Quatre cartes desconegudes de l'arquebisbe de Tarragona Antonio Agustín Albanell

QUATRE CARTES DESCONEGUDES DE L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA ANTONIO AGUST~NALBANELL Joan Carbonell i Manils Universitat Autonoma de Barcelona ABSTRACT The purpose of this work is to make known four still inedited letters from/to Antonio Agustin, who died in 1586 as archbishop of Tarragona,failing a complete edition of his collection letters announced from 1980. Some questions about Canon Law, Numismatics and Magdeburg Centuries are the main subjects about whose Agustin and his correspondents Zurita, de la Higuera, Zapata and del Frago write on this occasion. We have made also a short comment on them. En aquest article volem donar a conbixer un conjunt de quatre documents q u e creiem que encara són inbdits- pertanyents a l'epistolari d'Antonio Agustin Albanell, que mori essent arquebisbe de Tarragona el 1586'. Tots aquests documents formen part del fons Arne Magnussen de la biblioteca de la Universitat de Copenhague (Cop. A-M), concretament dels manuscrits 813 4t i 253 fo12. Per ordre cronolbgic són: una carta ' Des de la mort mateixa d'Agustín han estat forqa els autors que s'han ocupat de la seva vida. Amb tot, el relat més complet redactat fins avui és encara el de MAYANS i SISCAR que figura com a proleg dels Dialogos de las armas ~'AGUSTIN i, tradu'it al llatí i ampliat, al volum I1 de les Opera Omnia, Lucca 1765-1774. Amb posterioritat a aquesta biografia, cal destacar la important introducció de Juan Andrés a les seves Antonii Augustini Archiepiscopi Tarraconensis Epistolae latinae et de ZULUETA, (<Don italicae nunc primum editae, Panna 1804; l'article de FRANCISCO Antonio Agustín)) tradult de l'angles i publicat al Boletin Arqueológico de Tarragona 46 (1946), p. 48-80; i, més recentment l'article del doctor FLORESSELLBS,((Antoni0 Agustin, estudiante en Italia)), El Cardenal Albornoz y el Colegio de España VI, Bolonia 1979, p. 315-371. Pot ser Útil també consultar la síntesi biografica de la meva tesi inkdita Epigrafia i Numismatica a 1'Epistolari d'Antonio Agustin (UAB 1991), en la qual incorporo dades desconegudes, a partir de la lectura de noves cartes inkdites. La descripció i la procedkncia dels manuscrits espanyols d'aquest fons, juntament amb dirigida a Agustin sense remitent, una altra dirigida a l'arquebisbe per Gerónimo Román de la Higuera, una carta autografa d'Agustin sense especificació del receptor i la copia d'un fragment d'una carta d'Agustin a Pedro del Frago. Carta 1 Ms. Cop. A-M 813f:398 Febrer 1574 Entre 10s nombrados para escribir contra las centurias (1) es el doctor Villalpando canonigo de Alcala famoso en las disciplinas de la escuela y en las artes. Hombre arguto y dispreciado y desembuelto. Es n(atur)al de Segovia. Estuvo en el concilio con no se que perlado. Hale antepuesto el presidente Covarrubias o(bis)po de Segovia (2). Ha escrito este en artes y agora dizen que escrive cierto libro contra un herege (3). Es hombre de buena edad y robusto. No sabe mas lenguas de latin de escuela ni creo que le parescen bien 10s que las saben conforme a la opinion de 10s mas de k a > escuela. También esta nombrado un doctor inglés que esta aquí, llamado Sandero, hombre senzill0 y de muchas y buenas letras, bien docto en lenguas griega y latina, y muy versado en la escritura y contra hereges, grandissimo devoto del S(eñor) Montano y es muy buena y llana persona (4). Ha escrito muy bien. Otro Theatino dicho Turriano tambien es nombrado (5). No se nada desas partes. l'edició d'algunes cartes d'humanistes insignes, fou motiu d'un article ~ ' E M I LGIGAS, E ((Lettres inédites de quelques savants espagnols du XVIeme siecle~,Révue Hispanique XX (1909), p. 429-458. En els últims anys el doctor CANDIDO FLORESSELLESha tractat a bastament el contingut del manuscrit 813 4t i n'ha publicat inedits en diferents articles: (1978) <<Escritosinéditos de Antonio Agustin referentes al Concilio de Trento)), Revista Española de Derecho Candnico, 34 (enero-abril), p. 109-130; (1979a) (<Escritosinéditos de Antonio Agustinr, Bulletin of Medieval Canon Law 9, p. 84-88; (1979b) ((Un estudio inédito de Antonio Agustin sobre 10s Digestos)), Anuario de Historia del Derecho