Art profà i vida quotidiana entorn a 1400: els inventaris barcelonins

ART PROFA1 VIDA QUOTIDIANA ENTORNA 1400: ELS INVENTARIS BARCELONINS' SUMMARY Based on the detailed analysis of a series of Barcelona house inventories from the XV cenrury, the aim of chis work is to establish the arristic preferentes of that sociery of the advanced Gorhic. The selecred inventories have been rhose from rich houses, most of them belonging ro merchants, since they accumulate the greatest richness of objects with decoration. The descriprion of coffers and caskets of differenr size and use often appears in these inventories, as well as, that of tapestry and paintings with profane subjects in their decoration. Lirerary subjecrs, historical and mainly those exrracted from the daily life (gallant scenes, hunring, music) wete the prefecred ones. Most of the tapesrry came from the North of France and from rhe Low Countries, mainly from the city of Arrás. Coffers and caskets were made by local workshops but some of rhem were imported from Italy or France. These objects, located in the richest houses from Barcelona, have aliowed a deeper knowledge of an artistic world from which, however, its mareriality has been lost. Likewise, the verification of the object existence through the consulted inventories allows the diffusion of the internacional Gothic ro be corroborated. Les poques obres profanes conservades d'epoca medieval o, e n tot cas, la existencia d'una quantitat molr inferior a la d'obres religioses no és indicativa *. Deparramenr d'Hisci>r¡nde I'Arr. Faculrar de Geogiafia i Hisroria. Univeirirar de Barcelona (c/Baliri Reixac, sin. 08028-Barcelona). 1. Aquerr rreball forma parr del projecre d'invesrigació -La corre de Marrin el Humano y el alcance inrernacional de Barcelona como centra acrircico (ca. 1400)m, financa' pel *Programa Secrorial de Promoción General del Conocimiento»(DGICYT) ( N I . PS94-0245). d'una producció més reduida. Simplement, el carisma de I'obra religiosa, els material~sovint més nobles amb que fou realiizada o els mateixos llocs sagrats en que ha esrar guardada, n'han permes una conservació rnés oportuna. Hom no pot oblidar que l'espiritualitar i, d'una manera més concreta, la religió impregnaven el dia a dia de la societar baix-medieval, i I'art era una forma molt efectiva i entenidora d'accedir a aquesta religiositat. L'home d'aquesta epoca, quan li era possible per I'estarus social que ocupava, tenia a casa seva obres religioses de tipus devocional que li recordaven aquella espiritualitat. Pero, si bé aixó és cert i molt possiblement sigui més facil I'estudi d'aquestes manifestacions religioses dins i'imbir de la vida privada medieval, el proposit d'aquest treball és accedir a I'altra vessant de la quotidianitat, la de les manifestacions profanes. El marc cronolbgic escollit és una mica flexible, donat que es situa entorn a 1400, pero s'exten de manera justificada dins del segle XV, cara a tenir accés a la que cal considerar la darrera societat barcelonina medieval. Una societat que ja viu una crisi incipient pero que continua essent un gran centre econbmic2 i que disposa de tots els mitjans al seu favor per a poder participar directament de la cultura del gbtic internacional. Amb I'ajuda de la documentació, hom pot arribar a coneixer f o r ~ abé algunes de les seves preferencies artístiques quotidianes, reflectides en tot un seguir d'obres de les quals, tanmateix, n'ha desaparegut la materialitat. EL VALOR D E S INVENTARIS S'ha partit de la informació directa proporcionada pels fons norarials, principalment de 1'Arxiu Histbric de Prorocols i de I'Arxiu Histbric de la Ciutat, pero també han estar de molta utilitat la documenració ja publicada i la comparació amb situacions més allunyades, a través d'altres publicacions específiques. Amb tot aixó, ha estar possible I'apropament al que hi havia a I'inrerior de les cases benestants, tot intentant trobar aquells objectes d'ús que portaven afegir algun complement decorariu, o bé aquells altres nbjectes amb una funció ornamenral prioritaria, que també desenvolupaven una iconografia profana de característiques similars. Entre els primers cal incloure les caixes, cofres, cofrets, miralls, etc., i entre els segons, els tapissos i els draps de pinzell. L'existencia d'objectes arnb ternacica semblant en altres llocs de l'occident d'Europa ha permes de constatar la unitar de gustos durant I'etapa del gbtic internacional. 2. Aquesrv és la rrsi prcdominanr del llibre de CARRERE, Claude. Barceiona, 1380-1462. Un tentn ecorunlrnii en Epwa de irirsi, 2 vols., Barcelona, ed. Curinl, 1978. L'auror paila del paper econbrnic jugat pels rnercaders baicelonins, de la scva organirraciá jurídica i de la rwa vida professional i ens dona una viriá entenidora de moits dcls propieraris d'squelles cases a I'inrerior d e ler qualr ens caldri accedir. ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA E N T O R N A 1400 297 Una manera molr segura i alhora atractiva d'accedir al contingut arrísric Aquests documents norarials, que a d'aquestes cases és a través dels inven~aris.~ cops van acompanyats de l'encant, acosrumen a donar una relació compleríssima de rot el que hi havia en el seu i ~ t e r i o r Els . ~ inventaris de més urilitar són els de les cases dels membres de la societar barcelonina més benesrant, ciuradans honrats, mercaders, notaris i alguns menestrals,' sense oblidar als eclesiistics, perqu? eren els que tenien els mitjans suficients per a poder gaudir d'aquells objecres de luxe i semiluxe, decorars amb tematica profana o religiosa, i descinats a aumentar la brillantnr de la vida mateixa. També poden ser molt significatius els inventaris de cases i propietars de membres de la reialesa i de la noblesa en general. Els inventaris són documenrs de ripus legal i com a tals deixen molr poc marge a la imaginació o a la fantasia. El responsable de la confecció d'aquests documents ha de ser rigurós en tot alló que descriu i, per ranr, sembla forga clar que es poden interpretar gairebé al peu de la Iletra. Parlen d'objectes reals i d'aquests en fan una descripció el més ajustada possible. Ara bé, aquest mareix caricrer de document legal que evidencien els fa ser molt escarits en les seves descripcions i fins i tot els por fer caure en errors iconogrifics. Durant els darrers anys han estar publicars nombrosos invenraris i s'han fec esrudis del seu contingut. Tanmateix, gairebé sempre des de la vessant d'hisrbria econbmica o social o simplemeni paleogrifica, i molt poques vegades des del punr de vista de la historia de I'arr,' 3. Un csrudi cabdavanrei fou el de SOLERI PnrEr, Jorep. AL'Arr a la cara del segle xvn a BuIetín & la Real Aradmia & B,,enai Letra, VIII. Barcelona, 1915-1916, pigr. 289-305 i 385-394. L'suror ja feia un recull d'objecres que surcien citatr en els invenraris. com pinrures, capirsor, mobler, cofcern, cerimiques, vidrer, joies, erc. 4. SABATI?, Flocel. rEls objecrer de la vida quoridiana a les llars barceloniner al comensamenr del regle XI. a Anriario de Errudioi Medievaler, 20, 1990, pigr. 54-108. L'auror cira alguns objectes de luxe i devocionalr pero a principis del regle xrv encara no apareixen en els invenraris elr caracrerírricr ccdnpr de ras. i ediapr de pinzeliii amb figurució. Teresa. La u;5 . Sobre aquerta rocierar barcelonina i la revv diversificació. VINYOLESI VIDAL, dd quoridiana n Barrelona ven 1400, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1985, pigr. 97IOlSobrc la imporrincia dels mercaderr, des del punr de visrs socio-culrural, resulra de molra milirat I'errudi de AunEu I CARwNA, Jaume. El, mmaderr raialanr el qriaire-ren/~.Mt,tlliiód&tiaion iprore5 d'aririoiraritzociúa Barcelona (1370-1470), Lleida, Pager edirois, 1996. Francesca. «El raller de 6 . Un estudi més lligar a la hirrhiia de 1Prr Podria ser el de ESPANOL, un orfebre medieval a través del invcnrsrio de sus bienes,, dini d r TipoIo~iai,tallwe~y pzrzilnes de la o'brwía eipa>íu/a,(Actas del IV Congreso Nacional de Hiscoria del Acre, Zaragoza, 1982), Saragorsa, 1984, pags. 107-130. Més reccnrmenr BWLLE,Caime. «La casa i I'obradoi de Pere Sanglada, merrre d'imarges de Baicelona ( +1408),s a D'Arl (Revisra del Deparramenr d'Hisroria de I'Art, Univerrirar de Barcelona), 19, Barcelona, 1993, pigi.85-95. Pero en ambdór casas la caregoria arcesanal dels piopiecaris queda reflecrida en el conringur de les sevcr cases, molt senciller, seme deralls oinamcnrals derracars i només intererranrs a nivel1 arrísric pel conringur del seu obrador. 