pont baix camp nou alt càrrec Català [] [] [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] [] [] Tenint en compte que la reducció de consonants ocorre quan dues consonants ocupen la posició de coda, ens trobem davant d’una paradoxa. En valencià, hem d’ordenar NO-CODA COMPLEXA per sota d'INTEGREUX a nivell lèxic, per poder conservar la segona consonant quan és possible resil·labificar-la com a obertura, i a nivell postlèxic, per poder-la conservar quan es troba a la fi del Sintagma Fonològic (32a); al mateix temps, ha de ser en un nivell superior de la jerarquia per poder eliminar les codes complexes a l'interior de les seqüències postlèxiques (32b). (32) a. INTEGREUX >> NO-CODA COMPLEXA: pont [] pont ample [] un gran pont [] b. NO-CODA COMPLEXA >> INTEGREUX: un pont gran [] el Camp Nou [] El mateix problema es repeteix amb els grups heterorgànics, tant en valencià com en català: el principi NO-CODA COMPLEXA, crucialment violat a nivell lèxic —i a la fi d'un Sintagma Fonològic— per mantenir les especificacions de punt d’articulació i de manera en grups heterorgànics (33a), seria invocat per eliminar aquestes mateixes consonants a l'interior de les seqüències postlèxiques (33b). (33) a. INTEGREUX >> NO-CODA COMPLEXA: porc porc alegre un gran porc Català [] [] [] 267 Valencià [] [] [] b. NO-CODA COMPLEXA >> INTEGREUX: un porc gros un porc negre Català [] [] Valencià [] [] Una segona qüestió problemàtica relacionada amb l'ús del principi NO-CODA és l'estatus que tindria la segona consonant de la coda. Si acceptem que aquesta consonant assumeix el mateix paper que les consonants d'una coda simple, per què és irrellevant per determinar el pes sil·làbic i, consegüentment, el lloc de l'accent en mots com ara buit o estoic? La representació de (34a) correspon a la sil·labificació com a coda complexa: la segona consonant té, com la primera, estatus moraic, i, consegüentment, obliga a desplaçar l'accent cap a la /i/. En canvi, en la representació de (34b), la darrera consonant és integrada com un apèndix; per aquesta raó, no se li assigna cap mora i no és rellevant per determinar ni el pes sil·làbic ni el lloc de l'accent. COMPLEXA (34) a. * * * (* *) µ µ µ  * * * * (* *)(* *) µ µ µ µ µ  * * (* *) µ µ  * * * (* *) (* *) µ µ µ µ  b. Com que en els casos de (34) la segona consonant no compta per al pes sil·làbic, podem concloure que té un estatus prosòdic especial. Per tant, atès que, d'una banda, les codes complexes no es comporten com la suma de dues consonants i que, d'una altra, l'ús de NO-CODA COMPLEXA sembla exigir ordenacions contradictòries dels principis, descartarem que el principi NO-CODA COMPLEXA guardi relació directa amb l'elisió dels grups homorgànics del català oriental. 22 Encara més, en aquest treball assumirem que el 22Les contradiccions podrien ser resoltes desglossant en dos subprincipis el principi NO-CODA COMPLEXA: d'una banda, NO-CODA COMPLEXA (INTERIOR), que penalitzaria les codes complexes a l'interior d'un domini, i, d'una altra, el més general NO-CODA COMPLEXA. L'ordenació NO-CODA COMPLEXA (INTERIOR) >> NO-CODA COMPLEXA permetria obtenir els resultats adients. Ara bé, mentre que no ens consta que s'hagi efectuat una diferenciació d'aquest tipus respecte de NO-CODA 268 principi NO-CODA COMPLEXA no pot ser violat ni en català oriental ni en valencià; per consegüent, no podem tenir cap coda integrada per dues consonants amb el mateix estatus. 23 Com a hipòtesi alternativa, indagarem si és possible relacionar l'elisió de les consonants homorgàniques amb el fet que s'haurien d'incorporar amb un estatus prosòdic especial —un estatus que, d'altra banda, els impedeix comptar per determinar el pes sil·làbic. Podem formular el principi responsable de l'elisió en català com una estipulació contra els apèndixs, en els termes que hem indicat anteriorment a (27b) i que repetim a (35a). Aquest estatus prosòdic especial únicament es mantindria a final d’un domini prosòdic —el Mot, el Grup Clític o el Sintagma Fonològic— a causa de la restricció PERIFERICITAT (35b). 24 (35) a. NO-APÈNDIX: No és possible adjuntar una consonant com un apèndix. b. PERIFERICITAT: Els elements extraprosòdics —extrasil·làbics o extramètrics— han de ser perifèrics. Tal com està formulat, però, el principi NO-APÈNDIX no especifica en quin domini prosòdic actua. Si ens fixem en dues seqüències del tipus amb ella (36a) i amb Marc (36b), de l’eliminació de la /b/ de la darrera seqüència no es pot encarregar NOAPÈNDIX, perquè, com mostra la seqüència amb ella o dient-ho, aquesta restricció no actua abans de la incorporació dels elements clítics a la jerarquia prosòdica. Els principis responsables de l’eliminació de la /b/ en amb Marc o comprant-me han de ser els mateixos principis que s'encarreguen de reduir els grups de consonants que es troben en seqüències postlèxiques. COMPLEXA, la circumscripció dels apèndixs als límits externs d'un domini és assumida generalment (cfr. McCarthy 1993b; McCarthy & Prince 1993a, b; Prince & Smolensky 1993; Rosenthal 1994; Sherer 1994; i, per al català, Dols & Wheeler 1996, Jiménez 1996b, c). Per tant, abans d'introduir una condició semblant respecte de NO-CODA COMPLEXA, convé examinar si és possible extreure els mateixos resultas del principi NO-APÈNDIX. 23Atesos els seus efectes, el principi NO-CODA COMPLEXA equival al principi *σ µµµ (cfr. Prince & Smolensky 1993, Sherer 1994: 15, i el capítol 2, § 4.3.1.2), que estipula que les síl·labes han de tenir com a màxim dues mores: (i) *σµµµ: Les síl·labes són com a molt bimoraiques. Posteriorment, en diversos apartats, comprovarem que la incorporació de dues consonants a una coda — amb el mateix estatus— és incompatible amb determinades dades, i que resulta convenient admetre que les síl·labes no poden contenir codes complexes. 24Al capítol 2 (§ 4.3.1.2) hem mostrat alguns dels efectes d'aquesta restricció, que ampliarem als apartats 2.3.3 i 2.3.4 en analitzar el grups de consonants quan precedeixen un altre segment. 269 (36) a. amb ella dient-ho b. amb Marc comprant-me Català [] [] [] [] Valencià [] [] [] [] Per tant, NO-APÈNDIX no té com a domini mínim la paraula, sinó el grup clític. 25 Hauríem d’especificar, doncs, que en català del Principat no és possible adjuntar una segona consonant a les codes en el nivell del grup clític. Aquesta estipulació permetria salvar les segones consonants sil·labificades com a obertures a dins del grup clític —cfr. (36a)—, i permetria eliminar la resta de codes complexes —cfr. (36b) i (37). (37) Català [] [] al camp dient-ho cantant Valencià [] [] L’efecte de l’eliminació de consonants homorgàniques per l'acció de NO-APÈNDIX depèn del lloc on suposem que els apèndixs consonàntics s'adjunten. En principi, es poden adjuntar, o bé directament al node Grup Clític, com en (38a), o bé directament a la síl·laba, sense dependre d'un nivell moraic intermedi (38b): (38) a. GrCl σ µ σ µ α β α β Ω 25Entenem el Grup Clític com la suma de la paraula i els elements clítics que se li afegeixen. Seria, per tant, equivalent al Mot Prosòdic (cfr. cap. primer, § 2.2.4). 270 b. GrCl σ σ µ µ α β α β Ω En el cas de (38a), l'eliminació de la consonant que hauria de funcionar com un apèndix implica que totes aquestes paraules acaben formalment en una síl·laba, és a dir, el resultat de la seva existència és la coincidència del final del grup clític amb el límit dret d'una síl·laba (39a,i). 26 En el segon cas, (38b), l'elisió provoca que el grup clític acabi amb un element moraic (39b,i). (39) a. i. ii. GrCl GrCl σ µ d i σ µ σ µ e n b. i. µ d i σ µ µ e n t ii. GrCl σ µ d i GrCl σ σ en d i µ µ µ σ µ µ en t En aquest treball, optarem per la primera representació. 27 Per tant, podem reescriure la restricció anterior contra els apèndixs com un principi que s’encarrega de fer coincidir el final d’un grup clític amb el límit dret d'una síl·laba. Com que les síl·labes no poden tenir codes complexes, (40) equival totalment a (35). 28 26Amb el benentès que les codes només poden contenir un segment, a causa de la restricció NO-CODA COMPLEXA. 27La segona representació ens resoldria automàticament el problema de la relació entre els apèndixs i la restricció SONICITAT (cfr. n. 11). Optem per la representació alternativa perquè ens permet descriure d'una manera més simple i intuïtiva altres fenòmens relacionats amb els apèndixs. 28A la representació (40) correspondria la versió del principi NO-APÈNDIX que presentem a (i): (i) ALINEEU (Grup Clític, D, µ, D): Feu coincidir el límit dret del grup clític amb el límit dret d’un element moraic. 271 (40) ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) (=NO-APÈNDIXGr.Cl.): Feu coincidir el límit dret del grup clític amb el límit dret d’una síl·laba. El principi (40) preveu uns resultats idèntics als de la restricció NO-CODA COMPLEXA, com es pot comprovar a (41) i (42). El seu camp d'acció és, tanmateix, més reduït, de manera que permet que la restricció NO-CODA COMPLEXA, combinada amb altres restriccions prosòdiques, elimini les seqüències de consonants a dins del Sintagma Fonològic, com veurem en els següents apartats. (41) Entrades: //, //, // Jerarquia per al cat. or.: INTEGREUPA, INTEGREUManera >> NOAPÈNDIXGr.Cl. >> INTEGREUX Candidats a.  b.  INTPA INTManera NO-APGr.Cl. INTX * *! *! c.  * *! d.  * e.  * f.  *! * (42) Entrades: //, //, // Jerarquia per al val.: INTEGREUPA, INTEGREUManera >> INTEGREUX >> NOAPÈNDIXGr.Cl. Candidats a.  b.  c.  INTPA INTManera INTX NO-APGr.Cl. * *! *! * * d.  *! e.  * f.  *! 272 * 2.3.3. Els grups de consonants i la condició perifèrica dels apèndixs Fins ara, hem comprovat que en valencià general tots els principis de la família INTEGREU dominen NO-APÈNDIXGr.Cl., 29 cosa que explica la conservació de les seqüències de consonants homorgàniques en aquesta varietat. Això no vol dir, però, que en valencià tots els principis de la família INTEGREU es trobin en el mateix esglaó de la jerarquia i que no hi hagi diferències entre ells. Ben al contrari, de la mateixa manera que en català, els principis INTEGREUManera i INTEGREUPA ocupen una posició superior a INTEGREUX en la jerarquia. 30 Les dades que confirmen aquesta hipòtesi ens les forneix el comportament dels grups homorgànics seguits del morfema de plural /+z/: en valencià, s'elideix generalment la segona consonant d'aquests grups. A (43a) mostrem els resultats per a les seqüències homorgàniques en català i en valencià, que contrasten clarament amb els resultats per a les seqüències heterorgàniques, que oferim a (43b). 31 (43) a. vents camps b. arcs serps Cat. or. [] [] [] [] Val. [] [] [] [] L'element clau per derivar els resultats del valencià és el principi PERIFERICITAT, que hem presentat a (35b). Aquest principi penalitza la incorporació com un apèndix de qualsevol segment que no sigui als marges d'un domini. Si prenem el domini del Grup Clític com a referència, la penúltima consonant dels mots de (43) no pot ser considerada perifèrica, perquè el morfema de plural es troba a la seva dreta. Per tant, la incorporació de C2 com un apèndix comporta inevitablement una violació de PERIFERICITAT. Per obtenir els resultats desitjats, aquest principi s'ha de situar en valencià entre els principis INTEGREUPA i INTEGREUManera i el principi INTEGREUX. Així, del fet que PERIFERICITAT domini INTEGREUX, es derivarà que les seqüències homorgàniques es reduiran; i del fet que PERIFERICITAT sigui dominat pels altres dos principis de la 29Tret d'INTEGREULARINGI (cfr. cap. 5). relació ja es desprenia de la relació entre els principis de la família INTEGREU i OMPLIU (cfr. 30Aquesta § 2.2). català, l'eliminació de C2 dels aplecs homorgànics en aquest context no constitueix un problema especial: podem atribuir l'elisió, o bé al principi NO-APÈNDIXGr.Cl, o bé al principi PERIFERICITAT — com en valencià—, atès que no sembla haver-hi cap prova empírica que permeti ordenar aquests dos principis. 31En 273 família INTEGREU, es derivarà que les seqüències de consonants heterorgàniques no es reduiran i que C2 s'integrarà com un apèndix, com es pot comprovar a (44): (44) Entrades: /ark+z/, /punt+z/ Jerarquia per al val.: INTEGREUPA, INTEGREUManera>> PERIFERICITAT >> INTEGREUX Candidats a.  b.  INTPA INTManera PERIFER INTX * *! *! c.  * *! d.  * 2.3.4. Els grups de consonants en seqüències postlèxiques Com acabem de mostrar, el principi PERIFERICITAT exigeix que els apèndixs consonàntics es trobin en els marges d'un domini. Caldrà examinar, per tant, quin tractament reben els grups de consonants salvats en el nivell del Grup Clític quan s'insereixen en un domini més ampli, com ara el Sintagma Fonològic. Per analitzar els efectes d'aquesta inserció, estudiarem separadament la posició final i la posició interior del Sintagma Fonològic. Pel que respecta a la primera posició, cal esbrinar si un principi paral·lel a (40), però referit al Sintagma Fonològic, pot afectar algun segment que no sigui afectat per (40). Definim aquest principi a (45) com una restricció que obliga a fer coincidir el límit dret d'un Sintagma Fonològic amb el final d'una síl·laba: (45) ALINEEU (SF, D, σ, D) (=NO-APÈNDIXSF): Feu coincidir el límit dret d'un Sintagma Fonològic amb el límit dret d'una síl·laba. En les dues varietats del català que estem considerant no hi ha cap motivació per ordenar aquest principi respecte d'ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D). L'únic que és clar és que ALINEEU (SF, D, σ, D) no es troba en una posició superior a ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D), perquè aleshores esperaríem que les consonants que es trobessin al final del SF s'eliminessin amb més freqüència que no pas les que es troben a la fi d'un Grup Clític. És a dir, contràriament al que indiquen les dades, la reducció d'un grup al final del SF (El vent arden<t>) hauria de sovintejar més que no pas la reducció del mateix 274 grup a l'interior del SF (El ven<t> ardent). A (46) exemplifiquem els resultats hipotètics de l'ordenació ALINEEU (SF, D, σ, D) >> ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D). 32 (46) el vent ardent el pont alt el pont artificial el camp espanyol anava cantant [] [] [] [] [] En les varietats que estem analitzant, el comportament de (46) no es documenta. L'explicació és bastant simple: com que el principi ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) inclou en el seu domini d'acció els casos en què hauria d'actuar ALINEEU (SF, D, σ, D), aquest darrer principi esdevé invisible pel Teorema de Panini. 