Español, 49, p. 625-638; (1979~)((Pro Constitutionibus apostolicis. Un inédito de Antonio Agustin)), Revista Española de Teologia, 39-40, p. 385-388; (1982) ((El Catecisme Romano de Antonio Agustin. Presentación y edición)), Revista española de Teologia, p. 5-43; (1985) ((Antoni0 Agustin y las Novelas de Justiniano: una frustada edición)), Proceedings of the Sixth Internationul Congress of medieval Canon Law, p. 55-68; (1987-1988) ctRespuestas inéditas de Antonio Agustin a consultas de amigos)), Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid, p. 111-185; (1989) ctDocumentos inéditos de Antonio Agustin)),Jornades d 'Histdria: Antoni Agusti i el seu temps, vol. 1,275-3 15. Supp(1i)co a ~(uestra)~(eñoria)mande quemar este billete, porque no parezca que hago yo censura etc (6). Comentari (1) Les referkncies que figuren en aquesta carta relacionades amb la constitució de la comissió hispanica que havia d'escriure contra les Centúries de Magdeburg, la fan facilment datable3. Covarrubias havia estat nomenat president del Consell reial el 13 d'octubre de 1572 i Felip I1 li havia confiat la missió de tirar endavant el projecte juntament amb Gaspar Quiroga, inquisidor general i bisbe de Cuenca. Pel que fa a aquest tema, el 29-8-73, el nunci papal Ormaneto escriu al secretari d7Estatdel Papa les conclusions a quk ha arribat en una entrevista amb Covarmbias: Fuentidueñas serh un dels components de la comissió que es creara per a la refutació. Després d'una segona i doble entrevista amb Covarmbias i Quiroga, el nunci escriu a Roma, el 12 de novembre, que els membres definitius d'aquesta comissió seran Fuentidueñas, Arias Montano, Torres, Villalpando i Agustin, com a revisador. A causa, perb, de la lentitud per tirar endavant l'empresa per part dels espanyols, Ormaneto es torna a entrevistar amb ells i, a finals de gener de 1574, aconsegueix que s'acordi crear la comissió ctde facto)) amb Agustin com a president4. (2) El doctor Villalpando és el nom amb qu&es coneixia Gaspar Cardi110 de Villalpando (1527-1581)5, que fou catedrhtic de Súmules d'Alcala a partir de 1556. Va assistir a les sessions de l'última etapa del Concili de Trento en representació del bisbe d'avila, Álvaro de Mendoza, i en fou nomenat teoleg papal el 20 d'abril de 1563 en ocasió de la mort de Pedro Soto. A Trento, on va conkixer Antonio Agustin, es distingí pels seus discursos contra els protestants, encarregats pels legats pontificis. (3) El 1547, Villalpando era mestre en arts després d'haver aconseguit els graus de batxiller i llicenciat a la Universitat d'Alcala. A finals de 1573 el darrer escrit de Martin Kemnitz de la seva obra Examen concilii Tridentini (Leipzig, 1565-1573) provoca un reclutament de plomes tridentines que el refutessin. Jan Rhetius, jesu'ita de Colbnia a qui havia Per a I'estudi de la polbmica sobre les Centtiries de Magdeburg és essencial el llibre de J. L. ORELLA, Respuestas católicas a las Centurias de Magdeburgo (1559-1588), Madrid 1976. ORELLA, J.L. OP.cit., p. 366-369. Un resum de la participació d'aquest personatge, amb bibliografia complementiria i fonts en ORELLA, J.L., OP. cit., p. 386-388. estat encomanat el projecte antimagdebúrguic per part del Papa, va sol.licitar ajut a Villalpando per a aquest afer, petició a la qual aquest va accedir en una carta del 13 de febrer de 15746. El fet que coincideixi, en un interval de quinze dies, l'acord de creació de la comissió hispanica i l'acceptació de Villalpando per refutar Kernnitz, permet datar aquesta carta la segona quinzena de febrer de 1574. (4) Nicolás Sanders, professor catolic d'oxford, va abandonar Anglaterra el 1559 per refugiar-se a Roma. Va assistir al Concili de Trento com a teoleg del cardenal Hosio, on degué conbixer Agustin, en el benentbs que no l'hagués conegut a Roma quan aquest va tornar de Sicília l'octubre de 1560. També allí degué tenir el primer contacte amb Benito Arias Montano, de qui és un grandissimo devoto, segons el remitent d'aquesta carta. El 1565, Felip I1 el designa professor de teologia de Lovaina on torna a coincidir amb Montano, que des de 1568 fins a 1572 s'ocupa a Antwerpen de la impressió de la Biblia Poliglota. El 1567 va publicar The Rock of the Church wherein the primacy of