298 M. ROSA TERÉS 1 TOMAS ELS OBJECTES AMB TEMATICA PROFANA Entre els objectes decorats amb remitica profana que existien a les cases i dels quals en donen notícia els inventaris, cal destacar en primer lloc els draps o teles que o bé es penjaven de les parets (draps de paret), n bé servien com a cortines per a cobrir finestres o portes (portulerer). També alguns d'aquesrs draps s'urilitzaven per a guarnir bancs o altra mena de seienrs (bancali). Els draps podien ser teixits (tapissos) o pintats (draps de pinzeli), constituinc aquests darrers la versió economica dels rapissos. Degut a un dels llocs de procedencia més habitual, la ciutat d'Arris, capital del comtar d8Artois,els tapissos rebien en la documentació catalana el nom de draps de ras i en la italiana, arrazi. Amb el remps, el nom de drap de ras seria utilitzat per a designar qualsevol d'aquesrs tapissos, alguns deis quals procedien de tallers parisencs o d'altres ciurars deis Paisos Baixos, com Tnurnai o Brussel.les. Encara que amb alguns precedents destacats, la gran moda deis tapissos arrenca del segle XIV i la difusió fou tan espectacular que la seva presencia es por constatar no ran sols dintre de I'kea franco-flamenca on exisrien els tallers principals, sin6 en rnolrs altres llocs d'Europa. L'kxit deis tapissos és prou comprensible, si es té en compre que servien per a guarnir les parets de les cambres, esmorreien el fred i eren relativamenr facils de transportar. Tret d'alguns casos excepcionds, els tapissos tenien unes dimensions mitjanes i no s'encarregaven per a llocs molt concrers la qual cosa hauria obligar a unes mides fitxades per endavant. Els documenrs parlen constantment de reparacions, adaptacions i ampliacions de tapissos, la qual cosa ens reafirma en la idea de que eren objectes mobles totalmenr integrats a la vida quotidiana.' Sembla que el paper jugat pels membres de I'alta noblesa fou decisiu a I'hora de prnpiciar-ne una extensíssima producció i d'afavorir-ne la difusió..Hom creu que fou el duc Lluís d'Anjou, germk de Joan duc de Berry i de Caries V, el que inicia aquesta moda, dnnat que l'any 1364 ja es trobava en posessió de 76 tapisseries historiades." A I'inventari del rei Carles V de Fransa, mort el 1380, s'inclouen entre molres altres coses, alfombres, tapisseries amb escuts i 33 tapissos amb imatges.9 Sense anar més Iluny, Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília ja iniciaven el que seria la seva col.lecció de tapissos francesas pels vol5 de 1351 i, amb el temps, arribaren a ser propietaris, ells i els seus inmediats successors de nombrases peces, la majoria importades del nord." 7. Sobre el tapis i la seva pioducció a I'Occident rnedicval, Marie-Louise PLonRrN, Hriloria del tapiz en Oiridrnie, Barcelona, ed. Seiv Barsal, 1935, pigs. 1-70. També, Tiio~ns,M., MAINGUY C., .POMMIER, S.,-El Tapiz, Barcelona, Skira-Carroggio, 1985, pig.103 i sr. 8. JouBERT, Fabienne. -La rapisserie au XIVe. riecle» a ú i Foiier drr G o r h i q u r h &le de C h a r l e V (Catileg d'exposició), París, Edirionr de la Réunion des Muséer Narionaun, 1781, pig. 388-389. 9. LABAR~.E, J. Inventrriredli nioliilier de Cbarler V, ioi de Franre, París 1879. TI~OMAS, MAINGUY, POMMIER, 1985, 15. Marca!. Eli lopirio~fi~nreror &del re; En Pere d Carimoniú,., Barcelona, Col. *Opera mi10. Ouvn~, norar, 1986. ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 299 Sembla bastant evident que, rret de determinades excepcions degudes a encirrecs concretíssims," els tapissos eren confeccionats d'una manera gairebé industrial i Les seves característiques iconogrifiques s'acosrumaven a repetir. Davant d e la conscant demanda d'aquestes peces, cal pensar que els comerciants d e tapissos, q u e eren els que veritablernent tenien relació a m b els seus clients, dispnsaven d'un important «stoc» q u e ells mateixos havien cornprat o fet reixir.12 La moda del tapís s'exrengué rapidament arreu i, segons consta en inventaris barcelonins d e cap a rnitjan segle XV, alguns d'aquests draps de ras ja eren objectes vells i esquincars. L'escassetac d'obres conservades pot d u r a conclusions distorsionades sobre la seva producció i la seva estima. Foren objectes molt freqüenrs en la decoració d e les cases medievals i la seva ripida expansió afavorí ben segur I'arribada primerenca a Caralunya d e les modes pictbriques procedents d e Borgonya i dels Paisos Baixos.I3 No tothom podia accedir a I'alr cost d e les rapisseries franceses i és per aixó que els inventaris esmenten sovint l'existencia a les cases d e draps d e pinzell, també historiars. Les escenes escollides per a la seva decoració eren semblaurs a les q u e apareixien habitualment en els draps d e ras i, fins i tot, els aurors dels inventaris confonien a m b una cerca freqüencia les dues tecniques. A vegades, aquesrs draps d e pinzell eren models preparatoris per a tapissos.'4 H o m coneix el rreball d e pinrors barcelonins q u e feien aquests patrons o models els quals després eren enviats a la ciurat d'Arris per a ser teixits." També les corrines i els cobricels q u e guarnien els llits d e les cases benestanrs acostumaven a anar decorars a m b diversos 11. Aquest devia ser el cas de la famosa série de I'Apocalipsi, acruvlmenr conrervads a Angers i que fou encarregada cap a 1375 pel duc Lluis d'Anjou. El pinrar, autor dels models, fou Hannequin o Jean de Bruger Uean Bondol) tal com queda especifirat a través de la documenració, (JOUBERT, Fabienne. aL'Apocalypre d'Angerr er les deburr de la rapirreiie hisroriéen a Bslletin nionumzntal, 139, 1981, pigs. 125-140). 12. Pel que fa al procés de realirració dels capirros i les persones que hi participaven, des del pintor que podia proporcionar els modelr, I'especialirta en l'arr de reixir a partir deis modelr, o elr mareinos comercianrs encarregars de la compra-venda i de In conrervació, ér molc inreressanr i'arricle de FabienneJouernr, "Les ~rapisrierride Philippe le Hardim a Arrirru, aartiranr spruduction nrrirriquenir Mgyen Aze, vol.111: Fnbrirarion et ronrommaiion de i'wuvrr, Parir, Picard, 1990, ~ > i ~ 601-607. s. 13. Aq;erta observació al volrant del pes especific jugar per i'arr de15 rvpirsor en a¡ producció picroriia des de la regona meirar del regle Xrv a Cariilunya, i la reva fumiliarirzació amb les moder E S. Lo, runrrorentirrar raraírrnei. vol. 1: Primera flarnenques ¡a la feia fa moitr anvr S ~ N P E R1 MIQUEL. n r i r a d d c l ~ i ~XhV , Barcelona, ~ ' Á v e n ~ 1906, , p%g:23i 3s. 14. A i'invenrari dels benr de Bernar de Ponggem, mcrcader barceloni (my 1487),hi consra un drap depiniell de yritries dexi~lanrab dama, qui rropair6de drap de rar (A.H.P.B.,Andrés Mii, nPliego de invenrarios suelros,i, 1466-1487). El meu agraimenr a Anna Molina qui m'ha facilitar la rranrcripció d'aquesr invenrari. 