33 Els resultats en posició final de SF seran, doncs, els mateixos que esperaríem en posició final d'un Grup Clític. Pel que respecta a la segona posició, l'interior del Sintagma Fonològic, el comportament dels grups de consonants és bastant complex, ja que existeixen moltes diferències respecte del comportament que s'observa quan es troben en posició final del Grup Clític —i, postlèxicament, en posició final del Sintagma Fonològic. A (47) mostrem els resultats corresponents al català i al valencià en posició interior del Sintagma Fonològic. A (47a) mostrem els resultats per als grups homorgànics davant d'un mot començat per vocal (i) o per consonant (ii); a (47b), per la seva banda, presentem el comportament dels grups heterorgànics en els mateixos contextos. 32Els resultats de (46) corresponen a grans trets als de la varietat descrita per Iverson (1993). Ara bé, això no implica necessàriament que el comportament d'aquesta varietat respongui a l'ordenació ALINEEU (SF, D, σ, D) >> ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D). Caldria fonamentar aquesta hipòtesi sobre altres proves que demostressin que en aquesta varietat el domini del grup clític és rellevant per a la sil·labificació, i que la sil·labificació no es decideix directament en el domini del Sintagma Fonològic. És a dir, caldrà trobar dades que corroborin l'estructuració en dominis de (ia) i que no es puguin explicar amb l'estructuració de (ib). (i) a. [[]GrCl[]GrCl ]SF b. [ ]SF 33El Teorema de Panini és una reformulació de la Condició d'Altrament de Kiparsky (1973) (en anglès, Elsewhere Condition). Segons aquest teorema, quan dues restriccions entren en conflicte, s'aplica la més específica de les dues; en el nostre cas, ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D). 275 (47) a. Homorgànic: i. ii. b. Heterorgànic: i. ii. +Vocal +Consonant +Vocal +Consonant Cat. or. punt alt [] punt bell [] arc alt [] arc bell [] Val. [] [] [] [] Convé subratllar la coincidència d'eliminar els apèndixs quan la paraula següent comença per consonant en totes dues varietats, fins i tot quan es tracta de seqüències heterorgàniques. No és l'única ocasió en què coincideixen: com ja havíem assenyalat, quan a dins del Grup Clític trobem seqüències de consonants, la solució general és també la simplificació: p.ex., dient-li []. El nostre objectiu consistirà a determinar quins són els principis responsables de l'elisió de consonants en aquests casos. El principi NO-CODA COMPLEXA no pot ser el responsable directe —i únic— de l'elisió, perquè altres estratègies —per exemple, la incorporació com a apèndixs— són disponibles. El principi NO-APÈNDIX —sigui quin sigui el seu domini— i el principi PERIFERICITAT no poden provocar tampoc l'elisió d'aquestes consonants. Si no existís cap altre principi, les consonants heterorgàniques —almenys— serien incorporades a l'estructura prosòdica pel llicenciador secundari Apèndix, perquè, com hem vist a l'apartat 2.3.3, el principi PERIFERICITAT pot ser violat per mantenir les especificacions de Punt d'Articulació en mots com ara arcs. Si atribuíssim l'elisió de la /k/ en seqüències com arc bell a aquesta restricció, res no podria impedir que aquest mateix segment fos elidit en posició final d'enunciat davant del morfema /z/, com indiquem esquemàticament a (48). (48) ______<k>_______<k>z PERIFERICITAT Crucialment per a les dades que ara ens ocupen, el principi responsable de l'elisió en interior de Sintagma Fonològic ha de ser irrellevant en la posició final. A més, aquest principi s'ha de trobar a la jerarquia en una posició superior als principis de la família INTEGREU que provoquen la violació de NO-APÈNDIX. Entre els diferents efectes 276 d'alineament entre categories prosòdiques i morfològiques que McCarthy & Prince (1993b) estudien, es troba una restricció que, com PERIFERICITAT, s'encarrega de determinar que només són possibles els apèndixs en els extrems d'un domini prosòdic. Concretament, es tracta d'una restricció que exigeix que les síl·labes siguin adjacents: (49) ALINEEU (σ, E, σ, D): Feu coincidir el límit esquerre d'una síl·laba amb el límit dret d'una altra. A diferència de PERIFERICITAT, ALINEEU (σ, E, σ, D) resulta irrellevant en els límits externs d'un domini, perquè, en aquest context, l'adjunció d'una consonant com a apèndix no implica la manca d'adjacència entre dues síl·labes, per tal com més enllà no existeix cap síl·laba per alinear. És a dir, PERIFERICITAT inclou dintre del seu camp d'acció els contextos on seria pertinent el principi ALINEEU (σ, E, σ, D); d'aquesta manera, els efectes d'aquest darrer principi només seran visibles en el cas que domini a la jerarquia la restricció PERIFERICITAT. Així ho mostrem a (50), on hem suposat que l'efecte de tots dos principis és l'elisió del segment que els viola. En (50a), les dues elisions s'atribuirien al principi superior PERIFERICITAT, mentre que en (50b) l'elisió del primer segment s'atribuiria a ALINEEU (σ, E, σ, D), i la del segon, a la restricció PERIFERICITAT. Per tant, només la darrera ordenació permetria que únicament fossin elidits els segments que es troben a l'interior de l'enunciat. (50) a. PERIFERICITAT >> ALINEEU (σ, E, σ, D) ______<k>_______<k>z b. ALINEEU (σ, E, σ, D) >> PERIFERICITAT ______<k>_______<k>z D'acord amb ALINEEU (σ, E, σ, D), el límit esquerre de cada síl·laba ha de coincidir amb el límit dret d'una altra; això implica que entre totes dues no es podran trobar consonants sil·labificades com a apèndixs (51a). Com que la segona consonant dels grups tampoc no es pot sil·labificar com a coda —per l'acció de NO-CODA COMPLEXA; cfr. (51b)—, no pot ser incorporada a la jerarquia prosòdica i, per tant, no es realitzarà fonèticament (51c). En definitiva, serà preferible violar les restriccions de 277 la família INTEGREU, 34 abans que no incomplir les restriccions NO-CODA COMPLEXA i ALINEEU (σ, E, σ, D), tal com es pot veure als quadres de restriccions de (51). (51) Entrada: /[]#[/ Jerarquia: NO-CODA COMPLEXA, ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera Candidats NO-CODA COMPLEXA Ap | a.  Coda ∧ b.  ALINEEU (σ, E, σ, D) INTPA, INTMn *! *! c.  * Les restriccions NO-CODA COMPLEXA i ALINEEU (σ, E, σ, D) no obliguen a reduir els grups heterorgànics quan C2 es pot sil·labificar com a obertura de la paraula següent. Com mostrem a (52), la resil·labificació de C2 permet integrar tots els trets de Manera i de Punt d'Articulació d'aquest segment sense haver de recórrer a l'adjunció com a apèndix o a la formació d'una coda complexa: (52) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: NO-CODA COMPLEXA, ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera Candidats a.  NO-CODA COMPLEXA b.  ALINEEU (σ, E, σ, D) INTPA, INTMn *! 34Si més no, les restriccions de la família INTEGREUPA i les restriccions de la família INTEGREUManera, tret de la restricció específica INTEGREUEstrident, que seria la responsable que les sibilants es mantinguessin en seqüències com les que presentem a (i): (i) Català Valencià curs complet [] [] fons tancat [] [] fals company [] [] 278 Com havíem previst, la restricció ALINEEU (σ, E, σ, D) tampoc no és pertinent en els límits del domini prosòdic més extern. D'aquesta manera, en ser irrellevant el principi ALINEEU (σ, E, σ, D), podrem trobar apèndixs no perifèrics en els marges del domini prosòdic. Amb aquesta opció satisfem INTEGREUTrets, però violem els principis inferiors PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX: (53) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: NO-CODA COMPLEXA, ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera >> PERIFERICITAT >> NO-APÈNDIX Candidats NO-CODA ALINEE INTPA, COMPLEX U INTMn PERIFER NO-AP. * * (σ,E,σ,D) a. . b. . *! 2.3.4.1. Dominis fonològics i grups de consonants L'estudi dels grups de consonants a dins del Sintagma Fonològic suscita diverses qüestions relacionades amb la resil·labificació. La primera té a veure amb l'existència de diversos dominis prosòdics simultanis. En el quadre (41), vam mostrar que, en català oriental, el responsable de l'elisió de consonants a la fi del Grup Clític era el principi ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D). Considerem, però, el comportament de Sintagmes Fonològics com ara mot adequat [] o pont elevat []. Els principis bàsics que determinen el resultat per a la primera seqüència són OBERTURA i ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D). 35 Crucialment, OBERTURA ha de dominar a la jerarquia la restricció ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) . D'aquesta manera, en una seqüència com ara mot adequat, serà preferible resil·labificar la consonant final del primer mot (54a) abans que no violar el principi superior OBERTURA, com fa el candidat (54b). 35Potser els efectes d'ALINEEU-D es podrien derivar d'UNIFORMITAT o d'IDENTITAT AMB LA BASE, com hem suggerit al capítol quart, § 3, per a ALINEEU-E. Com que els resultats són, en qualsevol cas, idèntics, aquí únicament utilitzem el principi ALINEEU-D. 279 (54) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: OBERTURA >> ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) Candidats a.  OBERTURA ALIN(Gr.Cl.,D,σ,D) * b.  *! Amb una seqüència com ara mot adequat els resultats són els mateixos tant si assumim que existeixen dos nivells de sil·labificació —cfr. (54)— com si acceptem que el conjunt del Sintagma Fonològic se sil·labifica en un únic nivell. Però, què passa amb la seqüència pont elevat, que conté un mot acabat en dues consonants homorgàniques? Evidentment, si consideréssim que només hi ha un domini de sil·labificació, el Sintagma Fonològic, el principi ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) no podria ser el responsable de l'elisió de la consonant de pont en català oriental, perquè, com es pot comprovar a (55), els dos candidats principals violen ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) en el mateix grau: (55) Entrada: /#/ Candidats ALINEEU(Gr. Cl., D, σ, D) a.  * b.  * Per aquesta raó, en els apartats precedents —i en el quadre (54)— hem assumit que existeixen dominis de sil·labificació independents (la Paraula Prosòdica, el Grup Clític, el Sintagma Fonològic, etc.). Així, a l'entrada de pont elevat tindríem /[[]GrCl []GrCl]SF/ (cfr. McCarthy & Prince 1993a, i el cap. primer, § 2.2.4). En aquesta seqüència, es triaran primerament les sortides per als dominis interns; així, []GrCl i []GrCl hi seran seleccionats com a candidats òptims. Aquestes representacions es converteixen en l'entrada del següent nivell, on ja no apareixeran les consonants no incorporades a la jerarquia prosòdica en el nivell anterior —cfr. (56). Les dues opcions de (55) ni tan sols arriben a plantejar-se en català oriental, perquè les consonants homorgàniques que impedeixen l'alineament en el nivell del Grup Clític són esborrades abans d'arribar al Sintagma Fonològic. En aquest darrer nivell, el candidat seleccionat viola ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D), però satisfà OBERTURA, exactament igual com s'esdevenia anteriorment amb la seqüència mot adequat —cfr. (54). 280 (56) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: OBERTURA >> ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) Candidats a.  b.  OBERTURA ALIN(Gr.Cl.,D,σ,D) * *! Els mateixos efectes es poden atribuir al principi UNIFORMITAT (cfr. Kenstowicz 1996, i les referències del capítol primer, § 2.2.4). En aquesta secció, com en altres capítols anteriors (cfr. cap 3, § 2 i § 3, i cap. 4, § 3), ens decantem per una formalització basada en les idees de McCarthy & Prince (1993a), sense que això impliqui, però, cap qüestionament del model de Kenstowicz (1996). De fet, en altres capítols, hem seleccionat aquest model, fonamentalment perquè permet explicar d'una manera més planera la gradació en el manteniment dels trets lèxics. 36 2.3.4.2. Elisions consonàntiques i adjacència segmental Existeix una segona qüestió que convé aclarir a propòsit del comportament dels grups finals heterorgànics en el nivell postlèxic. Al llarg del capítol hem observat que, quan un grup com /rk/ precedeix una paraula que comença per consonant, es perd la /k/. La generalització que s'obté a partir d'altres grups quan apareixen en el mateix context és que sempre es perd la segona consonant, una consonant que, altrament, s'hauria de sil·labificar com un apèndix. (57) arc tancat casc bonic serp grossa Casp-Girona forn tancat ferm proposta [] [] [] [] [] [] *[] *[] *[] *[] *[] *[] Aquesta generalització descriptiva no sembla tenir, però, gaire poder explicatiu, perquè, si s'elidís la primera de les consonants, la segona seria llicenciada per la coda, i no pel llicenciador secundari Apèndix. D'aquesta manera, tant el candidat (58a) com el 36En aquest sentit, tinc la impressió que el model de Kenstowicz (1996) permet donar compte d'una manera més intuïtiva de l'alternança entre manteniment i elisió que s'observa en varietats com la descritat per Gonzàlez (1989) i Iverson (1993). 281 candidat (58b) respectarien ALINEEU (σ, E, σ, D) i, com que empaten en la violació dels principis inferiors, no sembla haver-hi cap justificació per triar-ne un dels dos: (58) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera>> INTEGREUX Candidats a.  ALINEEU (σ, E, σ, D) b.  c.  INTPA, INTMn INTEGREUX * * * * *! La idoneïtat del candidat (58b) es deriva de la pressió del principi CONTIGÜITAT. Com havíem mostrat als capítols segon, § 3.1, i quart, § 2.3, aquest principi requereix que les sortides fonològiques respectin les relacions d'adjacència entre els segments de l'entrada (cfr. Kenstowicz 1994b, i les referències que se citen en el capítol segon). A (59) presentem la versió de CONTIGÜITAT modificada en un sentit més permissiu que hem justificat al capítol quart: (59) CONTIGÜITAT: Si /…xy…/ són contigus en l'estructura lèxica, aleshores, eviteu […xay…] en l'estructura prosòdica, on [a] és o bé [ ] (material epentètic) o <a> (material elidit). En cas que en una seqüència /axαzb/ el segment /α/ es projecti en la sortida com a [α1…αn], CONTIGÜITAT només serà violat en aquelles representacions en què cap corresponent de /α/ no sigui adjacent dels representants de /x/ i de /z/ i en aquelles representacions en què algun corresponent de /α/ sigui adjacent dels representants de /a/ o de /b/. La presència de CONTIGÜITAT a la jerarquia ens permet diferenciar entre els dos candidats (58a) i (58b). L'elisió de la /r/ no respecta les relacions d'adjacència, ja que /a/ i /k/ no són contigus a l'entrada (60a). De la mateixa manera, CONTIGÜITAT descarta el candidat (60c), perquè la inserció de [e] altera les relacions d'adjacència del mot []. En canvi, l'elisió de la /k/ no implica cap violació de CONTIGÜITAT, perquè aquest principi es refereix explícitament a elisions o insercions que ocorren entre dos segments de l'entrada (60b). 