St. Peter and his successours ...is proved out of God's Worde, una obra apologetica del papat que propicia que a comencaments de 1572 fos cridat a Roma per Pius V i el cardenal Hosio, per tal de formar part de la comissió teologica de la Congregació cardenalícia antimagdebúrguica. Després d'un any i.,mig d'estada a Roma, és enviat a Madrid com a legat pontifici pel nou papa Gregori XIII per defensar els interessos catolics de Flandes. Va arribar a la capital d'Espanya el 15 de novembre de 15737. D'aquesta noticia, se'n fa resso el remitent de la nostra carta. És logic que, essent a Madrid un teoleg com Sanders que s'havia distingit pels seus escrits en contra dels centuriadors, hom pensés a proposar-10 com a membre de la comissió. No obstant aixo, en queda exclos després de l'acord entre Ormaneto, Quiroga i Covarrubias de finals de gener de 1574. L'informant dYAgustinencara no sap la composició definitiva de la comissió. (5) Aquest otro theatino dicho Turriano és sens dubte Francisco Torres, que entra a la Companyia de Jesús el 24-2-69. Nascut a Herrera del Pisuerga, va estudiar a Alcala i el 1540 se n'ana a Roma. Fou nomenat teoleg papal al Concili de Trento i es dirigí cap a aquesta ciutat en companyia dYAntonioAgustin i Cesare Ferrantio, on arribaren el 5- 10-61. Quan Pius V, el 1566, encarrega al cardenal Hosio l'estructuració d'una Ibid. Un bon resum d e la vida i d e la trajectoria d e Sanders, amb bibliografia J.L., OP.cit., p. 258-268. complementaria i fonts en ORELLA, comissió antimagdebúrguica romana, aquest confia el treball a Torres. És logic, doncs, que Torres fos un dels membres en que varen pensar Diego de Covarrubias i Gaspar Quiroga per formar part de la comissió hispanica. Es curiós que el remitent de la carta equivoqui l'orde religiosa a que pertanyia Torres, la qual cosa ens indica que desconeixia un dels amics més fidels que Agustin tenia a Roma. (6) Pel que fa a la personalitat del remitent, és un personatge que resideix a Madrid, relacionat de prop amb els cercles de poder i de l'absoluta confianqa d'Agustin arran d'aquests últims mots en que exhorta el bisbe que cremi la missiva per evitar-li problemes. D'una altra banda, pero, no demostra haver tingut una relació gaire estreta amb ell, ja que parla de Francisco Torres com d'un personatge desconegut, quan era un dels amics més fidels d'Agustin a Roma. La comparació de la cal.ligrafia d'aquesta carta amb la lletra dels corresponsals més habituals d'Agustin en aquesta epoca ens duu a postular el nom de Gerónimo Zurita8. Ambdós personatges s'havien conegut a Medina del Campo l'any 1531 o 1532 i havien coincidit a Roma el 1550 amb motiu del viatge del cronista a Italia. Si bé conservem cartes entre ells anteriors a l'arribada del bisbe a Espanya, la relació mútua no prengué f o r ~ afins que Agustin va arribar a Lleida. Carta 2 Ms. Cop. A-M813J: 374 (original i autdgrafa) 20-6-76 Illustriss(imo) et Reverendiss(im0) D(omino) D. Antonio Augustino Archiepis(copo) Tarraconen(si). Hieronimus Higueras societatis Iesu Sacerdos. S(a1utem) D(at). (I) Cogitanti mihi, praesul Illustrissime, quid potissimum faciendum esset, ut et voluntati tuae gravissimae et in provinciam nuper iniunctae quaestione dificillima pro dignitate satis facerem multa se mihi certatim obtulerunt, quae meum animum alioqui dubium et ancipitem in varias partes distrahebant. Principio quod haec res non nisi virum doctissimum et in varia reconditaque lectione felicissime versatum -qualis tu dubio procul es n(ost)rorum et exterorum hominum iudicio- postulare videbatur. Deinde quod tota propemodum antiquitas esset excutienda, evolvendae bibliotecae legendique quam plumiri libri, praesertim superioris memoriae scriptorum illi, qui nodum quaestionis Vegeu lamines adjuntes. Figura 1. Ms Cop. A-M 813 f. 398. Les lletres G. Z.que s'endevinen com a possible rúbrica corroborarien el nom del remitent que proposem. Figura 2. Ms. A - 112 de la Real Academia de la Historia fol. 196v. Pertany a un esborrany autograf de Zurita, fet que justifica el trap més descurat de la cal,ligrafia, si el comparem amb i'anterior. Tot i així, existeixen alguns detalls molt peculiars de la ma de Zurita que estan presents en ambdós documents: el trap de les lletresp, v, s