15. Així es llegeix en un (libre d'albaians de la Diputació del General, coriesponent a l'any 1452, que clr pinrors Joan Huguer i Miquel Nadal havien cobrar una quantitat imporranr de dinerr per haver pinrar tres draps per e s e /m dirr rrer drap parronr de rrei drapr, 10, qualr bavem delibnar a upr de la rnra de Irr Depurarid, ~ienfvtlen la Vila de Rar, Pule 1 CADAFALCH, J.i MIRET1 SANS, J. «El Palaude la Diputació General de Caralunyam a Anuari de l'lnrritur #Erradir Cotaianr, 1909-1910, pig. 414. morius heraldics o hisroriats, que podien coincidir a m b els rriars en els draps de parer teixits o pinrats. La documentació barcelonina esmenta sovinr a <<pinrorsd e reles,, i <<pinrorsde corúnes* o «corrinaires», raó per la qual cal pensar e n una producció local forca consolidada." Alrres objectes mobles Iiabituals en les cases, suscepribles d'esser guarnirs a m b ternirica profana són les caixes, cofres, cofrets, arquibancs, erc., a m b una gran diversirar d e tamanys i usos. Algunes d'aquestes caixes o cofres eren urilitzars per a guardar roba de vestir o d e la casa, perh també vaixelles, ilibres i alrres estris. Aquesres caixes o cofres més grans no acostumaven a anar decorars, si bé els documenrs parlen sovinr de cofres cencuirarsn (revesrirs de cuiro) o «enlaunarsn (amb revesrimenrs metilics). Se n'han conservar diversos exemplars" i les pinrures de I'epoca en donen una bona irnatge visual. Alguns de rarnany inferior podien presentar una decoració pintada al tremp sobre fusta, a cops enrelada, i hom por observar que els motius més representats eren els h e r i l d i ~ s . ' ~ Pero enrre aquesr grup d'objecces, els més inreressants per la seva remirica són els perirs cofres o cofiet~que així és com s'esmenren en els invenraris. Eren de tamany reduir, es guardaven habiruaimenr a ]'interior d'altres caixes o cofres més grans i n'hi havia de varies classes, des dels fers d'ivori Fins els de fusta, aquests darrers recoberrs a m b lamines de metall, treballades arnb la recnica del repujar, o bé arnb esruc, daurac, picar i policromar. A clifer.?ncia dels draps d e ras i d e pinzell, algunes d'aquesres interessanríssimes peces han pogur ser conservades. Destaquen les anomenades arquetes amatories d'origen carafa. És molr possible que consriruissin un regal de noces, del nuvi a la núvia, si es té en compre el predomini d e la remarica amorosa i el contingur d'algunes inscripcions que les acompanyen (A112o~me&, si as plau o Tot be3.'9 Pero també cap la possibilitar, tal com darrera16. L'any 1404 rreballava a Barcelona un pinror de reles anomenar Nicolau foiin, tal vegada de procedencia septentrional. Pece Oliver, pintor i cortinaire, conrra documentar enrre 1408 i 141 1; Bernnr Marrí.. oinror de corrines. enrre 1410 i 1470: Pese Koutra. . DccDunzer i cortinaire. entre 1394 . i 1411; Pece Tariagó, documcncar cl 1416, semblaque pintava modclr pei a rapissos, ¿MAOURELL 1 MARIMUN, Josep M. nEl pintoi Lluis Borrará. Suvida, su tiempo, sus seguidores i sus obras-, 1,Anales y Buletít~de los Mzreor de arte de BorielBna, vol. VII, 1949, pag. 8 1 i sr.). 17. MAINA~, J. El moble catati, Barcelona, ed. Destino, 1976, p k s . 60-61. 18. A ni11 d'exernplc, en I'invenrari de Bernar ga Torta, escripror del re¡, datar del 1435, es Ilegeix: iin iofve de/rirta amb irnyel de T o m (A.H.P.B., Simon Carner, TPrrivi Libw I~~ventoriur~rm, lligall, 8 , fola. 296.312) A i'invenrari del doncel1 Joan Orri, de I'any 1419, hi Ilegim: uir cofre vmellamb lei ames r ,enya/ deldiz difi~nr(A.H.P.B.. Simon Carner, Servndrrr Lihw Inveaoriurrlm et Enionrum, Lligsll 9). També a l'inventari del jurista Jaume Callir, de 1434, hi consta, entre d'alrrer, uii cofre daurat arnb les armes del difunc (M~ounELi1 MARIMON, J O S CM. ~ nMicer Jaume Callk y su biblioteca jurídica. a Anuario de 1-lirror;a del Derecho Eipahl, XXXIII, 1963, pags. >39-563, concreramenr p.%g.544). 19. Així per exemple en un inventar¡ barceloní del regle xv, incarnplerr i on no hi consta el nom del difunc, quan es dona la relació ?'objecrrs invenraiiari es diu el següenr: Iiem u n altre rofret pair dzirrar a pintar de iliverier irdori rf7g,d12 $0 & de lehrinr e de griui e d'nlim i>ertiol~ifolrar de tela blava amb citrlu blanqrrer, lo Tual fuu doriai o Iri ditn &no Viiilatii PPI lo dii di/#nt e en cara del d d difÍnr apréi rolemnitzaciúde lur mtrjmrini (A.H.C.B., Norarials, 1, 2. Segle xv). . ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA E N T O R N A 1400 301 ment ha esrat suggerir, que fossin caixetes contenidores de regals més preuars encara, com joies o altres peces d'orfebreria (a vegades copes o c~berreria).'~ La producció catalana degué ésser important com sembla probar-ho I'existkncia d'artesans especialistes en la seva elaboració i decoració, cirars a la documentació:' així com, naruralment, les mostres conservades en museus i col,leccions particulars. La majoria d'aquestes peces eren de fusta, pero n'hi havia que eren d'ivori,sense cap mena de dubte, molt més preuades i cosroses. Les he trobar cirades en raríssimes ocasions i segurament es tractava de peces franceses o italianes importades.22Els mercaders que visiraven París, un dels principals llocs de producció durant el segle x i v , contribuiren a la difusió internacional de les caixetes d'ivori, rores elles d'un esril i d'una iconografia molt sernblants. Cap a la fí del segle XIV, el prestigi i I'exit d'aquesra producció passi a rnans del taller italii dels Embriachi, una família d'origen florentí que aviar s'afermi en el mercar europeu. A partir d'aquell moment, l'ivori, cada cop més difícil d'aconseguir, seria substituir de mica en mica per I'os, alhora que quedava integrat en enmarcamenrs de fusta fosca rreballats amb marqueteria. Per raons dels nous marerials, es produí un canvi en la forma d'aquesres caixeres que de rectangulars passaren a exagonals o octogonals, coronades per coberres d'esrructura troncocbnica. refecte que produien aquestes caixetes era toralment nou si es té en compre el contrast entre ia tonalirar clara de I'ivori o de I'os i la més fosca de la fusta d'eban o altres modalitat~."~ Tanmateix, els inventaris caralans gairebé no parlen d'aquests objecres que, quan apareixen semblen quelcorn de molt excepcional. A I'inventari del re¡ Martí 1'Humi hi consta un cofret rodó de VI punter, de vori e de banú~,'~ En un altre inventari de la segona meitat del segle xv es parla d'una capga d'ivori obrada de diversa imatger alantorn, a6 son cubertovfet afirma a!e tornba, que tenia poc més d'un pam de Ilargada," Un dels iuvenraris més sorprenencs pel que fa a la quantitat d'objecres d'ivori relacinnats és el de Pere Becer, barlle general de Caralunya rnort el 1430. 20. BARUCHINA, Jaume. =El moble gocic carala d'úr domSrric», dins Moble cotala, (Catileg d'exposició), Baicelona, Generalirar de Caralunya- Societat Edirorial Elecra España, 1994, pigs. 2143. 2 1 . Francesc Carelles, acriu a Barcelona i'any 1429, conrra com a ~ p i n t o rde cofrerr~s.Joan Marcorr, rambé cofrer de Barcelona, consta docurnenrar enrre1409 i 1430. Jaume Sanr Genis rambé feia cofrers i la reina Sibil.la de Fokii I'any 1377 n'hi hnvia encarregar dos, daurars i pinrais, n upr de ienir le revu jiiier, (MADURELL I MARIMON, 1949, pag. 81 i 8s.) 22. GIUSTI, Paola. =bvorazione e diffusione degli avori goricin dins Medirno a poduziuns orINrira di rerir: rmalli di Limoger e avori gofio in Campania, FlorSncia: Centro Di, 1981, p i g s 35-54. 1981, p i g s 49-52. També, més recenrmenr, MERLINI, Elena. «La <Borrega degli 23. GIUSTI, Embriachi, e i cofanetri eburnei fra Trecento e Quarrrocenro: una proporra di clvssificarioner a Arre ~ririiono,76, 1988, fase. 727, pigs. 267-282 24. MASSO TORRENTS, Jaume. «Inventar¡ deis benr rnobler del Rey Marri d'Aragó>t a Rrvue Hirpaniqur, Bordeur, 1905, (reprint, Nova York, Kcaur, 1962), pigr. 411-590, p%. 528. 25. SOLER1 PALET,1915-1916, pag.303. Es rracta de I'invenrari de Rafela, vidua de Francerc Gerona, mercader de Barcelona (1489). ART PROFA I VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 303 ralment que I'any 1368 Pere el Cerimoniós havia fet comprar a París un d'aquesrs draps historiars, dedicar al reí Artús (1 drap franc2s de la irtoria del rei Artúr, /o qnal és de lonc de l I I l alne~).~' En un inventar¡ de finafs del segle xiv perranyent a les prnpietars d'un dels membres de la família Cruilles s'esmenra unpannum de rar rum irtoriir de Lanfalot, que guarnia la cambra major del casteii de Peca~allada.~' Així doncs, cal creure que la Materia de Breranya fou un dels temes pteferits dels rapissos hisroriars produits a París, Arras o Tournai i que la popularitar del mareix facilita la seva exportació. No he rrobat cap caixa, cofret o arqueta d'entre les cirades en els inventaris que consti com a decorada amb aquests remes, si bé n'existeixen alguns exemples A les biblioteques barcelonines rambé hi haen museus i co1.leccions e~trangeres.~' via llibres sobre la materia de Bteraoya, encara que no eren els més f ~ e q ü e n r sAl.