282 (60) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITAT, ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera >> INTEGREUX Candidats CONTIG. a.  ALINEEU INTPA, (σ,E,σ,D) INTMn *! b.  c.  INTX * * * * *! 2.3.4.3. Epèntesi i contigüitat dels mots La resolució de les seqüències postlèxiques de l'apartat anterior a partir del principi CONTIGÜITAT ens obliga a plantejar-nos una tercera qüestió relacionada amb els grups de consonants en el nivell postlèxic: per què un resultat com [] és inviable en les varietats que estem analitzant aquí? Com mostrem a (61), el principi CONTIGÜITAT no efectua cap discriminació entre els candidats amb epèntesi i sense, perquè l'elisió o la inserció vocàlica als marges d'un domini no suposa cap alteració de les relacions d'adjacència. Consegüentment, els principis inferiors, INTEGREUPA i INTEGREUManera, podrien impel·lir la inserció d'una vocal de suport, una opció que hauria de ser considerada òptima perquè no viola cap principi superior. (61) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITAT, ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera >> OMPLIU Candidats CONTIG. a.  ALINEEU INTPA, (σ,E,σ,D) INTMn OMPLIU *! b.  * Per solucionar aquest entrebanc, podríem proposar que, en el nivell postlèxic, OMPLIU domina les restriccions INTEGREUPA i INTEGREUManera en català oriental i en valencià. Aquesta possibilitat és perfectament compatible amb la teoria, que permet diferents gramàtiques en cada domini. En aquest treball, però, optarem per mantenir el principi OMPLIU en una posició relativament baixa de la jerarquia; consegüentment, derivarem el marcatge de l'epèntesi en el nivell postlèxic de la interacció entre principis 283 independents d'OMPLIU. 37 En Jiménez (1996c), hem proposat que la manca d'epèntesi entre dos mots es pot derivar d'un principi d'alineament que exigeix que els mots siguin adjacents, un principi que redefinim aquí com una restricció de la família CONTIGÜITAT. A diferència del principi de (59), CONTIGÜITATMOTS exigeix l'adjacència estricta entre els dos mots, de manera que no es podrà inserir en el límit dels mots cap element: (62) CONTIGÜITATMOTS: Siguin [A] i [B] dos mots. [A] i [B] seran adjacents si existeixen α∈A i β∈B, tals que tots els corresponents de α en el nivell postlèxic siguin adjacents de β. 38 Com es pot comprovar a (63), la restricció CONTIGÜITATMOTS, combinada amb la més general CONTIGÜITAT, evita que es pugui introduir una vocal de suport per salvar els trets en les seqüències postlèxiques. Així, el candidat (63b) és eliminat perquè la inserció de la vocal de suport darrere de la [k] implica desalinear els mots.. Per tant, l'única opció disponible consisteix a elidir la [k], malgrat que això impliqui no incorporar tots els trets subjacents. 39 (63) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITATMOTS, CONTIGÜITAT, ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUPA, INTEGREUManera>> OMPLIU Candidats CONTMOT . a.  b.  CONTIG ALINEEU (σ,E,σ,D) INTPA, OMPLIU INTMn * *! * c.  *! Tot plegat, obtenim un sistema en què les restriccions de contigüitat limiten la inserció de vocals epentètiques. Concretament, la inserció d'una vocal a dins d'un mot és 37Per a una justificació d'aquesta opció, veg. § 3.2.4.4. que tots els corresponents han de ser adjacents és crucial per evitar que una consonant final de mot es pugui geminar per satisfer SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (cfr. § 3.2.4.4). 39L’alguerès difereix de la resta de dialectes en aquest aspecte: en alguerès, per tal d’incorporar les consonants finals és possible recórrer, almenys en determinats estils de parla, a l’epèntesi. Aquest comportament indica que en aquesta varietat del català INTEGREU i NO-CODA es troben en un nivell superior a OMPLIU —o, alternativament, a CONTIGÜITATMOTS— en la jerarquia de principis, si més no en la parla lenta (cfr. Kuen 1932; Recasens 1991, i una anàlisi des de la Teoria de l'Optimitat a Serra 1996b: cap. 3). 38L'especificació 284 prohibida per CONTIGÜITAT, i la inserció entre dos mots, per CONTIGÜITATMOTS. De la importància d'aquestes restriccions, en tindrem sobrades mostres a l'apartat 3.3, on analitzarem alguns problemes relacionats amb la sil·labificació de seqüències consonàntiques que contenen el morfema /z/ com a últim element. 2.3.5. Extensions de la restricció NO-APÈNDIX L'anàlisi de l'elisió consonàntica que estem elaborant en aquest apartat ens permet explicar la divisió dels dialectes catalans en tres grups segons el tractament de les oclusives darrere de sonant homorgànica proposada per Colomina (1996: 200-201, n. 19): (64) Manteniment de tots els segments en el singular i en el plural > Reducció de C2 homorgànica en el plural > Reducció de C2 homorgànica en el singular i en el plural Els tres comportament coincideixen a mantenir les especificacions subjacents per a Punt d'Articulació i per a Manera, és a dir, coincideixen a ubicar els principis INTEGREUPA i INTEGREUManera a la part superior de la jerarquia de principis. Respecte dels altres principis, el primer tipus de comportament, propi de les comarques centrals del País Valencià, es justifica per la ubicació del principi INTEGREUX per damunt dels principis PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX: aquesta ordenació implica que qualsevol seqüència de consonants es mantindrà en posició final d'enunciat independentment que la consonant que s'integra com un apèndix —C2— sigui perifèrica o no (65a). 40 El segon tipus de comportament, característic del valencià general, correspon a una gramàtica en què PERIFERICITAT domina INTEGREUX, i aquest principi domina al seu torn NO-APÈNDIX. D'aquesta manera, les C2 homorgàniques s'integraran a la jerarquia com a apèndixs només en aquells casos en què satisfacin el requeriment de ser al límit extern d'un domini; altrament, seran reduïdes, com, per exemple, quan precedeixen la marca del plural (65b). Finalment, el darrer esglaó de l'escala, corresponent al català central i a alguns parlars valencians, es deriva d'una jerarquia en què PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX dominen INTEGREUX; en virtut d'aquesta ordenació, les C2 que no afegeixin cap tret que no sigui recuperable s'elidiran (65c). 40Especifiquem «en posició final d'enunciat» perquè les seqüències internes es troben sotmeses al requeriment ALINEEU (σ, E, σ, D), que les simplifica en aquells casos en què C2 hauria d'ocupar la posició d'apèndix (veg. l'apartat 2.3.4). 285 (65) a. Jerarquia Varietat INTEGREUTrets >> INTEGREUX >> Valencià central Resultats [], [] [], [] Valencià general [], [] [], [] Català oriental [], [] [], [] PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX b. INTEGREUTrets >> PERIFERICITAT >> INTEGREUX >> NO-APÈNDIX c. INTEGREUTrets >> PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX >> INTEGREUX La jerarquia de (64) es pot completar amb altres esglaons, que correspondrien a una generalització de les restriccions contra els apèndixs fins al punt d'elidir informació que no és estrictament recuperable, és a dir, fins al punt de guanyar terreny a les restriccions INTEGREUPA i INTEGREUManera, que, com hem indicat en els apartats precedents, són les responsables que les C2 amb informació de Punt d'Articulació o de Manera no recuperable no s'elideixin. La potenciació de les restriccions PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX no implica que l'escala de (64) s'hagi d'implementar només amb un esglaó addicional —o, per simetria, dos: un per al plural i un altre per al singular i el plural—, on qualsevol tret no recuperable pogués ser elidit. No hem de perdre de perspectiva que els principis INTEGREUPA i INTEGREUManera no són més que etiquetes que recullen la violació que provoca la pèrdua de cada tret específic (cfr. cap. 5, esp. § 2.1). L'extensió de l'elisió ha d'afectar, primerament, les combinacions de trets poc marcats, és a dir, menys rellevants informativament, i, posteriorment, les combinacions de trets més marcats. Així ho indiquem a la jerarquia de (66), on afegim els esglaons hipotètics de la generalització de l'elisió. 286 (66) Manteniment de tots els segments en el singular i en el plural > Reducció de C2 homorgànica en el plural > Reducció de C2 homorgànica en el singular i en el plural > Reducció de C2 heterorgànica poc marcada quant a PA i Manera en el plural > Reducció de C2 heterorgànica poc marcada quant a PA i Manera en el singular i en el plural > Reducció de C2 heterorgànica marcada quant a PA i Manera en el plural > Reducció de C2 heterorgànica marcada quant a PA i Manera en el singular i en el plural Com es pot comprovar a (66), només s'hi han introduït dues especificacions respecte de Punt d'Articulació i Manera. Òbviament, se'n podrien afegir més. En aquest treball, ens limitarem a identificar el segment menys marcat, i etiquetarem els altres com a marcats, sense realitzar-hi distincions addicionals. El segment menys marcat és determinat per la intersecció entre les jerarquies d'INTEGREU referides a Punt d'Articulació i a Manera. En el capítol anterior, hem establert que el subprincipi més baix de la jerarquia INTEGREUPA és INTEGREUCoronal (67a). 41 Pel que respecta als subprincipis referits a Manera, indicarem únicament que el principi referit a [-cont] ocupa l'esglaó inferior de l'escala (67b). 42 (67) a. b. INTEGREULabial, INTEGREUVelar >> INTEGREUCoronal … >> INTEGREU[-cont] De la conjuminació de les dues jerarquies anteriors —independentment de quins siguin els altres esglaons de l'escala de Manera— obtenim la jerarquia de (68). Els esglaons assenyalats amb els punts suspensius indiquen els buits que podrien ocupar els principis que combinen els trets de Punt d'Articulació amb les especificacions per a Manera diferents de [-cont]. 41Concretament, la jerarquia de (67a) — i la de (67b) que afegim aquí— trobava suport en l'afirmació de Kiparsky (1994) que els principis no es refereixen als membres no marcats d'una classe, en aquest cas, Coronal i [-continu] (cfr. cap. cinquè, § 2.1). 42Per establir els altres esglaons caldria investigar prèviament quin principi és més prominent, el que exigeix que s'integri el tret [+cont] o el que exigeix que s'integri el tret Estrident 287 (68) … | INTEGREULabial,[-cont], INTEGREUVelar,[-cont] | … | INTEGREUCoronal,[-cont] En aquesta jerarquia, el principi que requereix la integració de les especificacions {[-cont], Coronal} es troba a l'esglaó inferior, una posició que s'adiu amb el caràcter no marcat i, consegüentment, poc informatiu d'aquests trets. Dit amb altres paraules, en un hipotètic procés de generalització de l'elisió als apèndixs consonàntics que no són estrictament homorgànics, el primer segment afectat serà /t/. Això explica, per exemple, que l'elisió afecti en alguns parlars catalans els grups finals /rt/ i /st/ (69), encara que aquesta elisió impliqui la pèrdua de trets de Manera —i potser també de Punt d'Articulació. La pèrdua de /n/ en els exemples de (70) segueix el mateix patró. (69) a. fort art cast b. forts arts casts [] [] [] [] [] [] 43 (70) a. forn carn a. forns carns [] [] [] [k] 43Aquest exemple és lleugerament diferent dels altres. L'incloem aquí perquè la inserció de la [o] de suport es justifica precisament per la imossibilitat d'elidir la /t/. La reducció de tres consonants a *[] és inviable a causa de la restricció universal en contra de les seqüències de dues estridents contínues adjacents (*SS) (veg. Prince & Smolensky 1993, i, per al català, Palmada 1991, 1994a,c; Colina 1995, i Serra 1996b). Per això, es produeix un procés d'epèntesi, que evita la possible violació de *SS. Hem de suposar, doncs, que *SS domina en la jerarquia de principis OMPLIU, una ordenació avalada per moltes altres mots on l'adjacència de dues consonants estridents promou també la inserció d'una vocal epentètica: p. ex., cuses /kuz+z/ → [], parteixes /+z/ → []. 288 Com mostrem a la jerarquia de (71), la ubicació de la restricció NO-APÈNDIX per damunt del darrer dels principis de la jerarquia de (68), INTEGREUCoronal,[-cont], explicaria l'elisió de la /t/ fins i tot en casos en què aquests trets no són recuperables. 44 La reducció del grup /rn/ es deriva de la mateixa jerarquia, però exigeix l'afegitó d'INTEGREUNasal a la jerarquia de (68). (71) Entrada: // Jerarquia: PERIFERICITAT >> NO-APÈNDIX >> INTEGREUCoronal,[-cont] Candidats a.  PERIFERICITAT NO-APÈNDIX INTCor,[-cont] * b.  *! 2.3.5.1. Extensions específiques d'alguns parlars valencians En alguns parlars valencians es donen elisions de /t/ (cfr. Colomina 1996), que segueixen també el patró marcat per les jerarquies de (66) i (68). 45 Concretament, en alguns pobles de la Marina Baixa la seqüència /jt/ final es redueix en el plural, i en diversos pobles de la Marina Alta —com Pedreguer o Jesús Pobre— la reducció d'aquest grup s'ha estès al singular (72): (72) a. beneit buit bescuit a. beneits buits bescuits Marina Baixa [] [] [] [] [] [] Marina Alta [] [] [] [] [] [] Aquesta elisió no afecta els mots en què la /t/ segueix una vocal alta nuclear ni tan sols en el plural (73). Tampoc no afecta els mots en què, en lloc de la /t/, apareix una obstruent oclusiva no coronal, com ara /k/ (74). 44Com que l'elisió de (71) implica la pèrdua de trets, la reducció d'aquests grups és menys habitual que no pas la dels grups homorgànics amb idèntiques especificacions per a Manera (cfr. Mascaró 1989; Recasens 1991, 1993; Morales 1992). Per aquesta raó, el fet que l'elisió en els grups /nt/ o /mp/ no s'apliqui necessàriament a aquest grups, no constitueix una prova contra l'anàlisi basada en la restricció NOAPÈNDIX, com afirma Colina (1995), sinó que, per contra, és un comportament previst per la teoria. 45Hem d'atribuir segurament a restriccions específiques el fet que aquestes elisions no siguin generals en els parlars que realitzen les reduccions de (69) i (70). 289 (73) a. frit nit a. frits nits Marina Baixa [] [] [] [] Marina Alta [] [] [] [] a. estoic heroic a. estoics heroics Marina Baixa [] [] [] [] Marina Alta [] [] [] [] (74) Aquests resultats s'expliquen pel fet que el principi INTEGREUCoronal,[-cont] és dominat a la jerarquia pel principi PERIFERICITAT —Marina Baixa— o pels principis PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX —Marina Alta. A (75) i (76) mostrem com la jerarquia PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX >> INTEGREUCoronal,[-cont] ens permet obtenir els resultants adients per a la darrera varietat a partir de les entrades /buid/ i /buidz/, respectivament. (75) Entrada: /buid/ Jerarquia: PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX >> INTEGREUCoronal,[-cont] Candidats a.  