final i d; el lligam de la q i de la h (qhago i qha) que apareix a l'última linea d'ambdós folis; la coincidencia de trap en mots similars com ara mande i mandar, etc... implicatissimae vellet pro virili disso!vere. Quare cum ego nec ingenio praestem, nec prope inopiam, qua Madritianum hoc collegium laborat -ut pote quod diurnis eleemosinis sustentet- eam librorum supelectilem habeamus, quae negotio recte gerendo par esse videbatur, fateor profecto succepta provinti <a> libenter abirem, nisi me superioris cohortationes -cui non parere semper nefas esse duxi- me labantem et propemodum oneri succumbentem tantisper erexisset. Quamobrem dabit mihi veniam Illustrissima tua amplitudo, si votis tuis mea minus responderit oratio, perpendens non tam clientis tui minusculum, quam offitiosam offerentis voluntatem. Quando quidem et Deus op(timus) max(imus) et ab i110 magnanimi principes non tam solent oblati muneris magnitudinem perpendere, quam egregiam voluntatem ponderare. Incipiam igitur praesul Illustriss(ime) nediutius tuam amplitudinem gravissimis negotiis occupatam intenpestive morer, ea lege atque omine ut quicquid dixerim, attulerim, censuerim, tuo iuditio sapientissimo subiectum esto. Vale. Canon ex prima sanctissimi pontificis Innocentii epistola desumptus multas easque difficiles quaestiones in se continet quorum prima sit, heritne in more positum institutoque maiorum Ecclesiae Romanae patres in fermentato conficere? et si quos mos hic innodavit, quos ceperit et tandem abrogatus sit? qui nam sint hi tituli? quo differant a paraeciis? quis hic mos transmittendi per acolytos fermenti? postrema, sitne fermentum hoc eucharistia, an magis eulogia? [A continuació De la Higuera exposa els seus punts de vista aquestes qüestions i acaba la carta datant-la ex hoc Collegio Madrier. 12 Kal. Quintil. an. 15761 (2) Comentari (1) El remitent és el jesu'ita Gerónimo Román de la Higuera (1538161I), autor dels falsos Cronicones. (2) Per raons d'espai no transcrivim aquesta exposició que ocupa els folis 374v-376v i 378r-379r del mateix manuscrit. Carta 3 Ms. Cop. A-M 813j373 (original i autdgrafa) Ms. Matr. BN 1854J: 87 (cbpia) Juliol 1576 Dira ~(uestra)m(erced) al p(adre) Higuera (1) que me huelgo mucho con sus quistiones y que sea tan curioso y versado en buenos libros y quanto a las dudas cerca del fermento de Innoc(enti)o que tanto nos da que hazer yo no me atrevo a sanar de todos escrupulos a nadie ni entiendo bien porque mueve la quistiones si en tiempo de Innoc(enti)o 10s griegos usavan de azymo o si havia aquella quistion en t(iem)po del concilio Niceno. En my respuesta yo quiero provar que la palabra fermento no se toma por fermento ni por pan fermentado sino por azymo consagrado, y pondero las palabras de Damaso que no le dize fermento, sino quod appelatur, sive vocatur, y también por authoridad de Leon IX y de Humberto pretiendo provar que nunca la iglesia Latina consagro en fermentado. El padre Hig(uera) trahe un lugar de Epiphanio contra Ebionitas en el lib. 1 haeresi 30 que es bueno para provar que en tiempo de Epiphanio, el qual fue en t(iem)po de San Geronimo y de Innocentio, se consagrava en azymo y en tiempo mas antiguo que era quando 10s discipulos de Ebion bivian al qual a l c a n ~ oSan Juan evangelista ya viejo. En griego dize Epiphanio, assi piifipta SE S ~ ~ E V ~ ~ X o i i~ oa~ r hp í p q o t v r G v ' a y í w v ' ~ v t ~ ~ X q a dí an b i v t a u r o i i ELS 8 v t a u r b v SL& dCiipwv ai ~b "aMo p i p o s roii p u o ~ l p í o u . Entiendo yo destas palabras que una vez en el año celebravan con azymos imitando al sacrificio ordinari0 de la iglesia de Christianos catholicos y en otras partes de sus sacrificios usavan de poner agua sola. En 10s canones de la sexta synodo hai dos canones uno contra 10s que usan del azyma de 10s Judios y otro contra 10s que sacrifican con vino solo o agua sola. Del primer0 se valen 10s griegos contra 10s Latinos y tanbien allegan otro canon de 10s Apostoles y a todos responde Humberto que no valen nada o que no hazen a proposito. Buelvo a las dudas. Propone el p(adre) Hig(uer)a porque 10s fieles en t(iem)po de Damaso y Innocentio usavan mas deste vocablo fermentum no 10 usando que de este azyma usandole? Yo respondo que del uso