~~ rrament, I'any 1349 Pere el Cerimoniós ordenava uns pagamenrs a Ramon Oliver, escriptor de Perpinya, per haver fet una copia d'un Ilibre de la Taula Rodona (pro salario sibi taxato racione cuiurdam ltbvi nuncupati Tabula R~tunda).'~ Sense deixar encara aquesta temarica amplia i especialment preferida a I'epoca, cal citar una novel.la cavalleresca escrita en Ilengua proven$al, pero cal vegada per un autor cacala, que és el Jaufié (finals del segle xri). En el texr es canten les aventures i desventures de Jaufté, les seves liuites contra el gegant i el seu casamenr amb Brunissén. L'acció ré lloc a l'ambient breró de la cort del rei Artús i el relac comenga amb una dedicatoria a un rei d'Aragó, probablemenc Alfons 1 ( 1 162-1 196)." A la cambra moresca de 1'Aljaferia de Saragossa hi havia pintada la historia de JaufréT6i cal creure que seria un rema freqüenc en els tapissos, malgrat no se'n rrobin referencies documentals. La IlegendaTroiana. Entre les versions medievals de la llegenda rtoiana, coneguda a través de 1'Il.liada i de I'Odissea d'Homer, de I'Eneida de Virgili i d'altres textos antics, destaca el Rovzan de Troie de Benoit de Sainte-More (ca. 1160) i, més endavant, una vetsió Ilatina, la Historia de deitructione Troiae de Guido Della 30. Rus16 i LLUCH, 1908, vol. 11, pig, 104, noca l . També OLIVAR,1986, phg. 24. 31. BOFARUUI SANS,Francisco. Giiaber#ude Cruiller, Barcelona, La Academia, 1886, phg. 50. 32. Resulta inierersantissim un cofrer d'ivori, d'origen parisenc i conservar al Museu Nazionale del Bargello, de Florencia. Les ercener que el decoren estao treter de llegendes i epirodir de iomangos cavallerescor i enrre els pcrronarges destaquen Triscany i ireur, Lancelar i Gauvain. També un alrre iofrer, psicialment refcr en alguna de les seves parrr al regle XIX, pero que encara enr mosrra una pan imporranr de la seva decoració amb cls mareixos temer inspiiatr cn la Materia de Bretanya i d'altrer evrrers de I'amor ~orrér,conservar al Merropoliran Museum of Arr de Nova York. 33. ClinR~na,Claridc, *La vie privée du marchand barcelonair dans la premiere moitié du xv iiecle.~a Anrurriu de Eriudivr Mediavalei, vol. 3, 1966, pigs. 263-291, pig. 290. L'auroi cita un .La"celorm, un «Tristany,,i una «Enquesta del Sant Graal», trabarr en invenraris de mercaders. 34. Rus16 i LLUCH, 1908.. vol. 1, doc. CXLIV. pagr. 146-147, i doc.CLXXII, pag. 172. 31. Per a mér informació sobre ei Jaufié, RIQUER, COMAS, MOLAS,vol. 1, 1984, pigr. 55 i 464; s'hi afegeix bibliografia erpecialirzada. 36. Rus16 i LLUCH, vol. 1, doc. CLX (23 de febrer de 1352). 304 M. ROSA TER& I TOMAS Colonne (segle XIII). Existeix la versió castellana, inspirada en I'obra de Sainr-More, coneguda com Hirtoria iaoyana Polimétrica (ca. 1270).3' Alrramenr, I'obra de Guido della Colonne fou ttaduida a diverses Il&ngües,entre les quals el catala per A partir de 1400, Jaume Conesa (1367) i assolí un exit de difusió ext~aordinari.~' gaitebé a toces les cases barcelonines benestants, amb biblioteques més o menys importants, hi havia un exemplar de les Histories Troianes en la seva versió catalana.39 També pel guarnimenr d'aquestes cases es tria amb freqü&nciauna temitica inspirada en la llegenda troiana. Així, a la col.1ecció de tapissos del rei Pere i la reina Elionor n'hi havia un de dedicar a la Historia de Parb de Troyu: com ler 111 deeser, Venus, Pallas e Juno, demanen la poma al dit P a r i ~A. ~la~casa del mercader Anroni Cases, una de les més riques entre les conegudes a I'epoca, hi havia a la llibreria un cobricel i quatre draps de pinzell que penjaven, un dels quals representava a Parir i l~ trer deeses nues, segons consta a I'inventari de 1448.41Altrament, en un encanr barceloní del segle xv es venut per la quantitat de 7 lliures i 9 sous un corrinatge de cinc peces, amb la represenració de tres donzelles i un home (e en lo sabrecel haviapintat 111 hnceller, 11grans e una pocha, ab un honze que stava al mig), que, tal vegada, fés referencia rambé al Judici de P a r i ~ . ~Sense ' que es pugui precisar massa, donada la manca de deralls en la descripció, també hi havia un drap pintar dedicar a la hisrbria troiana a la casa d'un altre mercader barceloní, Bernat de Ponsgem, segons consta a I'inventari de 1487 (Itnn hun drap de pinzell ab la ystoria de Tvqya, molz ~otil).~" 37. Una bona informació sobre el rema de la liegenda rmiana i les diferenir virsionr lireriries a SCHERER, Margarer R. The Lepndr of Troy, Londres, Phaidon Presr, 1964, pags. 221-225. 38. L'obra de Guido della Coionna fou traduida al carala perJaume Conesa, a parrir de 1367 i a insrancies de Pere el Cerimoniór,. AIguns anys desprér, el 1374, I'infanr Joan, de Valencia esranr, ja ~ol.licitavala rraducció (Ruslo 1 UucH, 1908, vol. 1, docs. CCLXXIII i CCLXXVI, pigr. 256 i 258). 39. L'exit d'aquesra obra es por compiovar en el escudi documental dur a terme per MADURE= 1 MARIMON, Josep M. Mnnuiwiri en ioinI2 anreriorr a In imprmla. (1321-1474). Coniri6uciúal ieu esid,Barcelona, Associació Nacional de Bibliorrcaiis, Aixiveis i Arqueblegs.( Delegaciá de Catalunya i Balears), 1974,parrim. Els ciuradanr honratr i els meccaderr semblen els esramencr mér inteiessars en aquert tipus de llibier d'histbrin (BATLLE. Carme. a l a s bibliotecas de los ciudadanos de Barcelona en el siglo xv.9 dinr Liwe et Leciure m E~pagneei en Franre ivui I'Ancien Régime,, Parir, 1981, editions ADPF, pigs. 15-34). 40. Així ér com surr citar aouest drao de ras a l'inventari de la reina efectuat oer Bereneuer Mo1 3 ' i Er, .iqiicrr tri\,enrir~.~ U N L I ~1C.'AIXIUde .il C ~ t e d r l de l rey, rl rria rurrcarnl>rcr. r i i t r r l j'l Baicrlan:i 1 duridr :.c o c r i x e i per O i i i , ~I~9 b. 6 , pig 2 6 c 5 s . rr w i ~ i ~ n > l t r z c1 i7>peces d'uhra de ras, entre drapr i brncals. 41. A.H.P.B. Bemar Pi, lligall 25, «Pliego de escriruias sueltas de varios años.. Inventati patcialmcnt transcrir per MADURULI MARIMON, JosepM. .El pinror Lluis Borraüá. Suvida. Su ciempa. Sus seguidores y sus obtaru, 111 nAddcnda al Apéndice documencaln, a Anoler y Bofefin & 10s Mumr de Arle r* Barcelona, X, 1952, doc. 787, pdgs. 303-310, pis. 307. Aquest drap de pinrell formaw part de tot un coniunr més amoli de coriner que emrnien I'habiració com si er traccés d'un buidasd. Sobre aquest inven;ari exirteix inreressant riebaTl iinedir de Teresa González i Verdncuer " .(Cuade doctorar i990-91). 42. A.H.P.B., Simó Carner. Quarrur Li6w Invrnrnriurum, fol. 107. 43. A.H.P.B., Andreu Mis, «Pliego de inventarias suelros», 1466-1487. ~ ~~ ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 305 Entre els tapissos francesos comprats per la reina Elionor de Sicília el 1356 i que Huguet de Cardona havia portar d'Avinyó i Montpeller, n'hi havia un amb la Historia de Virgili (aliudpannum Paririi ...in quo era figuratu istdria Virgilii),44 que alguns anys després ja caldria adobar:' Resulta difícil saber arnb exactitud de quína historia es tracta, pero sembla adient pensar amb el cicle troia i concretamenr en alguna representació excreta de I'Eneida, on es relaciona la historia de la fundació de Roma amb els troians. A més de la col.lecció reial, consta I'exisrencia d'un drap pintar amb la historia de Virgili a I'inventari del mercader Guillem Ferrer (ltem un drap de li engrutat, pintar de obra de pinzell, en que ér l'irtdria de Vergili).46També hi havia un drap en que er pintar Virgili a I'inventari del mariner Garcia Roig?' Lligar també amb el cicle troia trobem el tema deJdron i Medea, dins de la famosa Argonautica, la historia de I'expedició a la recerca del velló d'or. El tema també esdevingué molt freqüenr i apareix en draps de ras i de pinzell. A la casa d'Antoni Cases hi havia un drap de pinzell amb la historia del conquistament de J2ron del ve116 d ' o Pero ~ ~ on ~ verirablement trobem una utilització constant del tema és en les caixetes dels Embriachi. Moltes d'aquesres caixetes anaven guarnides amb la ternarica de J h o n i Medea n amb d'alrres d'un carhcter amorós o al.leg6tic ~ e m b l a n c Donades .