PERIFERICITAT NO-APÈNDIX INTCor,[-cont] * b.  *! (76) Entrada: /bujdz/ Jerarquia: PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX >> INTEGREUCoronal,[-cont] Candidats a.  b.  PERIFERICITAT NO-APÈNDIX INTCor,[-cont] * *! * Les restriccions PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX, en canvi, no tenen cap efecte sobre les seqüències frit i estoic. En el primer cas, perquè la /t/ es pot incorporar a la jerarquia prosòdica en la posició de coda i, consegüentment, aquesta sil·labificació satisfà vàcuament els principis PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX. Així, el principi inferior, INTEGREUCoronal,[-cont], serà decisiu per seleccionar el candidat guanyador (77b). En el 290 segon cas, els principis referents a la conservació dels trets de la /k/ es troben en una posició elevada de la jerarquia, crucialment, per damunt de PERIFERICITAT i NOAPÈNDIX, de manera que serà preferible la integració de /k/ a la jerarquia prosòdica (78b), en comptes de l'eliminació d'aquest segment, que satisfaria els principis inferiors (78s). (77) Entrada: // Jerarquia: PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX >> INTEGREUCoronal,[-cont] Candidats PERIFERICITAT NO-APÈNDIX a.  INTCor,[-cont] *! b.  (78) Entrada: // Jerarquia: INTEGREUVelar,[-cont] >> PERIFERICITAT, NO-APÈNDIX Candidats a.  b.  INTVel,[-cont] PERIFERICITAT NO-APÈNDIX * * *! Comptat i debatut, l'anàlisi basada en la restricció NO-APÈNDIX que hem presentat permet descriure la reducció dels grups de consonants finals i, a més, permet predir quines poden ser les extensions d'aquestes elisions més enllà de les seqüències amb idèntiques especificacions per a Punt d'Articulació i per a Manera. Com hem vist, l'extensió afectaria en primer lloc els segments no marcats —en altres paraules, els menys informatius. Els criteris que estableixen quines consonants es poden elidir coincideixen plenament amb els criteris de manteniment dels trets de PA que hem analitzat en el capítol anterior (§ 2.1). D'altra banda, els criteris d'elisió de consonants i/o trets consonàntics coincideixen també amb els que determinen les possibilitats d'elisió de les vocals (cfr. el capítol tercer, § 3.1): mentre que l'elisió afecta regularment les seqüències de vocals idèntiques —la informació de les quals és perfectament recuperable—, en les seqüències de vocals distintes només se sol elidir la vocal no marcada, és a dir, la [e]. Així doncs, l'anàlisi que hem presentat permet relacionar formalment les circumstàncies en què s'elideixen les vocals i les consonants. 291 Un altre avantatge d'aquest tractament és que connecta l'elisió de consonants amb processos aparentment independents com ara l'accentuació. Les consonants elidides són, com hem indicat en diversos apartats, les que s'haurien d'incorporar a la jerarquia prosòdica com a elements extrasil·làbics. Aquesta extrasil·labicitat implica que no s'associen a cap mora i que no poden ser rellevants per determinar la ubicació de l'accent. És a dir, els apèndixs no sols són extrasil·làbics (79a), sinó també extramètrics (79b). (79) a. b. GrCl σ µµ b u i9 t * * (* *) µ µ b u i9 t Aquesta marginalitat en dos nivells d'anàlisi permet unificar dues estratègies correctores que s'apliquen als grups [C] i [C] finals (cfr. Colomina 1996): la primera estratègia consisteix a eliminar la consonant de l'apèndix, com en (80a), i la segona consisteix a incloure aquesta consonant amb caràcter moraic a la xarxa mètrica, cosa que comporta el desplaçament de l'accent (80b). Totes dues estratègies es troben interrelacionades perquè persegueixen un mateix objectiu, l'eliminació dels apèndixs, per bé que posin l'èmfasi sobre un domini diferent en cada cas, el sil·làbic, en (80a), i el mètric, en (80b). (80) a. GrCl σ µµ b u i9 * * (* *) µ µ b u i9 b. GrCl σ σ µ µ µ b u i t * * * (* *) µ µ µ b u i t 292 2.4. CONCLUSIONS En definitiva, hem mostrat que les diferències en el tractament dels grups de consonants en català oriental i en valencià general es poden reduir a l'existència d'una diferent ordenació entre els principis ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) i INTEGREUX. Concretament, les jerarquies que hem establert són les següents: (81) Cat. or.: Val.: NO-CODA COMPLEXA, NO-CODA COMPLEXA, CONTIGÜITATMOTS, CONTIGÜITATMOTS, CONTIGÜITAT, CONTIGÜITAT, (σ, E, σ, D) | INTEGREUPA, INTEGREUMn, (σ, E, σ, D) | INTEGREUPA, INTEGREUMn, SONICITAT SONICITAT | | OMPLIU OMPLIU | | OBERTURA OBERTURA | | PERIFERICITAT, PERIFERICITAT ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D), ALINEEU (SF, D, σ, D) ALINEEU | ALINEEU INTEGREUX | ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D), | INTEGREUX | ALINEEU NO-CODA (SF, D, σ, D), NO-CODA 293 La relació entre ALINEEU (Grup Clític, D, σ, D) i INTEGREUX determina que els apèndixs homorgànics siguin possibles en valencià i siguin prohibits en català oriental. La ubicació de la restricció PERIFERICITAT per damunt d'INTEGREUX en tots dos dialectes obliga a reduir els grups homorgànics quan precedeixen el morfema /z/. Finalment, la posició d'ALINEEU (σ, E, σ, D) a la jerarquia, per damunt fins i tot de les restriccions a favor de la integració dels trets de Manera i de Punt d'Articulació, garanteix que no hi pugui haver apèndixs a l'interior d'un domini prosòdic —excepte quan es troben en posició final absoluta o en posició final davant del morfema /z/, ja que en aquest context el principi ALINEEU (σ, E, σ, D) no és pertinent. Comptat i debatut, la utilització de les restriccions contra els apèndixs ens permet descriure el comportament de les consonants finals del català d’una manera satisfactòria tant des d’un punt de vista descriptiu com des d'un punt de vista explicatiu. La derivació dels resultats per al grups de nasal més oclusiva a partir de l’actuació de principis prosòdics dóna compte de la variació entre els diversos dialectes d'una manera bastant simple. A més, l'existència de principis com ara PERIFERICITAT i NO-APÈNDIX, que provoquen resultats idèntics —l'elisió de consonants homorgàniques—, permet aventurar que la tendència del valencià en el futur podria ser la generalització de l'elisió que es produeix davant del morfema /z/ —provocada pel principi PERIFERICITAT— a la resta de contextos, és a dir, la substitució de PERIFERICITAT per NO-APÈNDIX. Finalment, un altre avantatge és que hem derivat els resultats sense la necessitat d’introduir cap restricció contra l’homorganicitat dels grups a les codes, cosa que, segons hem vist, significava un comportament marcat del català respecte d’altres llengües amb grups semblants. 294 3. GRUPS DE CONSONANTS AMB /Z/ FINAL 3.1. INTRODUCCIÓ L'objectiu d'aquest apartat és analitzar el comportament dels mots acabats en consonant quan els segueix la marca de plural. 46 La característica més peculiar de les seqüències C+/z/, la constitueix el fet que poden incorporar-se a la mateixa síl·laba malgrat que això impliqui una violació de la restricció SONICITAT. 47 Exemplifiquem aquest comportament a (82a); a (82b) mostrem com, per contra, una seqüència tautomorfèmica formada per una consonant més una sibilant ha de repartir-se entre dues síl·labes per satisfer SONICITAT. (82) a. grups llacs arcs serps b. setze dotze nexe col·lapse /+/ /+/ /+/ /+/ // // // // Cat. [] [] [] [] [] [] [] [] Val. [] [] [] [] [] [] [] 48 [] En aquest apartat, ens centrarem únicament en les dades del dialecte valencià, ja que aquests aplecs, a diferència dels grups analitzats en l'apartat 2, presenten un comportament bastant diferent en els dos dialectes i la descripció conjunta de les dues varietats resultaria excessivament complexa —especialment la descripció dels aplecs que tenen una oclusiva coronal com a primer membre. 49 Per analitzar els mots en plural, 46En l'apartat 2.3.3, ja hem estudiat el comportament dels mots acabats en dues consonants quan els segueix la marca de plural. 47En alguns parlars valencians, la marca de primera persona del present d'indicatiu, /g/, també pot adjuntar-se a una síl·laba sense satisfer el principi SONICITAT (cfr. Colomina 1996): (i) fuigc /+/ [] faigc /+/ [] batc /+/ [] fotc /+/ [] putc /+/ [] 48En valencià col·loquial, segueixen aquest model mots com sufix, afix, fix, annex, etc. 49Per a una descripció dels aplecs homorgànics d'oclusiva més sibilant en català oriental, es pot consultar Lloret (1992). 295 els dividirem en dos grups: els que acaben en oclusiva coronal (§ 3.2) i els que acaben en consonant labial o velar (§ 3.3). En el primer cas, l'homorganicitat entre la dental i la sibilant possibilitarà algunes solucions, com ara la reducció dels dos segments a una africada (83a), que no són disponibles per al segon grup de consonants (83b). (83) a.  b. *, * 3.2. ELS APLECS D'OCLUSIVA CORONAL I SIBILANT En aquesta secció, tractem de descriure el comportament dels aplecs d'oclusiva dental més sibilant en valencià general. Com comprovarem posteriorment, aquest comportament es pot derivar de la jerarquia de (81) —amb l'addició de restriccions específiques que fan referència al caràcter morfèmic de /z/ i de principis com SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. Aquesta secció s'estructura en quatre parts. En la primera, argumentem a favor de la difonematicitat dels aplecs alveolars en valencià (§ 3.2.1). En la segona part, descrivim les realitzacions dels aplecs alveolars (§ 3.2.2). En la tercera part, intentem extrapolar l'anàlisi de Lloret (1992) a les dades del valencià, i indiquem les insuficiències explicatives d'una aproximació derivacional a aquestes dades (§ 3.2.3). Finalment, en la quarta part, analitzem si és possible descriure tots els canvis que es produeixen amb els mecanismes de la Teoria de l'Optimitat, i si aquesta opció permet eludir els problemes que l'anàlisi derivacional planteja (§ 3.2.4). 3.2.1. Una qüestió prèvia: la representació dels aplecs alveolars Com és ben sabut, la qüestió a l'entorn de si calia considerar les africades com a fonemes simples o si, per contra, calia considerar-les com a elements difonemàtics ha suscitat una de les discussions més controvertides de la fonologia del català. No ens centrarem aquí, però, en les dades d'aquesta polèmica. 50 Al llarg d'aquest apartat assumirem que la representació escaient per als aplecs alveolars consisteix a presentar la part oclusiva i la part fricativa lligades a dos segments diferents, és a dir, cada tret depèn d'un node arrel diferent a la representació subjacent, com mostrem en (84): 50Se'n pot trobar un bon resum a Badia (1993), que, tanmateix, no inclou l'aclaridor article de Lloret (1992). 296 (84) /t/ /s/ X X | | [-cont] [+cont] Una representació com aquesta preveu que els aplecs alveolars homomorfèmics es comportaran de la mateixa manera que els aplecs alveolars que es formen per l'adjunció del morfema /z/. Com tindrem ocasió de comprovar més endavant, aquesta predicció és correcta, ja que, en circumstàncies idèntiques, es realitzen exactament igual. Així, intervocàlicament, que és l'única posició en què podem trobar aplecs alveolars en un mateix morfema, es realitzen com una africada doble [ddz]/[tts], com indiquem a (85). (85) a. setze dotze potser b. pots acabar pots aprendre [] [] [] [] [()] La representació de (84) preveu que els aplecs alveolars s'hauran de repartir — sempre que sigui possible— entre dues síl·labes. Per contra, les representacions de (86), en què els aplecs alveolars haurien d'ocupar només l'obertura d'una síl·laba, queden sistemàticament excloses: (86) a. *[tsV...]Mot b. *[...VC.tsV...]Mot En aquest sentit, el seu comportament és radicalment diferent del de les africades palatals del valencià. 51 Les africades palatals semblen constituir un únic fonema en aquest dialecte, de manera que s'han de representar amb les dues especificacions per a [continu] lligades al mateix segment: 51En català oriental, el comportament de les africades palatals s'aproxima al dels grups alveolars (cfr. Lloret 1992), per la qual cosa també podrien ser considerades difonemàtiques. 297 (87) /t/ X — Palatal / \ [-cont] [+cont] De la representació de (87) se'n deriva que, a diferència dels aplecs alveolars, les africades palatals podran aparèixer en una sola síl·laba intervocàlicament, com mostrem a (88a), i, en conseqüència, també podran aparèixer en inici de mot (88b) i en posició postconsonàntica interior de mot (88c): (88) a. cotxe setge b. xic xec jove gener c. punxar carxofa penjar algeps [] [] [] [] [] [] [.tar] [] [] [] En definitiva, en aquest treball assumirem que les africades alveolars han de ser representades amb dues posicions temporals a les representacions subjacents. En canvi, les africades prepalatals han de ser representades amb una única posició temporal, almenys en valencià. 3.2.2. Descripció de les dades Els grups alveolars que estem estudiant presenten molta variació en valencià. Com a patró, prendrem les varietats que presenten la pronúncia de la columna central de (89). La pronúncia de la dreta de (89) correspon a varietats que han palatalitzat l'aplec alveolar: en les seqüències tautomorfèmiques, la palatalització sol ser categòrica (89a), però en les seqüències heteromorfèmiques és possible trobar alternança entre les pronúncies amb palatalització i sense, segurament per influència dels contextos on el morfema /z/ no apareix darrere de /t/ (89b). 52 52La pronúncia sense palatalització de (89) és l'habitual entre les persones grans de la varietat de Canals (la Costera), que ens ha servit de referència en l'apartat anterior. Entre els joves, en canvi, és més habitual 298 (89) a. setze dotze b. pots pots acabar Sense palatalització [] [] [] [] Amb palatalització [] [] []/[] []/ [] En la varietat de referència, el resultat de l'aplec alveolar en seqüències tautomorfèmiques intervocàliques és [ddz] o [tts], és a dir, es mantenen les dues posicions temporals —cfr. (84)— i el tret [-cont] del primer segment s'escampa cap al segon: 53 (90) setze dotze guitza potser [] [] [] [] En les seqüències heteromorfèmiques finals d'enunciat, s'ha de distingir el comportament de l'aplec darrere de vocal i darrere de consonant. En posició postvocàlica, la durada del segment sibilant en valencià sembla indicar que ens trobem amb una transició, és a dir, sembla indicar que no hi ha hagut una reducció de l'aplec a un únic segment (91): 54 (91) pots gats [] [] En posició postconsonàntica, s'elimina regularment la coronal oclusiva. Com ja havíem advertit a la secció 2.3.3, aquesta elisió es veu condicionada per la identitat de les especificacions de Manera i de Punt d'Articulació entre el segment elidit i el segment precedent; així, mentre que en els mots de (92a) l'elisió es pot considerar gairebé la pronúncia amb palatalització. A la varietat de la Safor, que en ha servit de model en altres capítols, correspondria també la pronúncia sense palatalització. 