del vulgo nunca podemos dar razon cierta. Yo creo que por ser palabra Latina fermento usaron antes della que de la griega y ahunque la entendian en Roma no la usavan. Replica que no era uso del vulgo sino del papa Innoc(enti)o. Yo respondo que Innoc(enti)o respondio por 10s terminos que fue preguntado y en Damaso esta claro que no era verdadero y cierto el vocablo sino quod vocabatur fermentum. El lugar de San Cyprian donde usa con metaphora del vocablo fermentario en mala parte no es a proposito, como tan poc0 10 de la missa de la quaresma de 10s griegos que consiste en solas oraciones sin consagracion ni comunion exceto en sabados y domingos y es como 10 que llaman missa seca o missa de la mar. Quanto a 10 que duda si en las parrochias o titulos de Roma havia missa quando la dezia el Papa yo digo que en aquellos t(iem)pos no la havia en ninguna ciudad mas de una cada dia para el pueblo y en aquella estavan 10s obispos y p(res)b(yte)ros y 10s demas clerigos y legos y se prueva claro por 10s lugares de San Clemente que trahe el p(adre) Hig(uera) y por Innoc(entio) 3 en el lugar que yo allego y por Ireneo y otros muchos. Y assi 10 que se duda de las eulogias es superflu0 pues que no havia missas en 10s titulos no havia eulogias ni sennon en aquella hora. Pide el p(adre) como se quedava sin missa tanto pueblo? Yo niego que se quedasse ninguno que pudiesse oylla. Es verdad que en aquel t(iem)po havia gran numero de gentiles y de hereges en Roma y 10s catholicos sin gran necesidad no dexavan de juntarse. Demanda que hazian 10s p(res)b(yte)ros en sus titulos a, 10s quales se enbiava la comunion? Yo respondo que no a todos se enbiava sino a 10s que estavan ausentes ocupados en alguna cosa de importancia como en batizar enfermos, en oyr confessiones de enfennos o en otro negocio que no se pudiesse dexar sin daño grande. Y assi quando dize per titulos entiende no de todos sino como si dixera per vicos no en cada calle sino por calles donde 10s hai, y assi propter plebem sibi commissam non possunt assistere, no se ha de entender de todos, sino de algunos ocupados con 10s que estan a su cargo. Quanto al vocablo antiguo de Madrid yo no le se. Oido he dezir esse de Mantua pero a Villamanto me parece que quadra mas. Si se hallassen inscritiones publicas nos sacarian de duda. Vease en el Itinerari0 de Antonino si esta en alguna parte Mantua. Quanto a la medalla de Galba y Archimedes es cosa para my muy nueva y la interpretacion S.A. secundum artem, es contra artem, et artzfzces.Yo creo que la S es la postrera letra de libertas y la A la primera de Augusta. El compas es de Chr(ist)ophoro Plantino; en su lugar pongan un pileo que es señal de la libertad (2). Las otras medallas son de emperadores baxos y son muy barbaras. Las M grande esta en muchas por dezir Moneta; en algunas esta CON que yo interpreto Constantinopolis; en algunas se añade OB que en las de oro quiere dezir Obryzo; en otras es imitacion de las de oro (3). La que tiene el nombre de Iesus Chr(isto)s Rex Regum es de mas baxos emperadores, y hallase en la historia de Juan Curopalato quien fue el primer emp(era)dor que dexo de poner su figura y pus0 la de Chr(ist)o en sus monedas (4). En algunas hai 10s años del imperi0 y esso es 10 que dize ANN. VI. o otro numero al derredor de la M. SCLS. interpreto Siculus (5). Lo demas no 10 entiendo. Ni ahun estoi seguro de 10 dicho. Comentari (1) Aquesta és evidentment una resposta indirecta a les qüestions que de la Higuera li plantejava en la carta anterior del 20-6-76. Cal suposar, doncs, que fou escrita durant els mesos següents, probablement el juliol. El destinatari és presumiblement Rodrigo Zapata, que era un dels interlocutors que tenia l'arquebisbe a Madrid i que esdevingué l'enlla~ dYAgustinamb la Cort i amb Zurita a partir de 1574 i, després, fou un dels seus col.laboradors més importants. Era un contranebot del bisbe, malgrat que a les cartes és anomenat sovint ((sobrino del señor obispo de Lerida)). Gerónima, germana d'Antonio Agustin, es casa amb Rodrigo Palafox Rebolledo. Rodrigo Zapata seria fruit del matrimoni d'una Palafox i d'un Zapata i, per tant, nebot directe de Gerónima9. Zapata admirava la Companyia de ~esus'Oi, alhora, fou qui empenyé Agustin a publicar