~~ les seves caracterísriques d'objecte sernipreciós, algunes d'aquestes caixetespassarien a tenir una funció religiosa, com és el cas de I'arquera de Sanr Sever de la catedral de Barcelona." La historia d'Alexandre el Gran. Aquest personatge gaudí d'una gran popularitat durant I'epoca medieval. Aviar els fers reals es barrejaren amb la llegenda i aquesta s'omplí d'anacronismes, pero el cerr és que Alexandre Magne es convertí en tot un model de virtuts cavalleresques cantadesper la literatura i visualitzades a les arts plhtiques. Al segle xii apareixia a la literatura francesa el famós Z ! 44. Ruar6 i LLUCH,1908, val. 1, doc.CLXX1, @gr. 170-171. 45. En una carta esciira des de Valencia amb dara de 22 de novembre de 1369 el Cerirnoniós demanava que for adabat ben aviar p e q u e el volia urilitzar per les ferrer de Nadal (Ruaio 1 IrucH, 1908, vol. 11, doc. CLXIV, pig.160. Documenr publicar tarnbé per MAounELL 1 MAnIMoN, Josep M. -Documenrr culrurals medievals (1307-l485)n, a Boletlrrin de h R 4 Academia de Buoniu k t r a dc Bnrrelona, XXXVIII, 1979-1982,pigr. 201-347, doc. 21. 46. CASASHOMS, Josep M. «L'hererarge d'un mercader barceloni. (Darseries del carorzén regle)" a Quadernr d'Hirrtria Econonira de Catalunya, 111, 1969-1970, pigs. 9-64, pig. 23. El mercader Guillem Ferrcr cenia la reva cara al carrei de la volra del Lledó i, a través dels objecrer invenrariarr a la reva mart I'any 1398, hom por deduir que havia viarjar rovinc per la rura de la Mediteirinia. 47. SOLER 1 PALET, 1915-1916, pig.294. 1952. doc. 787, pigs. 307-308. 48. MnounELL 1 MARIMON, 49. Ér el cas d'una bonica pega de forma octogonal, darada del primer quarr del regle xv i conservada al Museo e Gallerie Nazionale de Capodimonre, (GIUSTI, 1981, pags.124-125). 50. FITÉ I LLEVOT,Francesc. aJison i Medea, un cicle iconogrific de la llegenda troiana a I'arquera de Sanr Sever de la caiedral de Barcelonaa a D'Art, 19, 1993, pag.169-186. ART PROFA 1 VIDA QUOTlDIANA ENTORN A 1400 307 135 1, el mareix rei encarregava la compra d'un tapís amb la lrtoria Novenz Militum, per la quantitat de 50 florins d'or." Podem imaginar-nos com devia ser aquest tapís perque se n'ha conservar parcialmenr un altre amb el mareix tema al The Cloisters Museum de Nova York. Es tracta d'una de les tapisseries gotiques més antigues que ens han arribar i, pels senyals heraldics que Ilueix, devia formar part de la col.lecció del duc Joan de Berry.'%l seu germi, Felip 1'Arrevit havia comprar un tapís amb aquest mateix tema dels herois i les heroine~.'~ La historia de Carlemany. Les hisrbries de I'emperador Carlemany devien ser especialmenr apreciades entre els clients dels tallers parisencs i flamencs i, pel que sembla, la seva producció fou abundosa. L'any 1387 Felip I'Atrevit, duc de Borgonya, un dels més interessats en aquest tipus de producció artística, comprava en un taller de París un drap de ras de 32 alnes de llarg i 6 d'ample, dedicar a Carlemany i en concret al seu legendari viatge a Terra Santa i a Consrantinoble." Entre els tapissos francesas que la reina Elionor havia fer comprar I'any 1356 n'hi havia un de forsa gran, rambé dedicat a Carlemany (aliudpannum de lanaflguratum cum hirtoriis Caroli Magni, longitudinis XVpalmorum),"' que no sabem si seria semblant a I'encarregat per Felip I'Atrevit o estaria relacionat amb la Chanron de Roland. Una de les cambres de la casa del pellicer barceloní Oliver Borro+ (1424) apareixia guarnida amb tres draps de pinzell, dos dels quals es trobaven dedicars a Santa Caterina i un a Carlemany (1. Altro drap de canamafpintat,en lo qual es pinta& la irAls encants de les propierars de Guillem Costoy, mercader de Bartoria de Cha~les).'~ celona, i amb dara de 1451 hi consta la venda d'un drap dzpinzell de drap de /líengrutat, irtoriat de les irtories de Caries Maynes, de largiria de X X palms o me'~.'~Enca17. Idem, idem, doc. CLVII, phg. 157. MAINGUY, POMMIER, 1985, pigs. 120-121. 58. THOMAS, 59. PRosr, 1908-1913, vol. 11, pig. 429. En aquesca ocnsió es parla de dixpreux u de n r i p r c r r re,. El nou heroi incorporar al grupera Berrran de Guesclin. Una remirica molr propera ha de ser la de les pinrurer murals del carrell de La Manca (Piémonr), datades del primer quarr del regie xv i de clara influencia francesa, també amb la reprerenració dels herois i de les heroines. 60. PROSI, 1908-1913, vol. 11, pig. 311. En concret es parla d'un drap d'e~iwedehaurrltrhr...dc l'irroire du rey Charlemaine, ("me i l a l a *nJberirialm el riinqr,eiriZ gronr quaniiiGdepaii. El rema d'aquesr rapis ertaria relacionar amb el text conegur com a PCIPrinage de Charlmgne, una cangó de gesta darada de manera aproximada dintre de la primera meitat del regle xli. En aquesr relar r'explica un viarge Ilegendari de Carlemany, elr reur d o n e pvrs i un mil.ler de cvvallers a Terrv Santa i a Conrrantinoble, un viarge que de fer I'emperador no va realitrar mai. Sobre aquesr reur, rerulta malr inreresranr I'eriudi de RIQUER, Isabel de. Lc P2lPrina@ & Charlmagne, Barcelona, 1984). 61. Ruerd i Lruc~,1908, vol. 1, doc. CLXX, pig.170-171. Cirar rambé per OLivnn, 1986, pig. 19. A I'invenrari del re¡ Marri es parla del mareix rapír en els següents rermer: Irm l. Alrro drap dr rar de la iri&ia d d Empnador, de d i ~ e v i obres s de diverrs culmi, de Iarth de VII can- a mite (MAUOI ToRRENTS, 1905, pip. 554). 62. A.H.C.B. Norarials, 1, S. lnvencari i encanr d'oliver Borrogi, pellicer. Any 1424. 63. Aquest drap fou venur a un carnirrer per una Iliura, sir sour i dos dinecr (A.H.P.B.,Joan Ferrer, Majar,. Plec d'invenraris soltr», 1417-1451, Iligall 2. 308 M. ROSA TER& 1 TOMAS ra, a l'inventari de Joan Ferran, peller (14431, hi consta un drap de ras molt antic qui stava en locb de cortina al cap del di! lit ab ystoria de b a ~ a l l aque , ~ bé podria fer referencia al mateix Carlemagne o tal vegada a Alexandre. Altrament, els autors dels tapissos i dels draps de pinzell representaven les escenes de batalles llegendaries com si es tractés d'aconteixements contemporanis, amb les mateixes indumentaries i armes que lluien els personatges de la seva epoca. Per aixó cal creure que, quan el tema de batalla escollit formava part de la historia més contemporania, l'aparensa d'aquestes peces seria molt semblant i la seva identificació es feria a través de les inscripcions (tituli) que habitualment les acompanyaven. ELS TEMES DE LA HISTORIAM ~ RECENT S Entre els personatges contemporanis de renom internacional es trobava Bertran de Guesclin, conestable de F r a n ~ aal servei de Carles V i mandatari de t r o b s contra els anglesos, que després també Iluiti a la Península Iberica, al costat del Cerimoniós i d'Enric de Trasrhara i al front de les anomenades Companyes Blanques, tropes mercenaries formades en llur majoria per francesos que jugaren un paper decisiu en la guerra dels dos Peres. Per aixó no ha d'extranyar que Bertran de Guesclín sigui el protagonista d'alguns tapissos francesos de membres de la casa de Valois6' i que al mateix temps constituís un tema reiteratiu en la decoració del castell de Peratallada propietat dels CruYlles. A I'inventari fet el 27 de novembre de 1395, arrel de la mort de Gilabert de Cruilles i de Mallorca, s'esmenten tres draps de ras amb els termes següents: Item aliudpannum de ras curn istoriis de Rochaforr et de Bertrando de Claquí..Ztem aliudpannum de rar curn armis de Bertrando de ClaquL Item aliudpannum de ras curn isrotys de Bertrando de Claquíet de Archepertre de Malines. Gilabert de Cruilles havia estat un dels defensors de Barcelona contra les tropes castellanes durant la guerra dels dos Peres i, a més, fou un dels negociadors de la pau amb C a ~ t e l l a . ~ ~ Les croades a Terra Santa foren també un bon motiu literari i plhtic i, si bé les descripcions dels draps teixits i pintats no resulten massa entenidores, tot fa pensar que alguns d'ells hi estaven dedicats. Així, al mateix inventari dels Crui'lles, acabar d'esmentar, es fa referencia a unum panum novum de ras mm irtdria del Soldan, segurament el solda Baiazet que assetja Constantinoble després de guanyar als croats a la batalla de Nicopolis (1396)." A AI'inventari del mercader Aloi de Nave1 (1457) 64. A.H.P.B., Bernat Pí, *Pie= d'invenrari rn, liigail 25, aense foiiar. 