53El català oriental distingeix entre les seqüències pretòniques i posttòniques (cfr. Lloret 1992). No sembla, però, que en valencià aquesta diferència sigui rellevant. 54Aquest comportament diferencia el valencià del català oriental, en què l'aplec /ts/ es comporta com una africada simple en aquest context (veg. Lloret 1992): (i) pots [] gats [] 299 general en valencià —tret del valencià central (cfr. Colomina 1996, i l'apartat 2.3.5 d'aquest capítol)—, en els de (92b) predomina el manteniment de C2: (92) a. vents ponts alts b. forts torts gusts [] [] [] [] [] []/[] En posició interior d'enunciat, l'aplec alveolar heteromorfèmic es pronuncia com [] si precedeix un mot començat per consonant (93a). En canvi, si precedeix un mot començat per vocal, el resultat sol coincidir amb el de la pronúncia intervocàlica tautomorfèmica, és a dir, [ddz] (93b): (93) a. pots comprar gats peluts b. pots acabar gats atrevits [] [] [] [] Finalment, quan el grup pertany a dos mots diferents, no hi ha escampament del tret [-cont] de l'oclusiva cap a la sibilant (93): (94) pot separar pot ser gat siamés [] [] [] El comportament de l'aplec TS és, com hem vist, força variat. En posició intervocàlica, se sol realitzar com si fos una africada geminada, [tts]/[ddz], tant si l'aplec pertany al mateix morfema (90) com si pertany a dos morfemes diferents (93b). En posició final d'enunciat, l'aplec TS, necessàriament heteromorfèmic, es realitza com si fossin dos segments independents (91), una pronúncia que es repeteix quan el grup pertany a dos mots diferents (94). En canvi, si el grup es troba en posició final i segueix una consonant homorgànica, se sol elidir la segona consonant (92). Finalment, convé destacar la posició preconsonàntica interior d'enunciat, perquè és l'únic context en què l'aplec es converteix en una africada simple, és a dir, és l'únic context en què hi pot 300 haver una reducció de les dues posicions temporals inicials —cfr (84)— a només una (93a). 3.2.3. Els problemes d'una aproximació derivacional En aquesta secció, tractem d'extrapolar l'anàlisi derivacional de Lloret (1992) a les dades del valencià que hem presentat en l'apartat anterior. Com veurem, els problemes d'aquesta mena d'aproximació no tenen a veure amb la descripció de les dades, sinó amb el poder explicatiu de les regles que postulem i, sobretot, amb la poca naturalitat de les passes intermèdies que aquestes regles exigeixen. En tota aquesta explicació, assumirem que la representació escaient per als aplecs alveolars és la que hem presentat a (84) i que repetim a (95): (95) /t/ /s/ X X | | [-cont] [estrident] Existeixen només dos contextos en què trobem normalment una pronúncia conforme amb la representació de (95): quan el grup /ts/ es troba a la fi de l'enunciat (91) i quan pertany a dos mots diferents (94). En els dos casos, la pronúncia habitual sol ser la que correspondria a una transició, és a dir, la pròpia de la suma de dos segments seqüencialment ordenats en el temps. 55 En el primer cas, és possible atribuir el manteniment de les dues posicions a l'especial estatus prosòdic del morfema /z/ (cfr. posteriorment l'apartat 3.2.4.3). En el segon, podem concloure, amb Recasens (1991, 1993), que el responsable d'aquest comportament és el lligam existent entre /t/ i /s/, superior a dintre del mot al lligam que mantenen quan es reparteixen entre dos mots (veg. § 3.2.4.4). La situació més normal, però, és que sobre aquestes aplecs actuï una regla de formació d'africades com la que Lloret (1992: 54) proposa per al català central 55La pronúncia [ts] en posició de coda final —cfr. (91)— s'hauria de corroborar experimentalment, una tasca que ultrapassa els objectius del nostre treball. En principi, la durada de l'aplec en un context com ara Pots comprar sembla més curta que en No sé si pots; en aquest darrer cas, la durada és normalment més llarga que no l'africada final de Vaig de passeig. Una prova en favor que en final d'enunciat no trobem pròpiament africades la constitueix el fet que, en aquelles varietats en què /ts/ es redueix a una unitat en aquesta posició, com ara a Canals (la Costera), on trobem No sé si po[t], no hi ha geminació quan l'aplec es reparteix entre dos mots potlèxicament: per exemple, en To[t] alhora. En altres varietats sí que hi ha geminació dels grups alveolars, la qual cosa indica que aquests aplecs de dues consonants arriben al nivell postlèxic sense reduir-se. 301 (96). Aquesta regla seria la responsable dels resultats [tts]/[ddz] quan el grup TS es troba en posició intervocàlica —cfr. (90) i (93b). (96) Formació lèxica d'africades C [-cont] + C [+cont] El context més problemàtic és el que hem presentat a (93a). Per al català oriental, Lloret (1992) proposa que, en aquest context, tot i trobar-nos finalment amb una africada simple, també es produeix la geminació; com que l'aplec resultant no es pot incorporar a una mateixa síl·laba, el segment no sil·labificat és elidit per la Condició d'Esborrament, que presentem a (97). A (98) presentem les dues passes bàsiques del procés: la formació d'africades i la reducció. (97) Condició d'Esborrament: Al final d'una derivació s'esborren els segments que no hagin estat incorporats a l'estructura sil·làbica (98) pts+C→ [per (96)] ptts+C → [per (97)] p+C La Condició d'Esborrament s'encarrega, doncs, d'eliminar tot aquell material que no és llicenciat per cap posició de l'estructura prosòdica. 56 El mateix procés s'hauria d'aplicar per obtenir les seqüències simplificades del valencià: primerament, la formació d'africades i després l'elisió del material no incorporat. Tot i que permeti obtenir els resultats finals, la derivació de (98) sembla difícil de justificar: en efecte, la teoria serial ens obliga a postular un estadi intermedi abstracte —[+C]— en què s'ha aplicat la regla (96), però aquesta regla, en comptes de donar directament la sortida final, produeix un resultat que no representa cap millora respecte de l'estadi inicial i que, a més, ha de ser reparat immediatament. D'altra banda, existeixen problemes per determinar el nivell en què (96) actuaria en valencià: si la geminació de /dz/ es produeix a nivell lèxic, no podem explicar, en primer lloc, per què quan pots es troba a la fi d'enunciat el resultat és [ts] i no una vertadera africada (91), com hem indicat abans. En segon lloc, hauríem d'admetre que 56Com hem indicat al cap. primer, § 3.2.1, una de les funcions fonamentals de la sil·labificació en Teoria de l'Optimitat consisteix a permetre que un segment sigui llicenciat. L'exigència que els elements han d'incorporar-se a l'estructura prosòdica per ser llicenciats seria també responsable de l'elisió dels segments de (92): com hem vist a l'apartat 2.3.3, C2 no pot incorporar-se com un apèndix —perquè violaria la restricció PERIFERICITAT— i, en no integrar-se a l'estructura prosòdica, és elidida. 302 les africades alveolars simples obtingudes —per la reducció de (97)— es geminen posteriorment al nivell postlèxic quan precedeixen una vocal; aquesta geminació postlèxica permetria obtenir els resultats correctes per als aplecs alveolars, però no podria explicar per què el procés afecta únicament les africades alveolars, mentre que les africades palatals no es geminen mai en aquest context. 57 A (99) mostrem els inconvenients d'admetre que, en valencià, (96) pugui actuar sobre totes les seqüències TS en valencià en el nivell lèxic: 58 (99) Entrada: Per (96) Per (97) setze gats# // //   —  Gem. postlèxica (hipotèt.) — Resultats:  gats+V pot separar passeig+V // / .../ //  — —  — — —  — * * +V  ... *+V Aquestes dades indiquen que, si més no en valencià, la geminació ha de ser postlèxica en alguns casos i que només afecta les seqüències biposicionals (93b), però no les africades monoposicionals, com ha quedat mostrat a (99). Tanmateix, aquesta solució també és problemàtica, perquè, si la geminació s'aplica postlèxicament i afecta els aplecs biposicionals, també hauria d'afectar les seqüències de (94), com mostrem a (100): (100) gats+V Entrada: Per (96), postlèxic Resultats: pot separar /+V/ +V +V passeig+V /.../ ... * tse... /+V/ — +V Sembla, clar, doncs, que el tractament d'aquestes seqüències és problemàtic per a una teoria derivacional. Si la geminació actua a nivell lèxic, hauríem d'admetre un altre procés de geminació postlèxica que afectés les africades reduïdes per (97), procés que també afectaria les africades monoposicionals palatals. En canvi, si deixem que la primera geminació es produeixi postlèxicament, la teoria preveu —equivocadament— 57Les dades del valencià són radicalment diferents de les del català central en aquest aspecte. Per a aquesta varietat, sí que és possible postular una regla postlèxica de reforçament d'africades simples, ja que tant les africades alveolars com les palatals es geminen postlèxicament (cfr. Lloret 1992: 51, (7)). 58Prescindim de detalls irrellevants per a la discussió actual, com ara l'epèntesi o la sonorització i l'ensordiment de les consonants finals de mot. 303 que també podria afectar seqüències de la mena de (94), en què la dental i la sibilant es reparteixen entre dos mots. Com acabem de veure, les dades presentades a l'apartat 3.2.2 contenen alguns aspectes difícils de descriure per mitjà de regles derivacionals. Aquests inconvenients aconsellen una anàlisi no derivacional, basada en un sistema de principis com la Teoria de l'Optimitat (cfr. Prince & Smolensky 1993). Fonamentalment, un tractament basat en regles no justifica per què actuen determinades regles i no unes altres. Tal com està formulat el procés, no s'expressa quin és el benefici de l'aplicació de les regles, és a dir, en quina mesura i per què és preferible una representació amb una africada geminada en comptes de l'aplec difonemàtic o, fins i tot, d'una africada simple (veg. cap. primer, § 2.1). En aquest sentit, un dels aspectes més problemàtics de l'anàlisi serial és que no permet explicar per què és preferible aplicar una regla que produeix una representació com ara [], fins i tot quan aquesta seqüència no pot resil·labificar-se entre dues síl·labes (com en Pots comprar). És a dir, amb el model derivacional no podem expressar quin és el benefici d'una representació intermèdia que ha de ser considerada pitjor que la representació inicial i que, a més, és malformada quant a l'estructura sil·làbica. Com que els beneficis d'aquesta representació depenen del resultat final, sembla que la descripció seria més plausible si s'avalués directament aquesta resultat, sense haver de tenir en compte les suposades passes intermèdies. D'altra banda, tampoc no queda molt clara quina és la diferència entre pots acabar i pot separar. Com que en tots dos casos el context és semblant, esperaríem que hi actuessin les mateixes regles. Dir que la geminació d'africades afecta només les seqüències del nivell lèxic, ens porta directament al problema que acabem d'assenyalar anteriorment: no s'expressa clarament quin pot ser el benefici que /ts/ es gemini fins i tot quan no és possible la sil·labificació en dues síl·labes. Sembla, doncs, que, per explicar els diferents resultats, el que necessitem és fonamentar-los en principis que expressin clarament quins són els beneficis —i els inconvenients— que els resultats finals impliquen respecte de la representació biposicional de (95). 304 3.2.4. ELS GRUPS /TS/ I /DZ/ DES DE LA TEORIA DE L'OPTIMITAT 3.2.4.1. Introducció Dediquem aquest apartat a discutir quins són els principis que provoquen que resultats com ara [], [+C] o [+V] siguin considerats pels parlants els candidats idonis per a setze, pots+C i pots+V, respectivament. Aquesta secció es divideix en tres parts. En la primera part, analitzem el comportament de l'aplec alveolar en seqüències tautomorfèmiques (§ 3.2.4.2), tot reprenent les restriccions SONICITAT i SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. En la segona part, estudiem els aplecs alveolars heteromorfèmics, que presenten un comportament lleugerament diferent del dels aplecs tautomorfèmics (§ 3.2.4.3). Finalment, en l'últim apartat, estudiem les diferències existents entre els aplecs alveolars del nivell lèxic i els aplecs alveolars generats postlèxicament (§ 3.2.4.4). 3.2.4.2. Les seqüències tautomorfèmiques: /sedz/ Una vegada arribats a aquest punt, passarem a estudiar quin és el resultat fonològic per a un morfema que contingui una seqüència /dz/, com ara setze /sedz/. Aquest morfema no pot ser incorporat a una sola síl·laba a causa de la restricció SONICITAT, que exigeix que els segments de les codes corresponguin a nivells decreixents en l'escala de sonicitat. A (101) reproduïm un altre cop aquest principi, que ja havíem utilitzat a l'apartat 2.1 d'aquest capítol (cfr. també els capítols segon, § 3, i quart, § 2.2, i les referències que s'hi citen): (101) PRINCIPI DE SEQÜENCIACIÓ DE LA SONICITAT (SONICITAT): Entre qualsevol membre d'una síl·laba i el nucli sil·làbic, només són permesos sons de major sonicitat relativa. Com hem indicat a l'apartat 2.1, per satisfer la restricció sobre la sonicitat de les codes, ens trobem amb dues opcions: o bé s'afegeix una vocal epentètica i es manté la seqüència consonàntica, o bé s'elimina un segment. L'ordenació INTEGREUTrets, >> OMPLIU, demostrada anteriorment, selecciona per al mot setze /sedz/ el candidat amb epèntesi, com es pot comprovar al quadre (102) SONICITAT 305 (102) Entrada: // Jerarquia: INTEGREUTrets, SONICITAT >> OMPLIU Candidats INTEGREUTrets SONICITAT a.  *! b.  *! c.  *! d.  