els seus Diálogos de las monedas, mantenint amb ell una extensa correspondbncia sobre numismatica, cosa que el fa un destinatari idoni no solament de la primera part de la carta sinó també de l'ultima". Aquesta carta s'ha de posar en relació amb una altra que Agustin havia trambs feia dos mesos al seu amic Latino Latini12,en qub dóna resposta a les mateixes preguntes que li planteja de la Higuera ((cerca del fermento de Innocentio)), d'aqui que es refereixi al tema com una qüestió ((que tanto nos da que hazer)). (2) El corresponsal d'Agustin li ha consultat sobre una sbrie de monedes, la primera de les quals ((de Galba y Archimedes)) el deixa perplex. En efecte, no existeix cap moneda de Galba amb una figura dYArquimedesal revers. Dels mots d'Agustin podem suposar que la moneda estava f o r ~ adesgastada, puix que amb prou feines es distingia la llegenda del revers. L'anvers, perb, era suficientment clar per reconeixerhi l'efigie de Galba i, segurament, la llegenda al.lusiva. Simplement com a aproximació, direm que hi ha algunes emissions de la seca de RomaI3 que podrien coincidir amb els suggeriments dYAgustin, La correspondbncia entre Zapata i Agustin ha estat editada per F. MIQUELROSELL, ctEpistolario Antonio Agustin)),Analecta Sacra Tarraconensia, 13 (1937-1940), p. 113-202; M. DE AZAGRA,Carfas eruditas de algunos literatos espafioles, Madrid 1775; J . VILLANUEVA, Viaje literari0 a las Zglesias de Espaiía, Madrid 1851. 'O En una carta del 20-5-77 Zapata comunicava a Agustin: ctYo prometo a V.S.I. que es maravilloso el h t o que aqui hazen 10s de la Compañia en todos y particularmente en las letras humanas que aqui (Madrid) leen, y en otros quatro collegios alrededor de aqui)) (MIQUEL ROSELL. OP. cit., p. 172). " A part de la carta anterior vegeu sobretot les cartes del desembre de 1578 i del 3-7-80 (MIQUEL OP. cit., p. 180 i AZAGRA, OP.cit., p. 112). ROSELL, l2 La carta, del 15-5-76, comenpa amb els mots ccQuod me de Innocentiano fermento superioribus diebus interpellasti...B, i esti publicada en LATINI, L., Epistolae, coniecturae et observationes, Roma 1659-1667, p. 166. Posteriorment fou publicada a les Opera omnia ~'AGUSTIN, vol. VII, p. 193. Ambdues publicacions daten la carta el 15 de juny de 1577, error que nosaltres hem corregit a la vista de l'original conservat al manuscrit Vat. Lat. 6201 f. 15a. l 3 MATTMGLY, H. SYDENHAM, M.A. et al. The Roman Imperial Coinage, vol. I , Galba núm. 327,441,442 (en endavant RIC). en tant que duen encunyada al revers la llegenda LIBERTAS AVGVST IA i la figura de Libertas sostenint unpíleum amb la ma dreta. (3) La interpretació de l'abreviatura CON(stantinopo1i) OB(ryzion), en efecte, és la comunament acceptada i indica que la moneda és d'or pur i esta encunyada a Constantinoble14.Tal com escriu Agustín, existeixen monedes de bronze amb la mateixa 1legendal5. (4) És la moneda: Bust frontal de Jesucrist amb el nimbus i una creu ANVERS: inscrita, vestit amb estola i kolobion, donant la benedicció amb la ma dreta; a la ma esquerra, els evangelis; IhS XPS REX REGNANTIhM. Dos bustos frontals: a l'esquerra, Basili 11; a la dreta, REVERS: Constanti VIII; ambdós amb l'stemma i sostenint amb la ma dreta una creu simple col.locada al mig. Basili duu el clapotos lovos, Constanti una climide. + bASIL'C CONSTANT~~R~~. El bust de Crist apareix per primer cop en una moneda de Justinia I1 (685-717)17. Va desaparbixer en bpoca dels seus successors i torna a encunyar-se durant el regnat de Miquel 111, el 84318. La llegenda, la trobem per primer cop a les monedes de Justinia I1 i, després, no toma a aparbixer fins al regnat de Basili I (867-886)19, Agustin, en efecte, s'erra, quan afirma als Dialogos: cc ...cuenta Curopalate al fin de la vida del Emperador Ioan Zimisces cerca del año de Christo 970 que este Emperador fue el primer0 que puso la imagen de Christo nuestro señor en las monedas con letras que d i ~ e n . . . ) ) ~ ~ (5) Pensem que es tracta de la descripció d'un foldis dYHeracli(610641) de la seca de Selbucia d'Isauria: Bustos d'Heracli i dYHeracliConstantí ANVERS: nnNNY CSCSCY 4LICESC l4 Vegeu aquest argument repetit a la carta d'Agustin a Panvinio del 16-1-57 en FLORES, C., Epistolario de Antonio Agustín, Salamanca 1980, p. 243. l5 MORRISON, C., Catalogue des monnaies byzantines de la bibliothkque nationale (2 vols.), Paris 1970. Com a exemple vegeu-ne la moneda 10/X/Ae/03. l6 MORRISON, OP.cit., La moneda correspon a la referencia 42/Cp/15 o 17. l 7 MORRISON, OP.cit., p. 397. l8 MORRISON, OP. cit., p. 517. l9 MORRISON, OP. cit., p. 539. 