65. L'any 1386 Felip L'Arrevit havia Ter comprar un rapír amb l'irtuire des f ~ i z<*.fe# Bniron dt Claqt<in (PROST, vol. 11, 1908-1913, p2g. 221-222). 66. BOEARULL I SnNS, 1886, piss. 50-51. 67. Idem, idem, p2g. 50. mnrerrire ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 309 hi consta un drap de pinzell sotil ab gent Zarmes ab la sotana blanca," tal vegada I'hhbit blanc de I'orde dels cavallers templers. Encara, entre les prnpietats del canviador Ramnn Malats (mitjan segle XV) hi havia un drap de pinzell amb la presa de Constantin0bla.~9Finalment, a I'inventari del mercader Antoni Cases es fa constar un drap de pinzell puch, molt antich e de pocha valor, ab ystdria de batalles de turchs ab chrrstians." Molr inreressant pel que significa de coneixement i difusió de la historia literaria local és I'esment d'un tema que, ben segur devia ser molt popular i que es devia rrobar fnrmant parr de la decoració de moltes cases barcelonines. Es tracta de la famosa llegenda de Ramon Berenguer i I'emperadriu dtAIemanya acusada d'adulteri, que queda recollida a la Crbnica de Desclor pero que originalment pngué ésser un romang avui perdut de Ramon Vidal de Besalú" A diferencia dels anreriors, no seria un tema impnsat des de les rnodes de 1'Europa septentrional. A I'inventari del mercader Guillem Ferrer (1398) hi havia un armari gran, de dues cases, pintat . ~ ~un altre inventari de finals del segle XV hi de la istdria del Comte de B a r ~ e l o n aEn consta un cortinatge de quatre pesses de tela de canamds groch, en les quals rtd affgurad? la lstdria del comte de Barcelona p a n derliurd la emperatriu de Alamanya. 7' Hom por imaginar com seria la il.lustració d'aquest tema a través deis dibuixos que acompanyen al manuscrir més antic dels conservats de la Crbnica de D e ~ c l o t . ~ ~ LA TEMATICA QUOTIDIANA Les Mnlt Riques Hores del duc de Berry dels germans Limbnurg," sense cap mena de dubte el manuscrit gbric més famós i molt probablement un dels més reproduits, s'inicien amb un calendari il.lustrat, en el qual es combinen els treballs del camp i els divertiments de la noblesa. Constitueix una crbnica excel.lent dels costums de I'epoca baix-medieval i poc ajudar a intuir l'aparen~ade mnlts draps i coftets citacs en els inventaris i malhauradament desapareguts. 68. A.H.C.B., Norarials, 1, 10. Any 1457. Aloi de Nave1 vivia al carrer deis Ollen, on posreia rrer cases continues i el reu inventari &r erpecialment ricen cofres, robes, iaier i Ilibrer. 69. SOLER 1 PALET, 1915-1916, pag. 292. Cal supisar que es rractava de la conmemaració de la caiguda de Constantinoble en manr deis creuars I'any 1204. 70. MADURELL 1 MARIMON, 1932, doc. 787, pag. 309. 71. Crdnira de Bwnat Diorc/ot. Edició fera a cura de Miquel COL1 i ALENTORN, 5 volr., Barcelona, 1949-51. Enrre els capítols VI1 i X de la Crbnica s'euplica el viarge que el camte de Barcelona féu fins Alemunya, per a defensa<I'ernperadriu, enamorada d'un ravaller de la coir i acusada fdsamenr d'adulteri. El comte haura de lluitar canrra els cavallerr que havien acusar I'empeiadriu i, coma vencedor, confirmara la reva inocencia. 72. CASAS HOMS,1969.1970, ag. 23. 73. SOLER I PALET.1915-1916, phg. 299. 74. La il.lurrració apareix en el foli 140 del rnanurcrir 486 de la Biblioteca de Caraiunya (Barcelona), el qual conté una cbpia de la Crbnica, fera a finals del regle xili o principir del següenr. Es tracra d'unu escena de Iluira enrre cavallerr. Aquesta pagina apareix reproduida a RIQUER,COMAS, M~LAS, 1984, vol. 1, pig. 433. 310 M. ROSA TERBS 1 TOMAS L'amor cortes. Els temes literaris i histories tenien forca acceptació, pero ja s'ha visr com no deixaven de ser excepcionals i resrringirs la majoria a dererminats nuclis socials elitisres. En canvi, els casos de draps i de caixes o cnfrets que lluien remarica amorosa són molt nombrosos i, si bé no rots eren iguals i el seu grau de connotacions al.legoriques podia ser molr divers, la gramarica gestual emprada, excreta de les regles generals de l'amor cortés, era sempre similar (carícies, converses, la coronació de l'amant, etc.). Els protagonistes d'aquestes escenes galants acosrumen a serhomes i dones joves que conversen n passejen, sempre en el marc de paisatges idílics.'" Alrrament, els exemples de draps i cofrers amb aquesr rema esmenrars en els invenraris barcelonins també són abundants i les descripcions solen ser molt reiterarives. A la casa del mercader Guillem Ferrer hi havia un cofrepirk pintat rot de diversesfigures d'hornenr e de dones." En un alrre inventari posterior, de mitjan segle xv, hi consta xn cofuetpetit datrrat ab sa clau, ab diverser ynzagcr domens e de feubres e pintat de diverser colors, en l o qual cofiet ha 1111 senyals en lo cobertor, lo qual cofiet fou donat a la dona Violant, muller del dit difunt, per naadona ra nzare. La major part de rapissos amb aquesra remarica procedien de les cintats flamenques de Tournai o Arris i la inspiració literaria principal hanria estat el f m ó s I\'o?nan de la Rose de Guillaume de Lorris. Així, Ferrer de Gualbes tenia en el menjador un drap pintatflanúr, gui stk a la puret peniat, en lo qual ha pintat ab pinzell moltes pinturer a x í & hbmens con? defernbrer e d'altres pintttre~.'~A l'invenrari del mercader Guillem Cabanelles hi consten 11 banca11 ve111 de Flandes ab arbres efisures de homens e defe~nbrer." A l'invenrari del també mercader Aloi de Navel hi havia m altre bancal ab IebvéJ blanchs.*' Alguns d'aquesrs de ras vert ab ymatges de honzens efe~nbresfr.ancaos, draps devien servir com a porres; és el cas d'unaportalwa de ras gran, ab pintura de un galant e de una dama caualcant en son cavull que consta a l'inventari de Pere Benet.82 1 rambé el d' una portalera de en la q'iral ha diverser ymatges de hornens e dona que hi '* 75. hluseu Condé de Chantilly. Ms. 61. 76. El Muscu Cluny de París consenia alguns rapisror proa rignificariur amb aquesc cema. cam el caralogat arnb el número d'inventari 2323 amb la iepierentació de dues parelles d'arnanrr, o el conegur com L'uJrena del rw, una de Icr millon rnorrres del goric inrernacional, on elr protugonisres rambé són un home i una dona sobre un fons de .verdura» i amb la presencia de llebrcrs i conills (JOUBERT, Fabienne: Lo rapiiserie niédihsva(eari Al&~éede Clznv, Parir: ed. de la Réunion d n Murées Nationaur, 1987). 1969.1970, ~ a 47.~ . 77. Chshs HOMS, 78. Inventari incomplerr del segle xv. No hi consra el nom ni la dara (A.H.C.B. Norarials, 1, 2). 79. G ~ n cPl A~N A D ~Teresa. S, ,,Los bienes de Fecrer de Gualbcr, ciudadano de Barcelona (hacia 1350-1423)n a ACISAMediaevalia, 4 , 1983, pag. 175. 80. A.H.C.B. Noiarialr, 1. 5. Any 1423. El mercader Guiilem Cabaneiler vivia a la p l a p del Born i a la seva cara hi consren nornbroror draps de ras i pintars. Era un mercader que comerciava amh Xipre i ñmb Beirirr (CIRnEnE, 1977-1978, vol. 1, pig.325). 81. A.H.C.B. Norarialr, 1. 10. Any 1457. 82. A.H.C.B. Noraiinls, 1. 2. ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 311 havia a la casa de Pere Joan Berenguer de Junyent.') A la sala de la casa del mercader Bernat de Ponggern hi penjava un drap depinzell de yrt6ries degalans ab dames i a la mateixa habitació hi havia una caxa defurta de noguw de navegar a6 reu pany e clau, dinr la qual havia hun drap de rar de Tornay de ystdrier de galantr a6 damer.'* Les cortines i cobrecels ucilitzats en el guarniment dels llirs rarnbé podien incorporar aquesra temirica de I'arnor cortes. A la casa del notari Guillern de Salvarella hi havia un sobrecel de llit pintar a6 VI1 homer i una dona, que bé pod'ia representar una escena treta d'algun romang a m o r ó ~ . ~A' I'inventari del peller Joan Ferran hi consten 1111 pecar de cortina, de canarnaf negre, la una de las quals sti per sobrete(..., en La qual cortina de sobrecel ha dues &res, fo és una d'om e altre a2 dona qui sent en 1. pradura ab brot~.