OMPLIU * El candidat (102a) queda descartat perquè la inclusió de la segona consonant com un apèndix viola SONICITAT. L'eliminació d'una consonant, (102b) i (102c), és descartada perquè viola el principi superior INTEGREUTrets. L'única alternativa, doncs, és introduir una vocal de suport, fet que implica la violació d'OMPLIU, però que permet satisfer alhora els dos principis superiors INTEGREUTrets i SONICITAT. Si no intervinguessin d'altres principis, (102d) seria el resultat que esperaríem per a l'entrada /sedz/. Atès, però, que (102d) no és el resultat final en moltes varietats del valencià, hem de determinar quins principis addicionals actuen per seleccionar altres candidats com a òptims, és a dir, hem d'esbrinar per què el candidat amb una africada geminada [] és preferible al candidat [] i al candidat amb una africada simple []. Formalitzem aquestes tres possibilitats a (103). La representació de (103a) correspon al guanyador del quadre (102). La representació de (103b), per la seva banda, correspon a la sortida []: en aquest resultat, la posició de l'esquelet amb què s'associa el tret [-cont] subjacentment és elidida —fet que indiquem amb un cercle— i [-cont] s'associa amb el segment sibilant. Finalment, (103c) representa una opció, [], en què el tret [-cont] també s'associa a la sibilant, però totes les posicions de l'esquelet temporal s'incorporen a la jerarquia prosòdica: 306 (103) Representació subjacent: XXXX s e d z Possibles resultats: a. σ σ b. σ σ c. σ σ X XX X X X XX X X X XX X X s e d z e s e d z e s e d z e En la selecció d'aquests candidats intervenen dos principis que ja havíem presentat amb anterioritat, SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (104a) i INTEGREUArrel (104b). Com hem indicat al capítol quart (§ 2.3), el principi SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (veg. Clements 1990, i, per al català, Bonet & Mascaró 1995, Colina 1995) es refereix a la sonicitat dels segments que es troben a la frontera de les síl·labes; concretament, exigeix que la sonicitat de l'element final d'una síl·laba sigui superior a la del primer element de la síl·laba següent. Mentre que SONICITAT INTERSIL· LÀBICA se situa en una posició elevada de la jerarquia, el principi INTEGREUArrel es troba sota OMPLIU, com ja havíem avançat a l'apartat 2.2. (104) a. SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (= SONσ1.σ2): Dins σ1σ2 la transició de sonicitat des de l'últim element de σ1 al primer element de σ2 ha de ser decreixent. b. INTEGREUArrel (= INTEGREUX): Integreu totes les unitats temporals presents en l'entrada a la jerarquia prosòdica. 307 Al quadre de restriccions de (105) sotmetem les diferents representacions de (103) a una avaluació per part de la jerarquia de principis: (105) Entrada: /sedz/ Jerarquia: INTEGREUTrets, SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX >> NO-CODA. Candidats INTTret SON σ1.σ2 a.  (103a) *! b.  (103b) SON OMP NOCODA * *Lín c.  (103c) INTX *Lín * *! * El candidat (105a) és descartat perquè viola el principi superior SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. La ubicació d'aquest principi en una posició bastant elevada de la jerarquia provoca que el resultat [] sigui prou marcat. 59 Respecte dels altres candidats, (105b) i (105c), la jerarquia selecciona com a candidat idoni (105c), que manté totes les posicions segmentals subjacents, tot i violar el principi inferior NOCODA. Convé explicar les marques referides al principi OMPLIU de (105b) i (105c), ja que, al nostre parer, els dos candidats empaten en les violacions d'aquest principi; es podria adduir, però, que aquest resultat és ad hoc, perquè la segona violació d'OMPLIU per part de (105b) depèn totalment de la representació que postulem. Tanmateix, en l'apartat 3.2.1 ja vam assenyalar que la representació biposicional era l'escaient per als aplecs alveolars, com palesava el fet que haguessin de repartir-se entre dues síl·labes i el fet que el seu comportament fos idèntic al que trobem en la seqüència /t/+morfema de plural, en què la interpretació bifonemàtica és inqüestionable. Una vegada que hem assumit la representació biposicional, el resultat (105b) violarà OMPLIU en la mateixa mida que el candidat (105c): a banda de la violació provocada per la [e] de suport, tots dos candidats en contenen una altra, que hem indicat amb el distintiu “Lín”. En el cas de (105b) el segment al qual es lliga el tret [-cont] subjacentment no és incorporat a l'estructura prosòdica. Aquest tret, doncs, hauria de ser eliminat per la Condició d'Esborrament de (96). Una possibilitat alternativa consisteix a 59 De fet, nosaltres no tenim documentada aquesta variant, i únicament la presentem com a possible seguint les indicacions de Colomina (1985b). 308 lligar aquest tret que ha quedat flotant amb el segment de la dreta, traçant una línia d'associació. Aquesta línia d'associació no és subjacent i provocarà, per tant, una violació del principi OMPLIU (més concretament, de la variant d'aquest principi referida a les línies d'associació, OMPLIULínies), una violació que és exactament idèntica a la que trobem en el candidat (105c), on tracem una línia per obtenir una africada geminada i satisfer SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. 60 Per tant, (105b) només és superior a (105c) pel fet que respecta NO-CODA totalment, però ho fa a costa de violar el principi superior INTEGREUX, i és descartat per la jerarquia. Existeixen principis que podrien justificar l'elisió de (105b), però cap d'ells no actua en aquest context (vegeu més endavant § 3.2.4.3). 61 En definitiva, el principi responsable de la geminació de /ts/ en aquest nivell seria la condició referida a la sonicitat de les transicions sil·làbiques. Aquest principi, juntament amb la representació biposicional de (95), permet que la derivació d'africades geminades en aquest context sigui un fenomen relativament simple i poc marcat, a diferència del resultat []. 62 3.2.4.3. Seqüències heteromorfèmiques En aquest apartat, examinarem els problemes que presenten les entrades en què el morfema /z/ s'afegeix a un mot acabat en dental. En el cas de /sedz/ els canvis es justifiquen per l'existència del principi SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, un principi que requereix que, en les transicions sil·làbiques, la frontera se situï davant del segment menys sonor. El cas d'una entrada com ara pots /pd+z/, com ja havíem avançat anteriorment, no és tan clar en aquest sentit: en una anàlisi derivacional, caldria admetre 60Òbviament, aquestes línies no existeixen realment. Quan diem que un candidat introdueix línies d'associació, l'únic que volem indicar és que, en la sortida, un tret apareix associat a una posició diferent d'aquella a la qual es lliga subjacentment (cfr. cap. 5, § 3.3.1). 61Un principi que, per exemple, podria justificar aquesta reducció seria una restricció contra la presència de dues consonants oclusives adjacents. Tanmateix, aquesta condició no existeix en català —o, millor, no és prou forta a la jerarquia—, que tolera perfectament aquestes seqüències (cfr. Mascaró 1984b; Palmada 1991, 1994a; Lloret 1992). Convé notar que la no-idoneïtat d'aquesta representació final constitueix una prova contra la idea de derivar les africades palatals simples —en aquelles varietats en què existeixin— de seqüències de /t/ més una estrident (cfr. Wheeler 1977): una proposta d'aquesta mena hauria de fer front al fet que hom esperaria sempre africades geminades i que, contràriament, en molts casos el resultat és sempre una africada simple. 62Existeix un problema relacionat amb el morfema /sedz/, que hem deixat de banda en aquesta secció: per què [] no és el resultat òptim per a aquesta entrada, atès que el candidat guanyador, [], viola dos cops OMPLIU. Aquesta qüestió, que se'ns torna a plantejar en el quadre (110), la discutirem en la secció 3.3, on argumentarem que només es viola CONTIGÜITAT si s'insereix un segment diferent entre dos segments, però no si un segment consonàntic es reforça (veg. també cap. 4, § 2.3). 309 que la geminació es produeix fins i tot en casos en què no es manifesta superficialment, perquè l'aplec resultant, [ddz], no es pot repartir entre dues síl·labes. Però, com vam assenyalar, aquesta opció és problemàtica, perquè prediu processos que aparentment no es documenten. La nostra intenció és mostrar que els canvis que es produeixen tenen com a objectiu, exactament igual com abans, optimitzar les representacions respecte dels requeriments de sonicitat. Començarem mostrant que la /z/ del morfema del plural té en català les propietats d'un llicenciador addicional (cfr. Wheeler 1987, Goldsmith 1990, Dols 1993, Dols & Wheeler 1996). Quines són les proves que ens permeten afirmar que el morfema /z/ és llicenciat per una posició prosòdica especial, i no pas per la posició Apèndix? La simple comparació de les dues entrades // i // i el resultat final per a cada cas ja ens dóna una idea clara de quina és aquesta diferència: la sil·labificació sense epèntesi de // viola, en principi, la restricció SONICITAT, exactament igual que el candidat *[]. Ara bé, si malgrat tot aquesta és la sortida —i no hi ha epèntesi—, això indica que les dues seqüències no tenen la mateixa estructura prosòdica. La diferència existent entre totes dues rau en el fet que, en //, la /z/ pertany al radical i l'única manera d'integrar-la en una mateixa síl·laba seria incloure-la com un apèndix, violant així SONICITAT. Per contra, si la /z/ de /pdz/ és llicenciada per un llicenciador secundari, Morfema, l'estructura resultant no violaria el filtre de sonicitat, per tal com la /z/ no constitueix una seqüència Coda-Apèndix: (106) p  Coda Morfema | | d z L'excepcionalitat de /z/ és requerida per l'estatus prosòdic especial del morfema /z/ en català, tal com ha estat reconegut anteriorment (cfr., per exemple, Wheeler 1987). La integració de /z/ per la posició Morfema no viola SONICITAT sempre que es pugui mantenir aquest caràcter especial. La incorporació de la /z/ com un morfema suposa, en canvi, una violació del principi contra la integració d'elements a l'estructura prosòdica amb aquest estatus particular: 63 63Com havíem fet notar a l'apartat 3.1, el caràcter morfèmic de /g/ seria el responsable, d'una banda, del llicenciament de les seqüències de (ia), que, altrament, violarien la restricció SONICITAT. D'altra banda, la necessitat d'integrar aquest morfema justificaria que en les seqüències triconsonàntiques de (ib) sigui elidit el segment del mig i no el segment més extern del domini: 310 (107) NO-MORFEMA (= *M): Eviteu la integració d'elements per part del llicenciador secundari Morfema. 64 La inclusió del principi NO-MORFEMA a la jerarquia ens dóna els resultats adients per als grups alveolars finals de mot. Atesos els resultats per al català, OMPLIU — dominat al seu torn per SONICITAT— s'ha de trobar per damunt de NO-MORFEMA; altrament, caldria afegir també una vocal de suport en aquest cas. A la part superior de la jerarquia tornem a incloure el principi INTEGREU, que hem desglossat ara per a major claredat expositiva en els principis INTEGREUTrets i en el més específic —i superior a la jerarquia, com mostrarem a la secció 3.3— INTEGREUMorfema(/z/). Aquests principis permeten descartar els candidats en què s'elideix un segment per satisfer SONICITAT. Al dessota d'OMPLIU situem també INTEGREUX, una ordenació per al valencià que ja vam justificar a l'apartat 2. a. fuigc [] faigc [] batc [] fotc [] b. dormc [] perdc [] sentc [] muirc [] 64Tal vegada es podria derivar el comportament de les seqüències amb el morfema /z/ de principis d'abast més general com ara UNIFORMITAT SIL· LÀBICA o ALINEEU (Morfema/z/, D, Mot prosòdic, D). Aquest darrer principi exigeix la coincidència entre /z/ i el final d'un mot prosòdic, és a dir, evitaria l'afegitó d'elements de suport més enllà del morfema /z/ (cfr. Colina 1995). Ajornem la fonamentació del principi NO-MORFEMA per a futures recerques; en aquest treball, seguirem usant-lo, ni que sigui únicament per la seva utilitat descriptiva. (i) 311 (108) Entrada: /pd+z/ Jerarquia: INTEGREU/z/, INTEGREUTrets, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX >> NO-MORFEMA Candidats INT/z/ INTTret SON OMP INTX *MORF s a.  *! b. C Ap | |  *! c. C M | |  * d.  e.  *! *! * * * f. CM | |  Lín! g. Lín! C |  * * El candidat (108a) és descartat perquè la violació d'OMPLIU no és requerida per satisfer el principi SONICITAT. A més, el candidat (108a) seria rebutjat per l'altre principi superior a OMPLIU: SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. 65 El candidat (108b), en canvi, sí que viola SONICITAT. Com que SONICITAT domina NO-MORFEMA, serà preferible integrar la /z/ com a morfema que no violar el primer requeriment. (108d) i (108e) són descartats perquè no integren tota la informació present a l'entrada. (108f) introdueix una línia d'associació, per formar la geminada, i això el descarta immediatament, perquè el candidat guanyador, (108c), respecta aquest principi. Convé notar, a més, que, amb els principis de (108), (108c) serà preferible a (108f) en tots els dialectes, perquè les marques en què incorre constitueixen un subconjunt de les marques de (108f). 65Hem prescindit de l'alternatiu [] perquè aquesta possibilitat implica, al marge de la violació d'OMPLIU, la violació del principi superior CONTIGÜITAT (veg. l'apartat 3.3). 312 La lluita, doncs, s'estableix entre els candidats (108c) i (108g): (108c) integra la /d/ en la posició de coda i la /z/ en la posició Morfema; per la seva banda, (108g) integra els trets de l'aplec alveolar en una única posició, violant d'aquesta manera OMPLIU —en inserir la línia d'associació entre [-continu] i la posició de la /z/— i INTEGREUX. En les varietats que estem estudiant, suposem que és preferible integrar els segments —fins i tot a costa d'usar el llicenciador Morfema—, encara que no incorporin informació segmental i sempre que no en demani l'elisió un principi superior; això provocaria que (108c) fos triat com a sortida òptima. En altres varietats, però, NO-MORFEMA podria trobar-se per damunt d'INTEGREUX: en aquest cas, l'opció triada seria (108g), que incorpora tota la informació segmental sense utilitzar el llicenciador Morfema per satisfer SONICITAT. La conseqüència d'aquesta tria en el nivell del mot seria que, postlèxicament, aquestes varietats no presenten geminació de [dz], atès que l'aplec [dz] constitueix una unitat en sortir d'aquest nivell i no sembla haver-hi cap raó per reduplicar-lo a nivell postlèxic, segons veurem. 