20 Dialogos de medallas, inscriciones y otras antigüedades, Tarragona 1587, p. 22. N'existeix una edició facsímil, publicada per l'editorial Jano, Madrid 1986. REVERS: La lletra M a sobre de la qual hi ha el crismó. A l'esquerra, en posició vertical, A N N O. A la dreta VI2'. A sobre hi ha la marca d'oficina A. A l'exerg, SELISS22. La intuició que té Agustin d'interpretar les sigles SCLS com a pertanyents a Sicília no és en absolut erronia, puix que existeixen monedes d7Heracli amb aquestes sigles. Tot i així, cap d'elles presenta les altres caracteristiques aquí descrites. En canvi, les monedes que presenten aquestes caracteristiques duen la llegenda SCLISS, propia de la seca de Selbucia d91s9uria. És evident que, en tot cas, existeix un error de descripció per part del remitent de la carta i no pas d'Agustin. Amb l'expressió 10 demas no 10 entiendo es podria referir, en aquest cas, a la llegenda de l'anvers. Carta 4 Ms. Cop. A-M 2 5 3 j 31 1 (cdpia) Nov. 1577 - Feb. 1584 [La carta porta 1 'encapqalament segiient: Capitulo de una carta del Ar~ob(is)pode Tarrag(on)a mi S(eño)r al Ob(is)po de Huesca el Dotor Frago sobre la declaracion de la cifra R que ha impreso.] (1) Quanto a la cifra R hai muchas cosas buenas notadas, pero podrase añadir en la segunda edicion 10 que embio de Eusebio en la vida de Constantino que es el testo redondo sicut per muleti que dezia uno en Salamanca (2). Esta tambien en medallas de muchos Emperadores despues de Constantino y la mejor es de Constantio donde se vee la vandera del Labaro con aquella cifra I? y estas letras HOC SIGNO VICTOR ERIS. El Emp(erad)or tiene la vandera y una vitoria corona al Emp(erad)or (3). En medallas de Magnentio esta sola la cifra A R Cl (4). La diferencia de 10s que eran Arianos a 10s Catholicos en dexar las letras A y Cl es de Ambrosio de Morales y no merece ser del ni de nadie porque es falsa y puedo mostrar 10 contrario en muchas medallas y inscriciones (5). Poniase en las sepulturas de 10s Chr(ist)ianos y en principio de privilegios antiguos de reyes de Aragon. Si ~(uestra)~(eñoria)tiene 10s fastos de Onuphrio Panvinio alli hallara donde se trata de la primera Indiction muchas cosas a este proposito (6). Comentari (1) Aquesta cdpia pertany a un fragment d'una carta d'Antonio Agustin a Pedro del Frago y Garcés. La copia és autografa del 2' 22 Indica que es tracta del sis6 any del regnat d'aquest emperador (616-617). Aquesta moneda correspon a la referencia 10/Se/Ae/01-03del cataleg de C. Morrison. secretari de l'aleshores arquebisbe, Martin Vaylo. L'interlocutor és un aragonbs d'uncastillo que fou nomenat bisbe dYAles(Sardenya) per Pius IV el 6-1 1-62. A finals de 1566 fou traslladat a la seu de 1'Alguer i finalment retorna a Espanya com a primer bisbe de Jaca el 1572. El 30-10-77 prengué possessió de la seu d'Osca, on mori el 2-2-84; és per aixb que datem la carta entre aquestes dues dates. L'amistat amb Agustin arrenca de l'últim període de sessions del Concili de Trento (1561-1563)23. El tema de la carta és una puntualització dYAgustinal discurs de del Frago ((sobre el Chrismon, que se halla en muchas Iglesias de2 Obispado de Huesca, y se estampó con el titulo de Sacro ~themate))~~. (2) Molt probablement degué enviar-li el fragment dYEusebide CesareaEis rbv Piov TOU p a ~ á p ~ oKu ~ v u ~ a v r i v opautX&os u 1,31. (3) De Constanci I1 hi ha monedes amb aquesta llegenda que pertanyen a les seques de Tessalonica (or), Sirmium (billó i bronze) i Siscia (billó i bronze). Descrivim exemplars d'aquesta última que són els que il~lustrenel primer dialeg de l'obra d ' A g ~ s t i n ~ ~ . ANVERS: REVERS: DN CONSTAN-TIVS P F AVG. Figura frontal de l'emperador dempeus, amb diadema, amb vestit militar, sostenint un estendard amb el crismó a la bandera. A l'esquerra, una Victbria coronant-10 amb la ma dreta i amb una palma a la ma esquerra. Al voltant, HOC SIG-NO VICTOR EIUS. A l'exerg, ASIS26. (4) Existeixen moltes monedes de Magnenci on apareix el crismó. Aquí descrivim la que correspon a l'exemplar que figura com a il.lustració dotzena del primer diAleg de l'obra d' A g ~ s t i n ~ ~ . ANVERS: Bust abillat de l'emperador a la dreta; al voltant, DN MAGNENTIVS P F AVG 23 Existeixen, avui per avui, quatre cartes més de del Frago a Agustin, els originals de les quals es conserven al manuscrit 94 de la Biblioteca Universitiria de Barcelona i foren publicades per F. MIQUELL ROSELLOP.cit., p. 123, 135,137 i 157. 