~" Espectacular en tors els senrits és el cas del mercader Anroni Cases qui devia tenir una predilecció especial per aquest rnotiu donar que a casa seva hi havia sis draps d'aquesres caracterísriques, entre bancals, draps de paret i cortines de llit:8711 altrer peretls de bancha/r de ras antichr e squinsats a6 VI ynuzgens de hmnem e dona, en casca e ab ardoredes...ltem 1. drap de pinzell de larch de duer canes e d'ample de XI1 palm o entorn, ab diversor sbatiments d'ornenr e dones... lter~zuna cortina de lit de ranyemlzis negra a6 1111 ymagenr grans, $0 6, dues de hom e dues de dona pintada, e ab arboreder e brots...ltem una cortineta porha apte a star &ant lo dit Ir#, de canyemir negra, a6 diverres ytnagenr de homes e dones qui's banyen dinr un 6any. Sovint es fa referencia als fons de «verdura» i als d'animals, corn a complements indispensables dels paisatges idíl.lics desirjats. En aquesr sentir és prou explícita la descripció en el mateix inventari d'un drappoch de pinzell a6 son bastirnent de furt. a6 1. praderia, e honzenr e dones, e un pagó e altres aucefls, e altres anirnalr de divemes natures en aquellpintatr. No masa diferenr devia,sei el drap de ras que el jurisra Jaurne Callís, rnorr el 1434, renia en una cimbra de casa seva, amb figures d'homes i dones i decoració de flors i f ~ l l a t g e s . ~ ~ En la mateixa línea de la remirica amorosa cal incloure la decoració d'un bastirnent de llit que Anroni Cases renia en una de les carnbres: Itern 1. dosser de canyamas negra, lo qual ret sobrecel e cortina al cap del lit, en lo qual ha pintada una dama dinr un pavaló e arborada e praderia. El pavelló i la dama es convertiren sovint en aliars iconogrhfics del llenguatge amorós al final de I'Edac Mi~jana."~ 83. A.H.P.B. Galceran de Balaguer. Finalr del segle xv. 84. A.H.P.B.Andrés Mir. .Pliego de invenratior suelror~~, 1466-1487. Any 1487. 85. A.H.P.B.Simó Carner, Terrius Libw Inveniariorurn, 1430-1438, lligall 8 , fol. 119". Invenrari de Guillem de Salvarella, norari. Any 1431 86. A.H.P.B. Bernar Pí. '~Piecd'invenraris~~, liigall 25. Any 1443. 87. MADURELL I MARIMON, 1952, doc. 787, ~ i303-310. ~ . 88. MADURELL I MARIMON, J o ~ e pM. c<MicerJaume Callir y su biblioreca jurídicas a Antrariu ilr hiiaria del Dwezbii Erpañol, val. XXXIII, 1963, pig. 544. 89. Un dels rapisror de la kmosa série de *La dama i I'unicarii~~, drl Muscu de Cluny de París, morrra precisamenr u la dama davanr un paveiló. Sembianr 6s el <as d'un alrre rapís conegur com la Dame ovpawillun, del Mureu d'hrrr Decornrives de la mareixa ciurar. Sobre el rimbolisme del pu- 312 M. ROSA TERÉS 1 TOMAS També en el Roman de la Rose de Guillaume de Lorris el cor de I'estimada és comparat a una fortalesa que I'amant haura de conquerir. A partir del segle xrv aquest castell d'Amor apareix a les arts figurarives i sovint el mateix déu Amor contribueix a la defensa del castell al costar de les da me^.^' El tema es representa amb exit als objecres d'ivori (valves i cofret~)~' i també en els tapissos. Ens els inventaris barcelonins no n'he crobat cap exemple pero hom cooeix la compra d'un pannuin Parisii de lana istoriatum cum istoria castri amorir, longitudinis XVpa/momm per encirrec de la reina E l i o n ~ r . ~ També * fou propietat de Pere el Cerimoniós i la reina Elionor una joia anomenada aCastell d'amorn que calgué empenyorar en una ~ c a s i ó ? ~ La dansa, la música i el joc. Estretament relacionades amb la remarica amorosa i sovint barrejades, es troben aquestes escenes de divertiment, que constituien la cara rnés amable d'aquella vida quotidiana privilegiada. Als Paisos Baixos sorgiria I'ars nova amb músics de la caregoria de Guillaume Dufay i Gilles B i n c h o i ~Tam.~~ bé a la Corona d'Aragó i fonamentalment durant el regnat de Joan 1es manifesta un entusiasme similar per la música. La documentació contemporania dona nombrosos noms de ministrers, molts d'ells forasters vinguts de Franga i deis Palsos B a i x ~ s , ~ ' Tanmateix, no es tracta d'un tema massa freqüent en els objectes inveotariats. El canonge Bernat de Santa Amancia tenia a la cambra rnajor de casa seva un bastiment de llir amb quatre peces de cortines ab una donzella que tocha a r p e arbres m rascuna pefa.% Forca sernblant devia ser un altre bastiment de llit amb cinc peces de cortines e en cascuna pqa una donzella qui tocha una arpa a6 un tito1 que dia auaig uolantu, citat en un altre in~entari.~' Les cortines de llit decorades amb figures de noies (a6 velló en el llenguatge de I'amar corres és molt intererranr I'errudi de JOURDAN, J.P. uLe langage amoureun dans le combat de chevalerie i la fin du Moyen Age (France, Bourgogne, Anjou). a L* Muym Agc. Rmut d'Hiiroire n de Philologiie, vol. XCIX, 1993, ptgs, 83-106. 90. Sobre aquest tema del cartel1 d'amor i la mareixa imarge ai.legbiira del dé" Amor, MARLE. Raimond van. Imnopzphie de I'Arr Prufinc an Mqurn-age er á In Renoilranrc. vol. 11, Nova York, 1971, pigr. 421-426. 71. El rema fou representat de forma reicerada en valves de mira11 obrades amb ivori, la majoria del regle xrv i rorgides delr rallea parisencr. Desraca enrre d'alrrer la valva d'ivori del Victoria ~ n Alberr d Mureum de Londres (núm. Inv. 1617-1855). 92. Rueio r LIUCH,1908, vol. 1, doc. CLXX, pigr. 170.171. També, OLIVAR, 1786, pig.20. 93. La dercripció d'aquerta intererranrírsima p q a apareir en un do~urnentde I'Arxtu de la Corona d'Aragó (Rusia i LLUCH,1908, vol. 1, doc. CXCV, pags: 193-174. 74. Sobre la imporrincia de la música i el triomf de la poltfonia de l'arr nova a Borgonya i els PaTsas Baixor. COMMEAUX, Charles. La pie qrrotidienne tn Bourgugne au rempr dmr dga Valoir (136714771, París, Hachetre, 1977, pigs. 325-331. 91. Aquesr inrei2s de Joan 1 per la música es maniferra d'una manera molr clara a rravés de la seva correspond~nciaon rovinr proposa inrercanvis de minisrrers amb altrer cortr eurapees, especialment amb el ducac de Borgonya. (TASIS, Rafael.Jonn l . E l rei rayador i múrir, Barcelona, ed. Aedos, 1717, pigs. 243 i SS.). 76. A.H.C.B. Notarials. 1, 5. lnventari de Bernac de Sanca Amincia, canonge de la Seu de Barcelona. Any 1424. 97. A.H.C.B. Notarials. 1, 2. Invenrari incomplert. No hi consra ni el nom ni la data. ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 313 ymatge de una donzelia ab brots) apareixen cantes vegades en els inventaris que resulta impossible fer-ne una cita detallada, si bé en la major part dels casos no s'esmenta l'existencia de cap instrumenr musical.. Molt més explícit devia ser un petit drap de pinzell propietat de Francesc Salau, beneficiat de la S&ude Barcelona, amb divwrpr ymatges de mzísics qui cantaven.98Aquests temes de la música i la d a n ~ atampoc no falcaven a la casa del mercader Antoni Cases, en un drap de pinzell en lo qual hapintat un homa ronant una xaramia i en un alrre drap també de pinzell, forga gran, en lo quai rón pintades VI1figuras entre &en$ e doner qui ballen, e arborede~.~~ Segurament es tractava del ball cortesi de la carola, un deis més famosos de l'epoca. Tanmateix, no he pogut esbrinar de quina danga es tractava la representada en un altre drap de pinzell, propietat de I'honorable Antoni de Mura, en que Lrpintat lo bali de S~ocia.'~O No he trobat escenes de joc, a excepció feta d'una vidriera que Antoni Cases tenia a la casa de I'hort, prop del portal de Jonqueres, i que és descrita de la manera següent: una petita vedriera ab ron bastiment de furt affixa a la pwet, en la quai ha pintada unafont ab ymagens de homens e dona qui juguen a ~cachs.'~' Pera el joc dels escacs devia constituir una afició molt generalittada i el cas més espectacular és el del rei Martí, donar que en el seu invenrari hi consten nombrosos taulers i moltes peces, la majnria d'ivorí i de b a n ú ~ . ' ~ ' La casa. L'any 1388 apareixia el famós Llibre de la caga de Gaston Phébus, comte de Foix, un tractat ginegetic que esdevindria exrranrdiniriament popular. Considerada com a un deis divertiments favorits de les classes privilegiades, no és extrany que la casa fos el moriu iconogrific de nombrosos tapissos i draps de pinzell. Un dels exemples més espectaculars de ¡'epoca és el consrituit per una serie de quatre tapissos procedents dels talters d'Arris i de cap a 1425-50, cadascun representant diferents modalitats de caga, que havia format part de la col.lecció del duc de Devonshire i que ara es conserva al Victoria and Alberr Museum de Londres. Es caca amb el falcó, I'espasa o la Ilansa, a peu i a cavall, i els animals són I'ós, el porc sengla, el cervol, la nútria, el cigne, I'anac i el guepard. En definitiva, hi són presents tots els ingredients principals de la casa. És un dels temes favorits dels draps pintats i tapissos dels inventaris barcelonins i la seva presencia abundant fa pensar en una producció gairebé seriada. El prohom Ferrer de Gualbes, mort el 1423, tenia en el seu escriptori un drappintat depinseii de 98. SOLERI PALET, 1915- 1916, pag.301. 