66 La sortida del nivell del mot, és a dir, (108c), funciona com a entrada per al nivell del Sintagma Fonològic. En aquest nivell, la sil·labificació lèxica serveix com a referència en les avaluacions que efectua la jerarquia de principis. En cas que l'aplec alveolar precedeixi algun element en aquest nivell, altres principis esdevenen rellevants. Veurem primerament què ocorre quan pots precedeix un mot començat per vocal i, després, tractarem la seqüència pots+C. Per acabar amb aquesta qüestió, reprendrem breument el comportament de la seqüència /N+t+z/. Si a dintre del sintagma fonològic la consonant /z/ pogués seguir sil·labificant-se amb un estatus especial, no experimentaria cap canvi. Tanmateix, aquestes seqüències són afectades per les restriccions universals que exigeixen que els elements extraprosòdics, és a dir, amb un estatus prosòdic especial, només puguin trobar-se en els límits externs d'un domini prosòdic. En aquest context, doncs, resulten rellevants les dues restriccions que van ser analitzades en l'apartat 2.3.4, ALINEEU (σ, E, σ, D) i PERIFERICITAT, però, com que la primera domina en la jerarquia la segona, els efectes a l'interior del Sintagma Fonològic s'hauran d'atribuir al primer principi, que repetim un altre cop a (109): d'aquestes varietats és la de Canals (la Costera), on /dz/ dóna com a resultat [], fins i tot quan segueix una paraula començada per vocal: per exemple, po[] acabar. En les varietats del Principat, en canvi, aquestes seqüències es geminen a causa de principis diferents dels que actuen en valencià, com demostra el fet que [] també es gemini (cfr. Lloret 1992). 66Una 313 (109) ALINEEU (σ, E, σ, D): Feu coincidir el límit esquerre d'una síl·laba amb el límit dret d'una altra. Per satisfer (109), l'estatus de la /z/ deixa de ser especial a dins d'una seqüència, de manera que torna a violar SONICITAT i, per aquesta raó, altres opcions esdevenen possibles. Situem ALINEEU (σ, E, σ, D) just al dessota de la restricció INTEGREU/z/ i al damunt de la resta de principis. 67 Aquesta jerarquia ens dóna els resultats següents per a una seqüència com ara pots acabar: (110) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: INTEGREU/z/ >> ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUTrets, SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX >> NO-CODA, NO-MORFEMA Candidats INT /z/ ALI σ1σ2 INT Tret SON σ1σ2 SON OM INT P X *C *M s a. * * b. C Ap | |  *! c. C M | |  *! d.  e.  * * * *! * * *! * f.  *! g.  * * Lín h.  Lín *! El primer candidat, (110a), viola OMPLIU, però no pot ser eliminat per aquesta marca perquè el candidat triat, (110g), també ho fa i, a més, és pitjor respecte del principi inferior NO-CODA. La diferència entre (110a) i (110g) es basa en el fet que 67A l'apartat 2.3.4, hem mostrat que aquest principi domina a la jerarquia INTEGREUTrets. De moment, assumirem que és dominat, al seu torn, per INTEGREU/z/. Aquesta ordenació serà demostrada a l'apartat 3.3. 314 únicament el primer viola CONTIGÜITAT en el sentit en què ha estat definit a (59). 68 El candidat (110b) és descartat perquè viola tant SONICITAT com el principi contra els elements extraprosòdics a l'interior d'un domini. Per aquesta darrera raó, es descarta també (110c). Els candidats (110d) i (110e), paral·lels a (108d) i (108e), són eliminats perquè no integren tots els trets subjacents. En els tres candidats restants, la resil·labificació postlèxica permet satisfer el principi SONICITAT sense haver d'invocar cap estatus prosòdic especial per a la /z/. El candidat (110f), tanmateix, incorre en una violació de SONICITAT INTERSIL· LÀBICA; com hem vist anteriorment amb el morfema /sedz/, aquesta violació és suficient per descartar-lo i per fer que sigui triat el candidat (110g), que satisfà aqueix requeriment. El candidat (110h) és pitjor que no aquest, perquè, com (105b) abans, elimina una unitat temporal subjacent sense que hi hagi cap principi superior que així ho requereixi. En efecte, l'únic guany que comporta aquesta elisió és la satisfacció del principi inferior NO-CODA. El quadre de restriccions per a pots comprar és idèntic, però ara la impossibilitat de distribuir l'aplec alveolar entre dues síl·labes provocarà que el candidat guanyador hagi d'elidir una posició temporal, com indiquem al quadre (111). El candidat (111a), que integra la /z/ com un apèndix, viola el principi ALINEEU (σ, E, σ, D) i el principi SONICITAT. El primer principi també és violat pel candidat (111b), en integrar la /z/ per mitjà de Morfema. Com que existeixen candidats alternatius que satisfan aquests principis, (111a) i (111b) són descartats immediatament per la jerarquia. (111c) i (111d) integren només parcialment els trets presents a l'entrada. Serien triats en el cas que no hi hagués cap altre candidat que permetés integrar els trets que no incorporen. Però, com veiem al quadre, (111e) satisfà tots els principis superiors: integra tots els trets subjacents, i, encara més, no viola les restriccions de sonicitat, tot i que ho faci a costa de no integrar tots els segments presents a l'entrada i a costa de violar el principi OMPLIU. Com que la no-integració dels segments subjacents no comporta la pèrdua de trets, sembla que serà sempre preferible elidir un segment, com fa (111e), que no pas integrar tots els segments i violar SONICITAT i ALINEEU (σ, E, σ, D), com fa (111f). 68Aquest problema, que ja havíem constatat anteriorment amb el morfema /sedz/ i, en menor mida, en la sil·labificació de /+z/ en el nivell lèxic, serà discutit de nou a l'apartat 3.3. 315 (111) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: INTEGREU/z/ >> ALINEEU (σ, E, σ, D) >> INTEGREUTrets, SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, SONICITAT >> OMPLIU >> INTEGREUX >> NO-CODA, NO-MORFEMA Candidats INT /z/ ALI σ1σ2 INT Tret SON σ1σ2 SON OM INT P X *C *M s a. C Ap | |   .C *! b. C M | |  .C *! c. .C d. .C e. .C f. .C * * * *! *! Lín *! * Lín * * * * * * * * * En l'apartat 2.2.4 hem examinat breument el comportament del morfema /z/ quan seguia un grup de consonants homorgàniques. Reprenem aquest tema i resumim aquí quin és el comportament que l'ordenació de principis proposada abans prediu per a una seqüència que contingui una consonant, una consonant dental i /z/. A (112) mostrem els resultats per a punts /punt+z/ en posició final d'enunciat. La jerarquia INTEGREUTrets >> PERIFERICITAT, OMPLIU >> INTEGREUX, en què hem substituït d'ALINEEU (σ, E, σ, D) per PERIFERICITAT, permet obtenir el candidat idoni per a punts /punt+z/. Així, PERIFERICITAT s'ocupa de rebutjar el candidat (112a), idèntic a l'entrada. Com en molts altres casos, tenim dues possibilitats, o bé eliminar el segment /t/ (112b), o bé eliminarne només la posició temporal, fent que els seus trets siguin llicenciats per la posició corresponent al morfema /z/ (112c). Al quadre (112) mostrem les violacions en què incorren aquestes possibilitats. 316 (112) Entrada: /punt+z/ Jerarquia: INTEGREUTrets >> PERIFERICITAT, OMPLIU >> INTEGREUX Candidats a. INTTrets PERIFER. CAM | | |  OMPLIU *! b. CM | |  s c. INTX * C M | |  Lín! * En principi, el candidat (112c) hauria de ser preferible al candidat (112b), pel fet que en el primer cas es preserven els trets de la /t/. Ara bé, en (112b), com es mostra al quadre, també queden integrats, perquè els trets de Manera i Punt d'Articulació de /t/ coincideixen amb els de /n/ (cfr. § 2.3.2). Aleshores, pel que respecta a INTEGREUTrets, tots dos candidats empaten. Quant a la resta de principis, (112c) viola el principi OMPLIU, perquè el tret [-continu] que queda després de l'elisió del segment /t/ s'ha associat al morfema del plural. D'aquesta manera, la jerarquia selecciona (112b) com a candidat òptim. 69 Generalment, doncs, l'opció triada és la pèrdua de la segona consonant (és a dir, trobem pronúncies del tipus [], [], []; pel que respecta a *[], vegeu la nota 43). L'opció (112c) existeix, però, com a alternativa, segurament recolzada per l'analogia amb els casos com gats o pots, on la /t/ ocuparia la posició de coda. En els grups de tres consonants, la necessitat d'integrar els trets es combina amb la prohibició contra els apèndixs a l'interior d'un domini per seleccionar com a sortida òptima l'elisió de la segona consonant —crucialment, homorgànica de la consonant anterior. En canvi, aquesta mateixa jerarquia preveu que, si C2 no és homorgànica amb C1, el candidat triat integrarà tots els segments. A l'interior d'un domini prosòdic, però, aquestes consonants es perden, fet que s'ha d'atribuir a l'acció d'altres principis més potents que INTEGREUTrets (veg. § 2.2.3 i, més endavant, § 3.3.2). 69En els tres candidats de (112) hauríem d'afegir una altra marca per a OMPLIU que indiqués que hem introduït una línia d'associació entre la nasal i el Punt d'Articulació de les consonants següents. Aquesta marca és exigida per totes les representacions i, per tant, no és pertinent en la tria dels candidats idonis per a /punt+z/. 317 3.2.4.4. Els grups d'alveolars entre diferents mots Una vegada arribats a aquest punt, només ens queda analitzar per què quan la /t/ i la /s/ es reparteixen entre dues paraules contigües no es realitzen —o, almenys, no es realitzen d'una manera generalitzada— com una africada geminada. La jerarquia de principis que resulta rellevant en la selecció dels candidats per a pot separar és CONTIGÜITATMOTS >> SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (cfr. § 2.3.4.3). La ubicació de CONTIGÜITATMOTS per damunt de SONICITAT INTERSIL· LÀBICA permet descartar els candidats (113a) i (113b), que afegeixen un element de suport per tal d'evitar el contacte consonàntic malformat, [t.s]. Així, el candidat triat serà (113c), que únicament viola el principi inferior. (113) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITATMOTS >> SONICITAT INTERSIL· LÀBICA Candidats CONTIGMOTS a.  *! b. *! c. SONIC.INTER. * En canvi, la jerarquia anterior estableix que, en una seqüència com ara pots acabar, es geminarà la [d]. D'antuvi, un candidat sense resil·labificació, paral·lel a (113c), seria inviable perquè violaria la restricció de l'esglaó superior OBERTURA. Entre el candidat (114a) i (114c) es prefereix el primer, perquè satisfà el principi inferior SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. A diferència de les seqüències de (113), la inserció d'un element de suport en (113a) no provoca cap violació de CONTIGÜITATMOTS, perquè la [z] en garanteix l'adjacència. Aquest principi també és satisfet pel candidat (114b), que, tanmateix, és eliminat de la competició perquè insereix un element estrany entre la [t] i la [s] del primer mot i viola, d'aquesta manera, CONTIGÜITAT. 318 (114) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITAT, CONTIGÜITATMOTS >> SONICITAT INTERSIL· LÀBICA Candidats a.  CONTIGMOTS b. CONTIGÜITAT SONIC.INTER. *! c. *! En definitiva, les restriccions de la família CONTIGÜITAT ens permeten explicar la asimetria existent entre les seqüències de (113) i de (114), sempre que acceptem que la restricció que exigeix l'adjacència entre dos mots és més restrictiva pel que respecta a l'adjacència que no la restricció que opera a dintre dels mots. 3.3. ELS APLECS HETERORGÀNICS 3.3.1. Descripció de les dades L'estudi de les seqüències formades per una labial o una velar més una sibilant ens servirà per corroborar algunes de les hipòtesis esbossades en els apartats precedents. D'una banda, el comportament d'aquests aplecs dóna suport a la idea que SONICITAT INTERSIL· LÀBICA només pot provocar l'enfortiment de consonants que ocupen la posició de coda, però no pot inserir una posició aliena entre dos segments. D'una altra, ens permetrà primfilar el funcionament de les restriccions que demanen l'adjacència entre els segments, entre les síl·labes i entre els mots. Les realitzacions dels aplecs PS i KS són semblants a les que hem descrit per als aplecs alveolars a l'apartat 3.2.2, amb una diferència fonamental: en el cas de les seqüències PS i KS no es poden formar africades, per tal com no existeix homorganicitat entre els dos membres del grup. És a dir, no és possible trobar pronúncies com les que exemplificàvem a (83b), que repetim a (115b): (115) a.  b. *, * Tret d'aquesta diferència, i de les conseqüències que implica, els aplecs PS i KS es comporten com l'aplec TS. Així, quan pertanyen a una seqüència tautomorfèmica final de mot, recorren a l'epèntesi per poder sil·labificar el darrer segment (116a). En molts 319 morfemes acabats en KS, és possible incorporar el grup a una mateixa síl·laba, si més no en la llengua normativa (116b); aquesta possibilitat es deriva d'eixamplar l'estatus prosòdic del morfema /z/ a aquests contextos (cfr. Lloret & Viaplana 1994, i Lloret 1996a). 70 70Com vam advertir en la nota 48, en valencià col·loquial s'ha regularitzat el comportament d'alguns dels mots de (116), i s'hi afegeix una vocal de suport: *fixe, *sufixe, *prefixe, *annexe, etc. En canvi, mots com ara índex, tòrax o bíceps no han sofert el mateix tipus de regularització. La conclusió que se n'extreu és que els mots plans acabats en els grups KS o PS són els que no han eliminat el caràcter especial de la sibilant final. Ara bé, per què la regularització es pot —o s'ha pogut— produir en mots com fix, però no en mots com índex? En el primer cas, la pronúncia [fiks] es correspon amb una separació morfèmica com //fik/s/ i la pronúncia [fikse] correspondria a /fiks/. STotes dues possibilitats produeixen una estructura mètrica que obliga a situar l'accent sobre la [i]: (i) a. b. * * * * ** * * (µ µ) (µ µ) <µ > f i k s f i k s e Per tant, les dues opcions són idèntiques respecte de la ubicació de l'accent. En el cas d'índex, només la primera opció, és a dir, la divisió en dos dominis morfològics, //indek/s/, és compatible amb la ubicació de l'accent sobre la primera síl·laba. En aquest cas, l'existència de dos dominis permet que la /s/, que pertany a un domini més extern, sigui irrellevant per determinar l'estructura prosòdica; a més, com que la /k/ es troba a l'extrem del domini més intern, pot ser declarada extramètrica, i, d'aquesta manera, l'accent pot recaure sobre la síl·laba que conté la segona mora començant des de la dreta: (ii) * * ** * (µµ) µ<µ> i n d e k+s Si regularitzem l'estructura morfològica d'índex, /indeks/, la /s/ seguirà sent extramètrica, però la /k/, en no ser a l'extrem d'un domini, no podrà tenir aquest caràcter. Per tant, l'accent hauria de recaure sobre la síl·laba que conté la segona mora, la síl·laba /dek/: (iii) * * * ** ** (µµ)(µµ)<µ> indekse Com a hipòtesi alternativa, suposem que, malgrat tot, l'accent continués recaient sobre la primera síl·laba. Aleshores, violaríem la restricció que diu que, en els mots esdrúixols, la penúltima sil·laba no pot ser travada. Aquesta generalització es desprèn, com era d'esperar, de l'ordenació dels principis: concretament, del fet que la violació de PERIFERICITAT només pot obeir a principis superiors, com ara BINARITAT DELS PEUS, la CONDICIÓ DE COLUMNA CONTÍNUA o ACCENT→MÀXIM DE SONICITAT, cap dels quals no resulta violat per la representació de (iii). En definitiva, en mots com ara fix l'eliminació de l'estatus especial de la /s/ provoca una regularització morfològica i sil·làbica d'aquestes formes, però no produeix cap alteració en la ubicació de l'accent. En canvi, la regularització morfològica i sil·làbica de mots com índex no es pot dur a terme sense alterar l'estructura prosòdica dels mots. Per aquesta raó, l'única opció disponible consisteix a mantenir-hi l'estatus prosòdic especial de la /s/. 