24 LATASSA, F., Biblioteca antigua y nueva de escritores aragoneses, Zaragoza 18841886, p. 256, on també es poden obtenir més dades sobre la seva vida i les seves obres. 25 Diálogos, il.lustracions sense paginació. 26 RIC, vol. VIII, p. 368-369. 27 Diálogos, il.lustracions sense paginació. REVERS: El crismó amb A a la dreta i LI a l'esquerra, al voltant SALVS DD NN AVG ET CA ES^^. Aquest argument el reflectira en els Diálogos de medallas, inscriciones y otras antiguedades en boca d'un dels seus conter tuli^^^. (5) El text d'Ambrosio de Morales a qub es refereix és el següent: ttY las cifras y el señal de la Cruz que se veen en las monedas son en dos maneras: y ambas son casi como esta (R). Con ser pues desde entonces usada la cruz y la santa cifra, después en tiempo de Magnencio se le añadieron las dos letras contra la heregia de Arrio: y porque tambien en monedas de Constancio se halla el mismo reverso de la cifra y las dos letras (A a),hemos de entender que traya tal devisa antes que fuese Arriano, pues tuvo hartos años de imperio, siendo verdadero catholi~o))~~. (6) Agustin es refereix als Fastorum libri V a Rornulo Rege usque ad imp. Carolum V Austrium Augustum. Eiusdem in Fastorum libros Commentari d'onofi-io Panvinio editats a Venbcia el 1558, on en el capítol titulat De indictione, Labaro et Constantini ad ChristiJidem conversione es pot llegir: ttSignum aut quemadmodum ex Constantini numrnis intelligitur erat sic R vel sic P in quibus in eius rei memoriam circa id signum scripturn est HOC. SIGNO. VICTOR. ERIS)). panvinio31 (1530-1568) fou un humanista protegit del cardenal Alessandro Farnese, frare agustí molt amic d'Antonio Agustín durant la seva segona etapa italiana (1545-1563)32.De la seva relació epistolar s'han conservat moltes cartes, sobre tot del bienni 28 RIC,vol. VIII, p. 123, 163, 188,217. ((B. Poco ha que lei en no se que libro que 10s Arrianos dexavan essas letras y ponian 10 de mas en sus sepulturas. A. Tengolo por fabula, hasta que halle mas fundarnento.,) (Diálogos..., p. 21) 30 DE MORALES, A., LOSotros dos libros undecimo y duodecimo de la Coronica General de España, Alcalá, abril 1577, p. 48D. Per a la seva vida y obres vegeu PANVINIO, O., De Creatione Pii ZVpapae en. MERKLE, S. et alii Concilii Tridentini Diariorum pars secunda, p. 575-601; PERINI,D. A., Onofrio Panvinio e le sue opere, Roma 1899; RONCHONI, A., ((Onofrio Panvinio. Lettere XI (a Alessandro Famese), ((Atti e memorie della R. P. Deputazioni di Storia Patria per le provincie Modenesi e Parmesi 6 (1872), p. 207-226. 32 Cal destacar-ne altres obres importants: Romani pontlfices et cardinales S.R.E. ab eisdem a Leone LY ...creati, Ventcia 1557; Epitome pontz9cum romanorum a s. Petro usque ad Paulum IZZ ..., Ventcia 1557; De Ludis saecularibus, Ventcia 1558; Reipublicae Romanae commentariorum libri ZZZ,.., Venkcia 1559; Antiquitatum Veronensium libn octo, (s.1.) 1647. A més existeixen, a la biblioteca Vaticana, moltes obres seves manuscrites intdites, entre les quals hem de destacar dos reculls d'inscripcions de gran importlncia per a la historia de l'epigrafia (mss. Vat. Lat. 6035 i 6036). 29 '' 1557-1559, on es pot veure l'enorme influkncia del nostre arquebisbe sobre les seves obres33.Precisament la redacció dels comentaris als fastos es un dels temes principals que apareixen a les epístoles de 1557 i de la primera meitat de 155834. 33 Aquestes cartes foren editades per JUAN ANDR~S el 1804. FLORES SELLES les reediti al volum primer del seu Epistolario de Antonio Agustín amb algunes omissions i alguns errors de transcripció. Nosaltres n'hem fet una revisió recent (vegeu Epigrafia i numismatica..., tesi inkdita, UAB 1991) 34 Epigrafia i Numismcitica ..., especialment p. 256-266.