99. MADURELL I MARIMON, 1952, doc. 787, pigs. 305 i 306. 100. SOLER1 PALET,1915-1916, pag. 295. A I'invenrari d'Anroni de Musa hi consten algunr objecrer amb senyals heraldicr de la reinaMari%,muller d'Alfons el Magnanim, i dels Mur o Mura. De rnomenc no m'ha errar possible irobar cap alrra informació sobre aixó. 101. MADURELL I MARIMON, 1952, doc. 787, p.kg. 309. 102. M~ssol ToRRENn, 1905, passim. Podria servir d'exemple un t a u l e ~ g a i i rd'kigent 06 ion rroig de ruyro, ab rrnchr de uwi e & bnnh gornirr d'artent: $6" XXXII perru o X X X rnufrra d'orgent ~ m e f inder, 111 han argenr 6b doix d'argenr e 111 de retiay. ART PROFA 1 VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 315 pinzell relacionat a I'inventari del rei Martí storiat de VI11 dones qui banyen en un bany dins un pavelló e sis figures de hornenr de a cava11 e a peu qui cursen rervor a6 cans ab diverses ramatges e tírolr"' i que, tal vegada, es tracrava de la il.1ustració d'un tema literari relacionar amb l'arnor c o r t ? ~ . " ~ LA NATURA El tema principal de moltes tapisseries conservades és la vegetació (.verdura»). U n desplegamenr minuciós de flors i plantes, a cops barrejades amb animals reals (gossos, conills, gats, ocells) o fantistics (grius, unicorns), constiruia sovint I'únic motiu decoratiu d'aquestes peces. Era el que la documentació francesa anornenava <<verdure»i amb una cerca freqüencia, «millefleurs». A vegades, tal com ja ha estat esmentat, aquests fons de verdura o ~ b r o t s nclapejacs d'animals, constituien el complemenc ornamental d'escenes més complexes. La majoria de centres de producció dels Paisos Baixos, alguns d'ells d'importincia secundiria, realirzaren tapissos d'aquestes característiques, propiciant-ne una difusió espectacular. N o tenien la cornplexitat dels altres pero també agradaven a la clienrela més selecta. Els exemples trobats en els invenraris barcelonins són molt nombrosos, de manera que resulta impossible donar-ne una relació completa. Gairebé roces les cases d'un cert nivel1 social tenien algun drap de paret, cortina o bancal amb aquest motiu dels <<brors>>, acompanyats d'animals o figures hurnanes i, a cops, de senyals herildics. A I'inventari d'Aloi de Nave1 hi consta un cubertor de ras ab arboreda ver& e alqunes f u l h blanques e alquns runifs blanchr. 1 encara en una altra cambra de la mateixa casa, un altre cobertor de ras, pintat de brots e arbres verts a6 les fuller blauchas e uermneller, en que ha un leopart e nicorn en cada cap."' També entre les propietats d'Antoni Cases hi havia un pare11 de banchals de Tornay, ab títolr e griur e brotr, sotilr e rquinsats, i encara, un cubwtor de Lit de rar, a6 diversesfigurer d'omenr e dones, e d'oricornr e altres anima11 raiuatges e a~boredes."~Cunicorn, símbol de la forga i la virginitat, fou un dels animals fanr&stics més habituals en la decoració de tapissos, si bé I'exemple paradigmitic és la serie de La Da~mzai l'unicom del Museu de Cluny."' 11 1. M~ss6i TORRENTS, 1905, pig. 546. No por rracrar-se del drap de ras comprar per Huguet de Cardona, p e q u e se'l descriu corn un drap de pinzell. 112. Recorda els inicis de I'Erer i Enide de Chrerien de Tioyer i rambé la regona parr de I'anornenar Snlut d'amor,obra anhnirna caralana de finalr del seglc Xlv o principir del xv. Sobre el conringur del Salzt d'amor, RIQUER,COMAS, MOLAS,vol. 11. 1984, pigr. 234.239. 113. A.H.C.B.Norarinls. 1, 10. Any 1458. 1 MARIMON, 1952, doc. 787, pig. 304. 114. MADUREU 115. L'cxisr+ncia d'aquerr animal penerri a 1'Edar Mirjana sobrerot a rravér del FiriúIeg. A mér i aviar es condcl seu simboliame religiós (I'unicom ér rímbol de Crisr). renia un rimbolisme verrícn un delr ernblernes de I'amai correr (ERLANDE-BRANDENBURG,A. La DdmeA la Lirurne, Parir. 1978). 316 M. ROSA TERÉS I TOMAS També de finals del segle xv i d'origen flamenc com I'anterior, és la série de set tapissos amb el tema de La c a p de l'unicorn, conservada al The Cloisters Museum de Nova York. També aquests brots acompanyats d'alguns animals reals o fanthstics podien ser els protagonistes de la decoració de cofres i cofrets, preferentment els de fusta, estucats, daurats i policromats. A I'inventari de Guillem Ferrer hi consten 1. cofret petit, pintat ab figures Ghomens e de bestia i un alrre cofret defkrt duurat, ab senyuls d'dgui¿e~."~ A I'encant del pellicer Oliver Borrogh hi consta la venda d'un coffre verme11 pintat ab cerps e íaons."' Encara en un inventari anbnim hi ha la descripció d'un alrre cofretpeJit duurat e pintat de diverses colors efiguras, fo & de lehons e de grius e d'altres bestioíes, folrat de tela blava ab steles bíanque~."~ Alguns d'aquests cofrets s'han conservar en museus i col.leccions particulars i la seva aparenga coincideix amb la descrita en els inventaris. Cal recordar que la majoria eren caixetes del tipus amatnri, regal de noces i propietat de les dones. Finalment, aquesres escenes de les quals la natura n'és la protagonista gairebé absoluta poden incloure UQ altre ésser fanthstic pero molt popular durant el segle xv, I'home salvatge. La figura del salvarge amb la seva possible interpretació ambivalent, positiva o negativa, podia participar de les escenes de caga o fins i rot de I'amor cortes. En aquest cas s'atribuia al salvatge el rapte de donzelles i era considerat I'anríresi dels ideals ca~allerescos."~ En una de les propietats d'Antoni Cases hi havia dues vidrieres amb aquesr rema. En una es veien homens salvatger a cavall, qui junyen, i a l'altra, dona e infants salvatges e arbres. En aquesr darrer cas es tractaria probablemenr de la versió posiriva del salvatge, com encarnació de la naturalesa en el seu estar més pur."O A la cambra més important del mercader Aloi de Navel lluia un bastiment de llit amb sinch peces de cortines negres ab arboredu, en cascuna de les quals cavalca un hom salvatge."' Un carhcter diferent devia renir un drap de pinzell citar en un aftre inventari barcelouí del darrer quatt del segle XV: un drap de pinzeíl en que ha figurat alguna batalles de homens salvatge~.'~~ Els inventaris barcelonins d'aquesta epoca encara ens donen més informació sobre I'objecte arrísric en general i el possefdor de decnració profana en particular, com és el cas de la presencia reiterada dels motius herhldics o la curiosa tendencia a decorar els objectes amb les divises personals. Temes tot ells que caldrk deixar 116. CASASHOMS, 1969-1970, pags. 24 i 31. 117. A.H.C.B. Norariair. 1, 5. Any 1424. 118. A.H.C.B. Noraiials. 1, 2. Segle XV. 119. Al Museo Nazionale del Bargello, a Florencia, es guarda una valva de mirall, d'ivori, amb I'ercena del casrell defensa1 per quarre pelurs saivarger que recenen una dama. Sobre el rema del salvarge resulta m011 inreresrant I'estudi de HUSBANU, T. The WiIdMan. Medievol Myrh nndSymbolirm, Nova York, The Merropoliran Museum of Arr, 1980. 120. MAOURELL I MARIMON, 1952, doc. 787, pigs. 308 i 309. 121. A.H.C.B. Nararials. 1, 10. Any 1458. 122. SOLERI PALET, 1915-1916, phg. 298. ART PROFA I VIDA QUOTIDIANA ENTORN A 1400 317 per a futures investigacions. Tanmareix, seria desirjable que el que ha esrat recollit més amunr ens ajudés a coneixer una mica millor aquella socierar barcelonina, oberra al nord i a la Medirerrania, i a introduir-nos en la cara més festiva del seu mon quoridia. N o debades, la font escrita es converreix alrre cop en un preciós documenr capag de substituir ni que sigui parcialrnent la materialirar perduda de I'objecte artístic.