320 (116) a. lapse col·lapse nexe sexe b. sufix annex índex tòrax bíceps tríceps [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] En canvi, en les seqüències PS i KS heteromorfèmiques no es produeix mai inserció de vocal de suport, ni en cas que l'aplec segueixi una vocal (117a), ni en cas que segueixi una consonant heterorgànica (117b) o homorgànica (117c). En el darrer cas, com que C1 i C2 són homorgàniques, la segona consonant s'elideix regularment en els aplecs labials (cfr. la secció 2.3.3); en els aplecs velars, però, no es produeix reducció, probablement per l'existència d'una restricció específica contra // (cfr. Mascaró 1989, i la presentació de l'apartat 2.3). (117) a. caps llops cucs llacs b. serps calbs arcs calcs c. camps tombs crancs fongs [] [] [] [] [] [] [] [] [] [] []~[] []~[] Finalment, en cas que els aplecs PS i KS es reparteixin entre dos mots, no pateixen cap alteració, igual que ocorria amb els aplecs alveolars: 321 (118) sap separar cap sagnant puc separar crec saber [] [] [] [] 3.3.2. Algunes precisions sobre les relacions de contigüitat Moltes de les qüestions que susciten les dades de l'apartat anterior han estat plantejades en seccions precedents, i no les tornarem a discutir aquí. Per a una anàlisi del comportament de les seqüències de (117b) i (117c) en posició final d'enunciat remetem als apartats 2.3.3 i 3.2.4.3. D'altra banda, per a l'estudi de la sil·labificació dels aplecs pertanyents a dos mots diferents, es pot consultar l'apartat 3.2.4.4. En aquest apartat, ens centrarem, primerament, en l'anàlisi dels problemes que comporta la sil·labificació de les seqüències tautomorfèmiques de (116a), i, segonament, en els resultats de la inserció de les seqüències heteromorfèmiques de (117) a dins del Sintagma Fonològic. La inserció d'una vocal de suport final en els mots de (116a) no suposa especials dificultats. Atès que les seqüències PS i KS pertanyen a esglaons creixents en l'escala de sonicitat, la incorporació de tots dos segments a la mateixa síl·laba provocaria una violació de la restricció SONICITAT. Com que aquesta restricció domina a la jerarquia OMPLIU, serà preferible afegir-hi una vocal de suport (119a) que no incorporar els dos segments a la mateixa síl·laba (119b): (119) Entrada: // Jerarquia: SONICITAT >> OMPLIU Candidats a.  b.  SONICITAT OMPLIU * *! Fins aquí, l'entrada /neks/ no sembla plantejar gaires problemes. Ara bé, els resultats [] nexe o [] col·lapse violen SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, igual que violava aquest principi el candidat [] corresponent al morfema /sedz/ (veg. l'apartat 3.2.4.2). En aquest darrer cas, hom optava per reforçar la [d], una possibilitat descartada en el cas que ara ens ocupa per les restriccions * i *. D'altra banda, i a diferència de la geminació de setze (128d), la introducció d'una [e] viola 322 CONTIGÜITAT, puix que s'insereix un element aliè al bell mig de la seqüència (128b). Per tant, l'única opció disponible violarà la restricció inferior SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (128a). (128) Entrades: //, // Jerarquia: CONTIGÜITAT >> SONICITAT INTERSIL· LÀBICA >> OMPLIU Candidats CONTIGÜITAT OMPLIU INTERSIL· LÀB. a.  b.  SONICITAT * *! * * c.  *! d.  * ** En les seqüències postlèxiques, el principi CONTIGÜITAT descarta també solucions epentètiques que permetrien satisfer el SONICITAT INTERSIL· LÀBICA. Així, el principi CONTIGÜITAT era el causant que, en seqüències com ara pots acabar (cfr. § 3.2.4.3-4), l'opció triada per satisfer SONICITAT INTERSIL· LÀBICA sigui el reforçament consonàntic (121a) i no l'epèntesi vocàlica (121b), tot i que que la darrera possibilitat generaria una estructura sil·làbica millor. Mentre que en /[]#[]/ es pot reforçar la [d] per satisfer SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, en un mot que acabi en PS o KS aquesta opció no serà viable. Com que tampoc no és possible inserir-hi una vocal, perquè es violaria CONTIGÜITAT (136d), el resultat per a una seqüència com caps adults haurà de violar necessàriament la restricció SONICITAT INTERSIL· LÀBICA (136c). 323 (121) Entrades: /[]#[]/, /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITAT >> SONICITAT INTERSIL· LÀBICA Candidats CONTIGÜITAT SONICITAT INTERSIL· LÀBICA a.  b.  *! c.  * d.  *! Així doncs, el principi CONTIGÜITAT evita que s'introdueixi una vocal de suport en les seqüències de (121). Considerem ara el comportament de les seqüències de (122): mentre que les seqüències /sp#C/ i /sk#C/ són resoltes mitjançant l'eliminació de la segona consonant (122a), en les seqüències /p+z#C/ i /k+z#C/ es mantenen tots els segments (122b).. (122) a. Casp-Girona casc bonik b. caps quadrats sacs tancats [] [] [] [] A l'apartat 2.3.4 vam mostrar que l'elisió de la segona consonant en (122a) es deu a la restricció ALINEEU (σ, D, σ, D), que exigeix que les síl·labes siguin adjacents, és a dir, que evita que hi hagi segments incorporats amb un estatus prosòdic especial entre dues síl·labes. Al quadre de restriccions (123) mostrem com, en efecte, aquest principi permet descartar el candidat amb la [p] incorporada com un apèndix extrasil·làbic (123a). 71 D'altra banda, l'epèntesi vocàlica, que permetria salvar aquest segment, és prohibida, tant darrere de la [p] (123c), perquè evita que els dos mots siguin adjacents, com abans de la [p] (123d), perquè violaria la restricció CONTIGÜITAT. Per tant, l'única sortida viable és (123b), que només violaria principis inferiors, concretament, INTEGREUTrets. 71Amb el benentès, és clar, que la posició de coda només pot ser ocupada per un element. 324 (123) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITATMOTS, CONTIGÜITAT >> ALINEEU (σ, D, σ, D) Candidats CONTIGMOTS CONTIGÜITAT a. . (σ, D, σ, D) *! b. . c. . ALINEEU *! d. . *! El principi ALINEEU (σ, D, σ, D), però, és violat pels resultats de (122b), com mostrem al quadre de restriccions de (124), on avaluem els candidats principals per a caps cuadrats. En aquest cas, la possibilitat que l'element extrasil·làbic —la /z/— sigui elidit, (124b), és descartada pel principi INTEGREU/z/, que exigeix que el morfema de plural no es perdi. Com en Casp-Girona, (123b), l'elisió de la [p] permetria satisfer ALINEEU (σ, D, σ, D) i INTEGREU/z/ alhora (124e). Aquest candidat no pot ser eliminat pel principi INTEGREUTrets, ja que aquest principi s'inhibeix en la seqüència analitzada a (123) —és a dir, INTEGREUTrets és dominat per ALINEEU (σ, D, σ, D). L'única diferència existent entre el candidat (124e) i (123b) és el fet que l'elisió de la [p] a (124e) altera les relacions de contigüitat de l'entrada [, puix que la [p] no s'hi troba en posició marginal. Aquest mateix principi descartaria la inserció d'una vocal de suport entre [p] i [s] (124d). El candidat (124c), finalment, és descartat perquè desalinea els dos mots de l'entrada. Consegüentment, per a caps cuadrats, el candidat seleccionat és (124a), tot i que hi hagi un element amb un estatus especial entre dues síl·labes. 325 (124) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: INTEGREU/z/, CONTIGÜITATMOTS, CONTIGÜITAT >> ALINEEU (σ, D, σ, D) INT/z/ Candidats CONTMOT CONTIG. (σ,D,σ,D) S a. . ALINEEU * b.  *! c. . *! d. . *! e. . *! L'anàlisi basada en les relacions de contigüitat que acabem de presentar a (124) planteja alguns inconvenients respecte de les dades de (125) que ens obligaran a matisar el principi ALINEEU (σ, D, σ, D). (125) calbs conscients polps tancats crancs tancats arcs tancats [] [] [] [] En una seqüència com calbs conscients, s'elideix una consonant que es troba a l'interior d'un dels mots de l'entrada, []. Aquest resultat viola CONTIGÜITAT i, com que aquest principi domina ALINEEU (σ, D, σ, D) a la jerarquia, sembla que hauria de ser preferible violar dos cops aquest principi que no elidir la [p]: (126) Entrada: /[]#[]/ Jerarquia: CONTIGÜITAT >> ALINEEU (σ, D, σ, D) Candidats a.  CONTIGÜITAT ALINEEU(σ, D, σ, D) ** b.  *! * El candidat (126a) resultaria seleccionat si interpretéssim que les violacions del principi ALINEEU (σ, D, σ, D) que presenta són idèntiques i que, per tant, dupliquen la malformació continguda en (126b). La selecció de (126a), però, es pot explicar si admetem que la inclusió de qualsevol consonant amb un estatus prosòdic especial entre 326 dues síl·labes és intrínsecament pitjor que la inclusió de la consonant [s]. D'aquesta manera, el principi ALINEEU (σ, D, σ, D) es podria desglossar en els subprincipis *σ]C[σ i *σ]s[σ. 72 Si el primer d'aquests principis domina CONTIGÜITAT, qualsevol consonant que provoqui que dues síl·labes no siguin contigües serà elidit, independentment que es trobi a l'interior de l'entrada (127b). Per contra, com que CONTIGÜITAT dominaria *σ]s[σ, la interposició d''una [s] entre dues síl·labes no seria suficient per elidir una consonant que es trobi a l'interior de l'entrada (127c). 73 (127) Entrades: /[]#[]/, /[]#[]/ Jerarquia: *σ]C[σ >> CONTIGÜITAT >> *σ]s[σ Candidats a.  b.  *σ]C[σ CONTIGÜITAT *! *σ]s[σ * c. . * d.  *! * ** * Tot plegat, les restriccions de contigüitat referides als mots, als segments i a les síl·labes, es combinen per determinar en quins casos es reduiran els grups de consonants, d'una banda, i per delimitar en quines circumstàncies es podran afegir elements a les representacions per corregir representacions malformades des del punt de vista estructural, d'una altra. 72Una possibilitat alternativa, que la malformació es mesurés en funció del nombre de segments que s'interposen entre les dues síl·labes, provocaria resultats incorrectes en les seqüències de (i). Concretament, la jerarquia *σ]αβ[σ >> CONTIGÜITAT >> *σ]α[σ prediu que C2 s'hi mantindria regularment: com que la resil·labificació de la [s] deixaria únicament un segment extrasil·làbic, CONTIGÜITAT obligaria a mantenir-lo, de la mateixa manera que, evita que la [p] s'elideixi a (139). (i) calps assassins [] *[] circs ambulants [] *[] turcs enemics [] *[] 73En la parla col·loquial del País Valencià, sembla que el principi ALINEEU (σ, D, σ, D) domina globalment la restricció CONTIGÜITAT, de manera que, fins i tot en seqüències com les analitzades a (124) s'elidiria la consonant oclusiva. És a dir, hi trobaríem resultats com els que presentem a (i): (i) caps cuadrats [] saps separar [] pots comprar [] 327 4. CONCLUSIONS En definitiva, la Teoria de l'Optimitat sembla un instrument adequat per descriure la sil·labificació dels aplecs consonàntics en català, especialment perquè permet fonamentar lleugeres diferències en la interacció de principis justificats independentment. Per al dialecte valencià en particular, el comportament dels grups consonàntics s'obté de la jerarquia de (128), en la qual hem afegit les relacions establertes en l'apartat 3 a la jerarquia proposada en (81): (128) INTEGREUMorfema, NO-CODA COMPLEXA, CONTIGÜITATMOTS, ALINEEU (σ, D, σ, E) / *σ]C[σ | CONTIGÜITAT | ALINEEU (σ, D, σ, E) / *σ]s[σ | INTEGREUTrets, SONICITAT, SONICITAT INTERSIL· LÀBICA, | OMPLIU | OBERTURA, PERIFERICITAT | INTEGREUX | NO-CODA, NO-APÈNDIX, NO-MORFEMA En les seqüències en què no intervé el morfema /z/, l'elisió de consonants homorgàniques en català oriental era provocada per restriccions prosòdiques, concretament, per la restricció contra la integració de les consonants com a apèndixs. La incorporació com a apèndixs dels grups heterorgànics es justificava per la necessitat d'integrar tots els trets subjacents. En valencià, la ubicació de NO-APÈNDIX al dessota de INTEGREUX permet que també es pugui incorporar com un apèndix la C2 dels aplecs 328 homorgànics, malgrat que en aquests grups el manteniment no suposi cap benefici respecte de la conservació dels trets. L'extrasil·labicitat dels apèndixs, però, es veu restringida als marges d'un domini, a causa de PERIFERICITAT i d'ALINEEU (σ, D, σ, E) / *σ]C[σ. L'actuació del primer principi explica per què els grups homorgànics es redueixen també en valencià quan els segueix la marca de plural. La necessitat que els apèndixs siguin perifèrics i que no evitin l'adjacència entre les síl·labes, resulta determinant, d'altra banda, en l'elisió de la segona consonant de qualsevol grup consonàntic que, en posició interior d'un domini fonològic, no es pugui resil·labificar com a obertura de la paraula següent. Les seqüències que contenen el morfema /z/ es caracteritzen pel fet que, gràcies a l'estatus prosòdic especial del morfema /z/, poden integrar-se en una sola síl·laba malgrat que conformin una seqüència de sonicitat relativa creixent. Aquest estatus especial està regit també per la condició que els elements extrasil·làbics han de ser perifèrics. Així, en els marges d'un domini —en posició final d'enunciat— una [s] es podrà integrar com un apèndix quasi lliurement; en canvi, a l'interior d'un domini, aquest estatus serà bastant penalitzat. Ara bé, la interposició del morfema /z/ entre dues síl·labes no sembla tan costosa com la interposició de qualsevol altre segment. Per aquesta raó, a diferència de la resta de consonants, l'estatus especial de la /z/ només és revocat en aquells casos en què hi ha alguna alternativa —com ara la generació d'una africada simple— que permet integrar tots els trets subjacents. Si el morfema /z/ segueix una única consonant no coronal, s'optarà per integrar els dos segments, malgrat que la incorporació de la sibilant violi la restricció ALINEEU (σ, D, σ, E) / *σ]s[σ —i la condició de PERIFERICITAT dels elements extraprosòdics. Aquest comportament és provocat conjuntament pel principi que demana la integració del morfema i pel principi que exigeix que no s'alterin les relacions de contigüitat en les entrades. Si el morfema segueix dues consonants, en canvi, la ubicació del principi ALINEEU (σ, D, σ, E) / *σ]C[σ a sobre de la restricció CONTIGÜITAT provocarà que s'elideixi C2 i que, per tant, sigui sacrificat el darrer principi. Comptat i debatut, obtenim un sistema en què la sil·labificació dels segments té en compte informació del nivell morfològic i del nivell fonològic alhora. En efecte, és el caràcter especial del morfema /z/ el que permet que constitueixi estructures sil·làbiques que, altrament, serien descartades, i és també aquest caràcter morfèmic el que sembla protegir-lo de l'elisió en les seqüències postlèxiques. 329